Benvolguts,
Quan sento o veig aquesta consigna franquista em
recordo de La Codorniz.
Diuen que a La Codorniz va sortir aquesta endevinalla gràfica:
I la resposta era: Frasco,
Frasco, Frasco. Arriba es piña.
I diuen que el Franco els va suspendre la revista per unes
quantes setmanes...
Com
que ara estan molt encabronats, a Alacant una jutgessa franquista ordena retornar
les plaques del carrer als noms franquistes anteriors, penso que potser també m’empaperaran
per recordar aquest innocent acudit!
16 gener 2017 2.00 h
DESCLOT
Franco, Franco,
Franco
Vicent Sanchis
La història retrata a l'oli el cas espanyol
La historieta ha passat desapercebuda, però paga
la pena destacar-la com a paradigma de l'Estat que patim. El jutjat contenciós
número 4 d'Alacant ha ordenat paralitzar el canvi de les denominacions dels
carrers de la ciutat que encara fan apologia del franquisme, del falangisme o
de motius vinculats al bàndol rebel de la darrera guerra dita civil. El juliol
del 2016 el consistori va decidir substituir aquests records reivindicatius en
aplicació estricta de la llei de la memòria històrica de 26 de desembre de
2007. És a dir, nou anys més tard, perquè, mentrestant la majoria municipal del
Partit Popular no havia considerat necessari ni prioritari complir la llei.
Però, després de la decisió del ple, el portaveu del mateix PP, Luis Barcala,
va presentar un recurs demanant que tot quedés aturat perquè el recanvi
introduïa en el nomenclàtor municipal “figures representatives del comunisme i
l'esquerra”. La jutgessa ha decidit finalment, doncs, paralitzar els canvis i ha
ordenat “restablir les plaques anteriors”, en considerar que cal esperar la
resolució del recurs i que “no hi concorren raons d'urgència”. Tot el tràmit legal sembla asèptic i raonable. Però
la història retrata a l'oli el cas espanyol. No hi ha “raons d'urgència” per substituir plaques de carrer franquistes després
de quaranta anys de la mort del dictador i deu de l'aprovació de la llei de
memòria històrica. Hi prevalen “les garanties legals”.
I la llei, que no té pressa, recupera la dictadura als ulls de tothom.
Editorial
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada