Benvolguts,
Un molt aclaridor
editorial d’El PuntAvui, sobre el
perquè de l’absència de Puigdemont a la reunió de Presidents autonòmics. Un primer argument és que el Parlament i més del 50% dels catalans ja hem desconnectat d'Espanya. També expressat amb la frase: Si Madrid i l'oposició catalana no volen
entendre, com tampoc no volen admetre que el procés català no té marxa enrere i
que l'única relació possible, a partir d'ara, amb Madrid, és la de la
bilateralitat, és que anem per bon camí!
En aquest cas sempre recordem la dita dels països sudamericans, és el fat, és el destí de les colònies, que diuen
que Si és bo pels ianquis és dolent pel poble! I d’exemples no
els en falten, la invasió de
Guatemala el 1954, la vaga
de transportistes a Xile el 1973 fou recolzada per las premsa internacional,
per la ITT, i per la CIA, i ben aviat el general Pinochet va fer el cop d’estat i
va iniciar la ferotge dictadura que va començar amb la mort lluitant de Salvador
Allende i va continuar amb l’assassinat de milers de xilens d’esquerra, com
Victor Jara. El mon cristià devia considerar molt bé Pinochet ja que el papa JP2 el va visitar! I Henry
Kisinger fou obsequiat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva actuació al
Vietnam i a Xile...
Pel que fa a la frase: Catalunya no ha estat mai un autonomia més. I des de fa cinc anys, encara ho és menys, he de dir que ja en la Transacció la idea era que Catalunya, Euskadi i Galiza, que són els territoris que havien aconseguit o demanat un Estatut durant la II República, adquirissin un altre cop l'estatus que en Franco i el franquisme els havien pres, però l'esmentada transacció va acabar amb tot ple d'autonomies, inclosos els que a a priori no en volien, i finalment amb el café para todos del 1982!
Pel que fa a la frase: Catalunya no ha estat mai un autonomia més. I des de fa cinc anys, encara ho és menys, he de dir que ja en la Transacció la idea era que Catalunya, Euskadi i Galiza, que són els territoris que havien aconseguit o demanat un Estatut durant la II República, adquirissin un altre cop l'estatus que en Franco i el franquisme els havien pres, però l'esmentada transacció va acabar amb tot ple d'autonomies, inclosos els que a a priori no en volien, i finalment amb el café para todos del 1982!
Vegem l'Editorial:
Absència
justificada a Madrid
La conferència de presidents autonòmics espanyols que se celebrarà demà a Madrid es farà, per primer cop, sense
la presència del president de la Generalitat
de Catalunya. En una decisió que l'honora, el president Carles Puigdemont,
malgrat les nombroses pressions que ha rebut, ha rebutjat d'assistir-hi i la
raó més elemental l'assisteix. De fet, un sac de raons. Són tot d'arguments
que a Madrid i l'oposició catalana no volen entendre, com tampoc no volen admetre
que el procés català no té marxa enrere i que l'única relació possible, a
partir d'ara, amb Madrid, és la de la bilateralitat. Un dels principals
arguments per no anar a Madrid té base històrica: des que el president Rodríguez
Zapatero la va impulsar, l'any 2004, la reunió de presidents autonòmics ha
estat bàsicament pur teatre, una escenificació, una fotografia per fer creure
als ciutadans que l'Espanya plural amb diferents nacions, llengües i cultures
és una realitat quan, des de sempre, tant socialistes com populars, el que han
fet ha estat treballar-hi en contra. I, evidentment, si hi ha teatralitat no hi
pot haver ni feina, ni propostes, ni acords concrets, com així ha estat en cada
reunió que s'ha fet.
Davant aquest panorama i la constatació prèvia que, durant la reunió, no
es tractaria, justament, la qüestió catalana, el problema més greu plantejat
ara com ara en l'àmbit territorial, allò millor és quedar-se a casa; treballant per tirar endavant el procés cap a la
independència, seguint el mandat dels electors i preparant el referèndum per al
proper mes de setembre. Catalunya no ha estat mai un autonomia més. I des de fa cinc
anys, encara ho és menys.
Per això, només és possible, a hores d'ara, una relació de bilateralitat
amb l'Estat espanyol.
Editorial El PuntAvui
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada