07/01/2017. Andreu Barnils. La via Jaume Asens. Celebrar referèndum i eleccions a la vegada, el mateix dia, podria ser una opció? Per una banda es convoquen eleccions, de tal manera que l’obertura dels col.legis, els presidents de mesa, o la involucració dels funcionaris queden totalment emparades per la legalitat espanyola. Per altra banda, el mateix dia, exactament el mateix dia, se celebra el referèndum. Es vota el referèndum, i es voten eleccions. No podem perdre més temps! I sobretot com més temps passa més forts són els nostres enemics, perquè crec que se’ls ha d’anomenar el que són, enemics, els que sempre han sigut, enemics, els que ens han estat assassinant contínuament, els que han fet un genocidi continuat, físic i cultural, a Catalunya i als Paisos Catalans i els ha sortit més que de franc fins ara. Ja n’hi ha prou!
Benvolguts,
Benvolguts,
Normalment l’Andreu
Barnils sap el que escriu i en aquest cas sembla que ho sàpiga, fa un salt
mortal amb puntada a la lluna, fa una bonica disquisició, però al final no veig que s’aclareixi l’autodisquisició.
Em temo que ens estem fent un autogol! Un sidral no organitzat pels nostres
enemics com sempre ha passat sinó un sidral organitzat per nosaltres mateixos!
Estem perdent el temps
imaginant el que sigui, continuem imaginant altres possibilitats i mentrestant anem
perdent el temps un cop més, i crec que aquesta no és la nostra funció
actualment. No podem perdre més temps! I sobretot com més temps passa més forts
són els nostres enemics, perquè crec que se’ls ha d’anomenar el que són, enemics,
els que sempre han sigut, enemics, els que ens han estat assassinant contínuament,
els que han fet un genocidi continuat, físic i cultural, a Catalunya i els
Paisos Catalans i els ha sortit més que de franc fins ara. Ja n’hi ha prou!
Si a algun polític o politòleg català se li acut proposar aquesta solució podem fer juguesques per saber quants microsegons s'escolaran entre la proposta i el no! I un no jsense justificar, sense arguments, senzillament no! I nosaltres fent el pallasso i imaginant una nova sortida. I anar perdent temps...
Prou d’ajupir-se! Estem perdent la poca dignitat que ens queda volent negociar
amb qui no vol negociar i acceptant miserablement les regles del joc
franquistes. Prou!!!
Vegem, tanmateix, el que l’Andreu Barnils suggereix:
La via Jaume
Asens
Celebrar referèndum i eleccions a la vegada,
el mateix dia, podria ser
una opció?
Per: Andreu Barnils
L’altre dia dinava amb un comú i m’ho va recordar.
Resulta que ja
fa temps, el tinent batlle de Barcelona, l’independentista Jaume Asens, havia
proposat una sortida a la negativa de deixar-nos fer un referèndum. La solució
és doble. Per una banda es convoquen eleccions, de tal manera que l’obertura
dels col.legis, els presidents de mesa, o la involucració dels funcionaris
queden totalment emparades per la legalitat espanyola. Per altra banda, el
mateix dia, exactament el mateix dia, se celebra el referèndum. Es vota el
referèndum, i es voten eleccions. Votaríem dues vegades en el mateix col.legi.
En una de les urnes, votaríem partits. En una altra, votaríem el referèndum.
No hi hauria pensat més si aquest cap de setmana
no m’hagués trobat un soci de l’Assemblea Nacional Catalana (ACN) que em va comentar que a la seva
territorial, no direm quina, és precisament aquesta una de les opcions que
debatien com a possibilitat. No de manera oficial, quedi clar. Simplement una idea
que circula. A mi les orelles se’m van posar dretes de cop i en trec
la conclusió agosarada que no és cert que en aquests moments només hi hagi dues
sortides a l’atzucac (el referèndum que m’agrada a mi, o les eleccions que
agraden a Xavier Domènech).
Hi ha una tercera opció: celebrar referèndum i eleccions, a la vegada. La
via que Asens va proposar fa temps.
Veig les avantatges i els inconvenients. D’entrada
tindríem molt més fàcil el tema del cens. La persona que pot votar a les
eleccions podrà votar a l’urna del referèndum. I sinó, no. Una urna i altra
estaran de costat. També veig clar que una cosa és que l’estat prohibeixi un
referèndum, i tanqui els espais on es vota (que ja em sembla de bojos i molt
difícil per part seva) i l’altra és que l’estat prohibeixi, a la vegada, unes
eleccions espanyoles. Això em sembla encara més difícil. La campanya
també s’aplana. Sortiran tot de candidats a les televisions que, amb l’excusa
de demanar el vot en unes eleccions, també el demanaran per un referèndum. Un somni fet realitat. La participació en el referèndum,
crec, també pujaria. I, per últim, trobo una gran avantatge que la solució final
provingués d’algú dels comuns. D’un independentista dels comuns. Que hi són. Si
el que volem és una solució que uneixi independentistes i autodeterministes,
aquesta podria ser una.
Ara, també en veig els inconvenients. Oi tant. D’entrada, com votaran els milers de catalans a
l’estranger. Si fem la via RUI, ho
faran, espero, sota tutela de la Generalitat. Amb la via Asens, no ho tinc clar.
Tampoc veig que aquesta opció solucioni del tot el tema de la seguretat. Si un creu que
l’estat pot prohibir un RUI per la força, no veig perquè no pot prohibir també
unes eleccions per la força.
Però el meu gran dubte és un altre. Jo als partits independentistes els
veig capaços de fer una campanya unitària en cas de referèndum. Si barregem
eleccions pel mig, doncs no tant.
Camí del referèndum es barallaran fins a fer mal?
Què coi fem si els independentistes guanyem el referèndum, però perdem la
majoria absoluta a les eleccions? Qui implementa, aleshores, la independència?
Xavier Domènech?
Estem en un punt de la partida que la guanyarà qui
sàpiga fer millor la feina. No cal tenir raó.
Cal saber fer les coses. Si
celebrem un referèndum, ja hem guanyat. I si Jaume Asens va tenir, fa mesos,
una idea que busca això, i que ara torna a circular, jo me l’escolto amb molta
atenció.
Per
dubtes, o no, que em generi, a mi les orelles se m’aixequen i el nas em
diu que aquesta via la tindrem damunt la taula com una de les opcions.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada