Benvolguts,
Aquest article és una constatació repetitiva del pensament de
tots els articulistes catalans que periòdicament s’adonen individualment o col·lectivament
dels insults que els nostres enemics ens llencen sense treva i ho publiquen com
a article d’opinió, com a acudit gràfic, etc.
I aquests insults, variats, podrien ser els mateixos que es devien
fer el 2012,
que van inspirar el ninotaire Ferran Martin a crear aquesta genial vinyeta:
Com a corol·lari Salvador
Cot escriu aquest magnífic paràgraf:
A Catalunya el que
hi ha és un debat polític intensíssim que l'independentisme ha guanyat,
simplement, per incompareixença de l'unionisme. I, com deia l'autor de Les cròniques marcianes, "la
bogeria és relativa. Depèn de qui tanqui a qui a la gàbia". [A Catalunya també diem que n’hi ha més a fora que a dins...]
Vegem l’article d’en Salvador
Cot:
Una bombolla plena de catalans bojos
"L'U
d'Octubre ha fet que tots els tòpics de la catalanofòbia antropològica es
condensin en una tempesta d'insults, histèrica i coral, que arriba des dels mitjans de
Madrid i que deixa perplexa l'opinió pública catalana"
per Salvador Cot
19/07/2017
"El patiran
els ciutadans de Catalunya, siguin o no independentistes", així
acabava l'editorial d'aquest dimecres a
El Mundo en relació amb el nou director general dels Mossos d'Esquadra. Una peça apocalíptica
que descriu un estat de nerviosisme alarmant de qui l'escriu, amb
adjectius com "talibà",
"insultón", "deriva
quasi dement" o "fanàtics seguidors irredempts de la seva
quimera". Tot això, malgrat que el president del PP de Terrassa, la ciutat de Pere Soler, es declari amic seu i còmplice
de gran part de les bromes que escandalitzen l'editorialista madrileny. La
veritat els és igual.
L'U d'Octubre ha fet
que tots els tòpics de la catalanofòbia
antropològica es condensin en una tempesta d'insults, histèrica i
coral, que arriba des dels mitjans de Madrid i que deixa perplexa l'opinió
pública catalana. La Catalunya que dibuixen,
aberrant i lisèrgica, viu dins de la bombolla informativa madrilenya, allunyada
del que s'escriu a Barcelona, Londres, París o Nova York. Una
bombolla que, inevitablement, quan esclati, deixarà en evidència un règim
polític corcat fins el moll de l'os i incapaç de regenerar-se.
A Catalunya el que
hi ha és un debat polític intensíssim que l'independentisme ha guanyat,
simplement, per incompareixença de l'unionisme. I, com deia l'autor de Les cròniques marcianes, "la
bogeria és relativa. Depèn de qui tanqui a qui a la gàbia".
Salvador Cot
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada