06/07/2017. Editorial. Cap novetat de Madrid. Els observadors internacionals, i també els espanyols que no estan adoctrinats per un nacionalisme ranci propi del segle XIX, remarquen que la relació entre Espanya i Catalunya és un problema polític de primer ordre. Un Estat que, com l’espanyol, té polítics que consideren que la unitat d’Espanya és un valor secular anterior a la Constitució que tant agiten per frenar la democràcia. [España Una! España Grande! España Libre! Viva Franco! Arriba España. Por Diós, España y su revolución nacional sindicalista. Presentes!]

Benvolguts,

Editorial. Cap novetat de Madrid. Els observadors internacionals, i també els espanyols que no estan adoctrinats per un nacionalisme ranci propi del segle XIX, remarquen que la relació entre Espanya i Catalunya és un problema polític de primer ordre. I veiem que a la vinyeta de l'humorista Fer ens expliquen el mateix però amb més gràcia:

Un Estat que, com l’espanyol, té polítics que consideren que la unitat d’Espanya és un valor secular anterior a la Constitució que tant agiten per frenar la democràcia... ens fa exclamar enfervorits i amb el braç aixecat:  

[España Una! España Grande! España Libre! Viva Franco! Arriba España. Por Diós, España y su revolución nacional sindicalista. Presentes!]

El títol de l’Editorial del PuntAvui Cap novetat a Madrid m’ha recordat el títol de la novel·la d’Erich Maria Remarke Res de nou a l’oest. Un dels primers llibres de la Biblioteca de casa que jo vaig llegir quan feia els primers cursos de batxillerat. De fet el títol de l’Editorial podria ser exactament el del llibre perquè al front i a Madrid, que són a l’oest, no hi ha novetats per part de Rajoy, del sàtrapa actual.

També imaginatius sí que ho són, a Madrid. Ara s’han inventat l’adjectiu “autoritaris” i parlen també del “front” precisament!

I aquí s’equivoquen perquè autoritaris (i totalitaris) eren i són els franquistes de Madrid. I si el mot front l’han tret del Frente Popular o del Front d’Esquerres que eren les coalicions que governaven a Espanya i a Catalunya l’any 1936 quan els pares i avis franquistes dels franquistes actuals del PPSOE es varen revoltar contra els governs legalment constituïts, també s’equivoquen.

Com veurem tot seguit:

6 juliol 2017 2.00 h

Cap novetat de Madrid

Els observadors internacionals, i també els espanyols que no estan adoctrinats per un nacionalisme ranci propi del segle XIX, remarquen que la relació entre Espanya i Catalunya és un problema polític de primer ordre.

Per tant, s’ha de resoldre amb política, no amb els tribunals ni amb amenaces. Però aquest consell cau en terra erma en un Estat que, com l’espanyol, té polítics que consideren que la unitat d’Espanya és un valor secular anterior a la Constitució que tant agiten per frenar la democràcia. [España Una! España Grande! España Libre! Viva Franco! Arriba España. Por Diós, España y su revolución nacional sindicalista. Presentes!]

L’aliança de mitjans i molts polítics de Madrid han creat una imatge falsa i distorsionada de Catalunya. Dibuixen, perquè així els convé, la imatge d’una societat dividida i fracturada. Qualsevol que vingui a Catalunya s’adona ràpidament que li han pres el pèl. Aquests mitjans i polítics acusen els catalans d’estar adoctrinats, quan la realitat és que a Catalunya se senten totes les veus: les que estan a favor de la independència i les que hi estan en contra. En canvi, a Espanya només es difon un missatge: l’unionista.

Tot plegat explica les reaccions que provenen de Madrid, però també de Barcelona, sobre la llei del referèndum d’autodeterminació que es va presentar dimarts al Parlament i al Teatre Nacional de Catalunya. Unes reaccions que o han intentat ridiculitzar una iniciativa parlamentària i democràtica o bé l’han rebut com si fos l’anunci de la fi del món.

S’agita novament el fantasma de l’exèrcit.

S’acusa l’independentisme de moviment boig. Es torna a fer por. Però no es presenta cap argument, cap proposta constructiva que faci que els catalans s’avinguin a quedar-se a Espanya.

No: els catalans no poden marxar perquè ho prohibeix la Constitució, i prou. És a dir: el que fa anys que sentim. Des de Madrid, cap novetat, doncs.