Benvolguts,
Avui comentem un Editorial del Vicent Partal on entre altres
temes toca l’acceptació automàtica en entrar Espanya a la UE el 1976 de tots els paquets de totes les resolucions
de les Nacions Unides sobre Drets Humans, entre elles el Dret a l’Autodeterminació dels pobles incloses en el Pacte Internacional de Drets Civils i
Polítics.
L’article es basa en les falsedats que publica sobre això el
director d’El Periódico, Enric Hernández que com que està escrit de
manera tramposa fa que polítics coneguts, com la batllessa de Santa Coloma,
hagin quedat desconcertats i hagin arribat a dir una barbaritat com la que
segueix, publicada a l’ARA:
Núria Parlón es demanava ahir en una entrevista al diari Ara ‘què justifica que
Catalunya vulgui ser independent?’. La batllessa socialista de Santa Coloma adduïa com a argument: ‘Nosaltres no som
una colònia.’ I hi insistia: ‘No tenim reconegut el dret d’autodeterminació perquè no som
una colònia.’
I es quedava tant feliç havent fet segurament feliços a tots
els capitostos del PPSOE, entre ells
el González, el ZP, el Sánchez i també l’Iceta, que un dia va dir que ell era
un espanyol, que vivia a Catalunya...
I l'Editorial acaba amb un gemec:
Jo no sé si hi ha relació entre l’una cosa i l’altra o si hi ha coordinació entre l’una cosa i l’altra. Però, siga com siga, quina pena de periodisme i quina pena de política…
Vegem l’Editorial:
La batllessa, el periodista i les
mentides
«Que les Nacions Unides hagen emfasitzat després, sobretot en la
resolució 1514, el dret d'autodeterminació dels pobles colonitzats no pot usar-se
mai com un argument contra els altres»
12/07/2017 22:00
A mi em costa
d’entendre, molt, que una persona respectada i amb responsabilitats polítiques
de nivell puga afirmar una cosa semblant. El
Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signat per Espanya, diu –en
l’article 1.3–: ‘Els estats que formen part d’aquest Pacte, incloent-hi aquells
que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en
fideïcomís, promouran l’exercici del dret d’autodeterminació i respectaran
aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides’
(ací en teniu l’enllaç a l’original, en llengua
anglesa).
No hi ha dubte
possible, doncs, sobre el significat del text, signat per Espanya el 28 de
setembre de 1976.
Els ‘estats que formen part d’aquest pacte’
només pot voler significar tots els estats.
No hi ha cap altra interpretació possible.
Però, per si encara hi hagués cap dubte,
els redactors del text ho van reforçar amb la frase ‘incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar
territoris no autònoms i territoris en fideïcomís’, és a dir, colonials. No cal saber gaire de llengua per a entendre que ‘incloent-hi’ vol dir ‘incloent-hi’.
Que les Nacions Unides hagen emfasitzat
després, sobretot en la resolució 1514, el dret d’autodeterminació dels pobles colonitzats no
pot usar-se mai com un argument contra els altres. I això,
a més de ser lògic, s’ha demostrat sentència rere sentència i declaració rere
declaració, especialment en el veredicte de la Cort Internacional sobre Kossove del 22 de juliol de 2010.
Ho ignora, tot això, Núria Parlón? No ho hauria d’ignorar. Els
texts de les Nacions Unides són a un clic de distància a internet i entendre’ls
no és gens complicat. Em sorprèn que ho faça.
I encara em sorprèn
més si ho relacionem amb les falsedats
que publica sobre això el director d’El
Periódico, Enric Hernández. Perquè s’escau que, fa una setmana justa,
Hernández va
publicar un text al seu diari
ple d’incorreccions i errors que ha fet renàixer
entre els seus lectors la falsa tesi sobre el dret d’autodeterminació com un
dret vinculat als territoris colonials i prou. Hernández hi presenta un poti-poti indigne barrejant frases d’ací i d’allà i intentant fer veure que són
un tot coherent, posant de costat texts que no casen i inventant-se situacions
inexistents, amb la voluntat –m’imagine que explícita, perquè si no no ho
entenc– de confondre els lectors. És tan atrevit, de fet, que arriba
a insinuar que Viver i Pi-Sunyer tindria vergonya de la llei del referèndum,
cosa que vol dir que ignora, eludeix o amaga que Viver i Pi-Sunyer n’és si més
no el pare intel·lectual.
Jo no sé si hi ha relació entre l’una cosa i l’altra o si hi ha
coordinació entre l’una cosa i l’altra. Però, siga com siga, quina pena de
periodisme i quina pena de política…
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada