Benvolguts,
En l'Editorial del José Antich d'avui hi ha el mateix optimisme que hi ha en aquest d'en Salvador Cot i en d'altres Editorials o articles d'opinió dels principals diaris en paper o digitals.
Són importants els conceptes de credibilitat internacional, i l'abandonament de la interpretació anterior de la crisi entre Catalunya i Espanya com una comèdia!
Aquesta setmana tant el diari conservador francès per excel·lència Le Figaro, així com el setmanari americà Político dedicaven amplis reportatges en primera pàgina i en pàgines interiors sobre les posicions respectives de Catalunya i Espanya en aquesta contesa.
Un paràgraf molt eloqüent és aquest:
Si hi ha un comú denominador de l'actitud de la premsa internacional és la perplexitat davant l'immobilisme absolut de Madrid. L'estampa mineral de Mariano Rajoy al capdavant d'unes institucions espanyoles purament repressives crida l'atenció en un context de democràcia liberal. En general, els mitjans assenyalen la importància de Catalunya en totes les magnituds econòmiques i se'ls fa difícil interpretar les raons d'aquesta renúncia a la negociació política per resoldre un enfrontament polític.
No és fàcil entendre Madrid!
Vegem l'article:
En l'Editorial del José Antich d'avui hi ha el mateix optimisme que hi ha en aquest d'en Salvador Cot i en d'altres Editorials o articles d'opinió dels principals diaris en paper o digitals.
Són importants els conceptes de credibilitat internacional, i l'abandonament de la interpretació anterior de la crisi entre Catalunya i Espanya com una comèdia!
Aquesta setmana tant el diari conservador francès per excel·lència Le Figaro, així com el setmanari americà Político dedicaven amplis reportatges en primera pàgina i en pàgines interiors sobre les posicions respectives de Catalunya i Espanya en aquesta contesa.
Un paràgraf molt eloqüent és aquest:
Si hi ha un comú denominador de l'actitud de la premsa internacional és la perplexitat davant l'immobilisme absolut de Madrid. L'estampa mineral de Mariano Rajoy al capdavant d'unes institucions espanyoles purament repressives crida l'atenció en un context de democràcia liberal. En general, els mitjans assenyalen la importància de Catalunya en totes les magnituds econòmiques i se'ls fa difícil interpretar les raons d'aquesta renúncia a la negociació política per resoldre un enfrontament polític.
No és fàcil entendre Madrid!
Vegem l'article:
El sobiranisme
català guanya crèdit
"Si hi
ha un comú denominador de l'actitud de la premsa internacional és la
perplexitat davant l'immobilisme absolut de Madrid"
per Salvador Cot 25/07/2017
El
sobiranisme català s'ha guanyat la credibilitat internacional. No dic la
simpatia ni el suport, però sí el respecte dels mitjans de comunicació
occidentals, que ja no interpreten la crisi entre Catalunya i Espanya com
una comèdia per millorar posicions polítiques o
una manera d'influir en el repartiment dels fons públics que recapta l'Estat.
Aquest dilluns, sense
anar més lluny, Le Figaro dedicava
la major part de la portada, editorial i dues pàgines interiors a analitzar,
des de tots els angles, les posicions confrontades. I el gran diari de
la dreta francesa prenia una actitud escrupolosament equidistant.
Dimarts ha estat el setmanari nordamericà Politico, amb un
reportatge que es pren molt seriosament la determinació del Govern català.
Salvador Cot
Joan A. Forès
Reflexions
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada