Benvolguts,
21 juliol 2017 2.00 h
21 juliol 2017 2.00 h
OPINIÓ
La democràcia no té preu
Oriol Junqueras - Vicepresident
del Govern de Catalunya
De debò es pensen que amenaçant-nos econòmicament ens farem
enrere? De debò creu el govern espanyol que el camí per aturar la voluntat de
la gent del país de votar i decidir el futur és instrumentalitzant ara el
Tribunal de Cuentas per amenaçar el patrimoni dels ja condemnats per posar
urnes?
Abordant la creació d’una Caixa de Resistència al servei de la defensa de la democràcia
Si és així, que
sàpiguen que no només no ens farem enrere sinó que incrementen exponencialment
el desig de votar per decidir i el nostre compromís amb la democràcia i l’1
d’Octubre. Aquest
país no renunciarà a votar i ho farà amb tota la dignitat. I si el preu sobrevingut amb el qual ara el govern
del PP vol aturar que la gent
d’aquest país voti l’1 d’Octubre és una responsabilitat de 5 milions d’euros,
que no dubtin que aquest país no deixarà ningú compromès amb la llibertat a
l’estacada.
No
permetrem aquest nou abús que no té cap més intenció que intimidar el conjunt
de la població.
El 9-N vam votar 2.344.828 persones,
en un procés participatiu exemplar. És a dir, 2,1 euros per vot és la
factura econòmica que ara ens volen girar. No tinc cap mena de dubte
que cap dels que vam participar en la votació –i gosaria dir també que molts
dels que pel motiu que sigui no van anar a votar aquell dia– estaran més que
satisfets d’aportar aquesta quantitat per fer front a la nova ofensiva del
govern espanyol, ara sobre el patrimoni de les quatre persones ja condemnades del govern que presidia Artur Mas. I òbviament,
abordant la creació d’una caixa de resistència al servei de la defensa de la
democràcia i plantejant les iniciatives corresponents en tots els àmbits.
Estem davant un
episodi insòlit i, malgrat tot, no ens sorprèn.
Com tampoc ens
sorprèn que no es demani cap responsabilitat per l’afer Castor, que suma 1.350 milions, o
pel rescat de les radials de Madrid,
de 3.718 milions, o pel rescat fraudulent dels bancs, que ha costat desenes de
milers de milions d’euros, entre molts d’altres.
O pels qui s’han
fos irresponsablement els 60.000 milions de
la guardiola de les pensions, veritable
amenaça de futur per al conjunt dels nostres jubilats. Així funciona el Règim del 78. Pal a qui posa les urnes,
pastanaga als que ens han estat a punt d’arruïnar.
Les darreres setmanes hem vist com s’accentua
l’amenaça sobre el patrimoni personal de tots aquells que gosin treballar per
tal que la gent d’aquest país pugui votar l’1 d’Octubre.
Fins i tot
ja s’està amenaçant
hipotètics voluntaris sense cap rubor.
Em pregunto, quan parlen del
patrimoni personal, el quantifiquen i ens assenyalen, si ens estan dient que
volen desposseir els nostres fills d’un sostre on viure. Em pregunto si tota
resposta a la voluntat de la gent de votar és l’amenaça de prendre’ns-ho tot.
Em pregunto si la
voluntat de perjudicar la ciutadania i els seus ciutadans és el manual que
distribueix el govern espanyol del PP als seus aliats polítics i mediàtics.
Em pregunto si allò que hem pogut veure i escoltar fa uns dies a Las
cloacas de Interior, el rigorós documental dirigit per Jaume Roures, és l’estratègia
que guia tothora als que volen impedir al preu que sigui que votem.
Allò de “nos hemos cargado el sistema sanitario”
revela la maldat
inconfessable d’aquells que no dubten a conspirar per perjudicar el conjunt de
la societat catalana, tots i cadascun de nosaltres. Saben quines
responsabilitats s’han exigit a les dues persones que conspiraven per delinquir
des de les institucions de l’Estat? Cap.
La impunitat més
absoluta ha estat la resposta, amb el silenci còmplice del gruix dels partits
polítics espanyols i de les seves corretges de transmissió.
Seguim i seguirem, serenament. Amb el cap ben
alt. Treballant per un futur pròsper, per una societat més
justa, a favor dels emprenedors, al servei de la majoria, potenciant les
inversions, potenciant les exportacions, batallant per unes millors
infraestructures, al servei de l’economia productiva, al servei del bé
col·lectiu, sent generosos amb tothom, intentant mantenir les millors relacions
amb la societat espanyola. I parlant amb tothom, sempre, a tota hora. També amb el govern
espanyol, per descomptat.
Ara bé, tothom ha de saber que hi ha una
cosa a la qual no renunciarem mai, i és a servir el conjunt dels nostres ciutadans facilitant que
puguin dipositar una papereta en una urna per expressar la seva opinió.
Perquè si ho féssim no només estaríem traint un mandat ciutadà, estaríem
condemnant el conjunt del nostre país a la resignació i a la desesperança i a deixar el futur
dels ciutadans catalans en mans d’aquells que no volen que ens en sortim ni com
a país ni com a societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada