Benvolguts,
Hem arribat
a un punt que l'estat espanyol està amenaçant els representants polítics
sorgits de les urnes amb penes de presó i confiscació del patrimoni familiar
per tal d'impedir el referèndum.
Aquesta setmana varem publicar l’article i els comentaris de
nom:
14/07/2017. Puigdemont
esclata i denúncia les mentides de La
Vanguardia. Un article de Lola García confabula sobre les tensions del
Govern.
On s’explica la campanya que LV està realitzant, dirigida, contra el Govern català, o sigui
contra Catalunya. Una piulada de Carles Puigdemont resumeix la situació:
✔@KRLS
A la "premsa de
referència" emergeix un nou gènere periodístic: el periodisme de ficció. La narrativa de la versemblança ho aguanta
tot.
Avui seguim aquest camí i trobem un meravellós article del
professor Jaume Sastre presentant la situació de la relació de la família Godó amb els
catalans. Hem vist i sentit darrerament queixes dels polítics botiflers
i espanyolistes contra el Govern
Puigdemont que expliquen que “el Govern no actua per a tots els catalans, sinó només pels
indepes”, però el que nosaltres podem constatar és que LV sí que actua pels unionistes i espanyolistes i
botiflers com gairebé tots els partits espanyolistes del
PPSOE, dels Ciudadanos i dels de Podem...
Tota
l’Espanya és enemiga de Catalunya...
Sobre LV hi ha
molts articles en el Bloc. Vegem-ne uns quants, de lectura obligada:
També hem de recordar que el Comte de Godó i el seu imperi
pertany a la màfia o col·lectivitat anomenada “Puente Aéreo”, també anomenada “Beneficiats del BOE”, i recordem que l’anfitrió d’aquesta gent quan
es molesten a venir a confabular-se a Barcelona sol ser el “conde”.
Seguim amb el comentari de l’article d’en Jaume Sastre.
En
Sastre proposa tornar a fer un boicot a La Vanguardia semblant al que se li va
fer amb l’afer del director Galinsoga conegut per la famosa frase “Todos los catalanes son una mierda”.
Proposta que em sembla molt realitzable en el moment actual.
Recordem com els catalans subscriptors o compradors de La Vanguardia l’any 1959,
classe mitjana en general, varen boicotejar el diari a partir de la frase del
Galinsoga, de tal forma que uns pocs mesos més tard, quan el diari ja havia
perdut la meitat dels subscriptors, va arribar l’ordre des de Madrid de fotre
fora el Galinsoga. Jo encara vivia amb els meus pares en aquell any i vaig
viure en primera persona el boicot.
Vegem l’article d’en Jaume Sastre:
DISSABTE, 15/07/2017.
16:37 H
La Vanguardia, el diari franquista
del "Conde Javier de Godó"
Des De
Galinsoga (1959) als Màrius Carol, Enric Juliana, Lola Garcia, García Pagán...
D'ara mateix
La mort de Mn. Josep Maria Aragonès, el capellà que va provocar l'atac de ràbia al director de La Vanguardia, Luis Galinsoga, dia 21 de juny de 1959 quan va fer una missa en català a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, ha coincidit amb uns moments crucials de la història de Catalunya quan falten dos mesos i mig per al referèndum d'autodeterminació de 1-O.
La mort de Mn. Josep Maria Aragonès, el capellà que va provocar l'atac de ràbia al director de La Vanguardia, Luis Galinsoga, dia 21 de juny de 1959 quan va fer una missa en català a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, ha coincidit amb uns moments crucials de la història de Catalunya quan falten dos mesos i mig per al referèndum d'autodeterminació de 1-O.
Som de l'opinió que el "conde Javier Godó" (Barcelona 1941) ens està posant a prova i que està abusant de la nostra paciència [Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra]. La gran força del moviment independentista és la transversalitat, la gran capacitat de mobilització i que sorgeix de la societat civil. Milions de persones ens hem manifestat els últims anys d'una manera pacífica i festiva reivindicant poder celebrar un referèndum d'autodeterminació.
Hem arribat a un punt que l'estat espanyol està amenaçant
els representants polítics sorgits de les urnes amb penes
de presó i confiscació del patrimoni familiar per
tal d'impedir el referèndum.
Davant aquest fet repressiu, és inqüestionable que LA VANGUARDIA, amb el "conde Javier Godó" al capdavant duent la bandera i seguit dels seus subordinats, està donant suport i embranzida a l'ofensiva antidemocràtica, totalitària i repressiva desencadenada per tots els poders de l'estat: judicials, fiscals, policials, administratius, agència tributària, etc.
¿Voleu dir que els milions de persones que hem sortit al carrer durant els últims anys per demanar als nostres representants polítics que organitzin un referèndum, ara hem de quedar mans aplegades quan la mesa del Parlament, el govern actual en ple i ex presidents i ex consellers són perseguits i amenaçats a ésser detinguts, tancats a la presó i veure com l'estat espanyol els roba el patrimoni personal i familiar?
¿Voleu dir que hem arribat fins aquí per ara deixar tirada la nostra gent als peus dels cavalls perquè el "conde Javier Godò" i els seus criats els liquidin a instàncies de Madrid?
De bon al.lot a colló, només hi ha una passa! Francament, pens que comença a ésser hora de fer el mateix que van fer els patriotes catalans l'any 1959, això és: plantar cara d'una manera pacífica, desacomplexada, contundent i amb les armes potents de la desobediència civil contra LA VANGUARDIA; un diari teledirigit des de Madrid, que igual que durant el franquisme, avui continua amb directors nomenats directament dins els despatxos de la Moncloa i/o de la Zarzuela?
Aquesta campanya, segons la meva opinió, i tenint com a model la de l'any 1959, passa per promoure les baixes com a subscriptors, la retirada de publicitat i el seguiment i denúncia dels editorials i articles que fan d'altaveu de les consignes provinents del gabinet de guerra psicològica, d'intoxicació i de desinformació presidit per la ministra de la Guerra del govern espanyol, María de Dolores de Cospedal.
UNA ÚLTIMA REFLEXIÓ!
"Todos los catalanes son una mierda", va amollar enfurismat i treient foc pels queixals dia 21 de juny de 1959, Luis de Galinsoga, dins l'església de Sant Ildefons de Barcelona. I Quan va dir,"tots" es referia a "tots", "condes de Godó" inclosos a més dels Carols, Julianas, Garcías, d'ara, etc.
Dit això, alguns sabem que no hi cap empresa grossa o mitjana a l'estat espanyol que pugui suportar que el govern espanyol li passi l'escànner, és a dir, escoltes telefòniques, interceptació de mails, inspeccions primmirades a càrrec dels servicis secrets, l'agència tributària, treball, sanitat, medi ambient, assetjament judicial i fiscal amb informes falsos elaborats per la policia, filtració als mitjans de comunicació perquè organitzin un judici paral·lel, etc.
Ja fa molts d'anys que l'estat espanyol, per una banda, ha fet pols la presumpció d'innocència i l'ha substituïda per la presumpció de culpabilitat en funció de la ideologia i la manera de pensar dels ciutadans. D'altra banda, alguns ja sabem també que tota la informació "sensible" aconseguida mitjançant l'escànner, l'estat espanyol l'usa per fer xantatge i així aconseguir arrabassar entre els seus esclaus inflamades declaracions de patriotisme espanyol, que actuïn com a dics de contenció de l'independentisme i com a repressors del seu propi poble.
A mesura que ens anem acostant al dia D, l'1-0, tothom haurà de decidir en un moment determinat, tant a nivell personal, laboral, social, empresarial, etc, trencar o no, les cadenes amb què la màfia madrilenya esdevinguda estat ens esclavitza des de 1715 ençà, com a mínim.
Ahir, avui, demà i mentre el pern de la bolla del món aguanti: els drets no se regalen sinó que se conquisten!
Jaume Sastre
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada