Benvolguts,
El Germà Capdevila ens presenta un magnífic article curt
però amb molt contingut.
La frase més eloquent és:
Un
cap de l’Estat que no ha votat ningú condecorant un ex-ministre d’una dictadura
feixista, mai no penedit.
A l’article hi hem afegit les fotos escaients:
La condecoració:
La salutació feixista:
La parada amb salutació feixista:
Aquestes fotos, el contingut de l'article d'en Capdevila amb les declaracions de Bernhard von Grünberg i la frase del Germà Capdevila ens ha
recordat un acudit gràfic molt potent:
A Alemanya els nazis perderen la guerra i a Espanya
els franquistes la guanyaren i en consequència a Alemanya es va prohibir el
nazisme i a Espanya es va legalitzar el franquisme durant 80 anys (encara dura).
En resum, hi hem
afegit altres fotos més significatives: del sinistre Martin Villa, condecorat el 2017
per la monarquia Borbònica per haver mantingut l’esperit
franquista en els moments delicats de
la Transacció (que no transició) i mai no
penedit, al costat del mateix Martin Villa, responsable de la
matança de Vitoria del 1976 i de la d’Atocha del mateix any, amb en Franco mort
i el Borbó acabat d’entronitzar, exercint de franquista, sacralitzant
la salutació feixista-nazi-franquista en dues fotos d’antologia. Una,
magnífica, en primer pla, una segona que és la miserable foto dels franquistes
de Barcelona de l’època: Martin Villa, Samaranch i la trista figura del
Batlle de Barcelona, que no crec que fos franquista Enric Masó. Ens hi falten el franquistes Carlos Sentís, Galinsoga i d'altres...
1 juliol 2017 2.00
h
FULL DE RUTA
Martín Villa com a símbol
Germà Capdevila
Espanya, 40 anys després, segueix atrapada en el marc constitucional
tardofranquista acceptat com una sortida a la dictadura, però dissenyat d’una
manera pètria, inamovible
Quina magnífica fotografia de la democràcia
espanyola!
En l’acte de
celebració dels 40
anys de les primers eleccions de la Transició
–mal anomenades democràtiques, car partits com Esquerra Republicana de Catalunya hi van ser vetats– el rei d’Espanya va fer un discurs contundent on
va afirmar que “fora
de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i, en últim
extrem, la negació mateixa de la llibertat”. Tot seguit, va atorgar una
distinció al ministre d’un règim dictatorial que va aconseguir el poder
mitjançant un alçament militar que va destrossar el marc constitucional vigent
i va enfonsar l’estat en 40 anys d’il·legalitat. Una contradicció
flagrant que es produïa el mateix dia que, a Barcelona, l’exdiputat
socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg rebia el Premi Especial en la
categoria Societat de la Nit de les
Revistes i la Premsa en Català, que organitzen els editors catalans de
premsa, revistes i digitals. Von Grünberg, destacat lluitador pels drets socials i un ferm
defensor del dret dels catalans a votar, va explicar en el seu discurs
d’agraïment que el seu pare havia estat un destacat alt càrrec nacionalsocialista
durant el règim nazi que va arrasar mig Europa, i va destacar el procés de
depuració i reconversió democràtica emprès per Alemanya després de la Segona
Guerra Mundial. Van ser capaços de refer no només una societat
trencada, sinó fins i tot famílies trencades, en una evolució admirable que es
pot resumir en la figura del parlamentari premiat pels editors. Espanya, 40
anys després, segueix atrapada en el marc
constitucional del tardofranquisme, acceptat
pels vençuts com una sortida a la dictadura, però dissenyat d’una manera
pètria, inamovible, irreformable.
L’única sortida al règim
corcat del 78 és la independència, una realitat que ja estem tocant amb la
punta dels dits.
Germà Capdevila
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada