dijous, 6 de juliol del 2017

05/07/2017. Odi. Salvador Cot. Ni "apoyaré", ni català a la intimitat. "Finalment, ha arribat la demostració empírica de l'equivalència política de la dreta i l'esquerra espanyoles pel que fa a Catalunya". Tot plegat, tres personatges que van rebre el suport del catalanisme polític en ocasions decisives i que ara coincideixen a demanar repressió. El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. Cap d'ells és capaç d'expressar la més mínima comprensió intel·lectual cap al catalanisme que els va fer presidents.

Benvolguts,

Un bon recull de mentides dels candidats espanyols a esdevenir caps de govern, González-Aznar-Zapatero, ajudats pels catalans, que som molt bon minyons i ens ho hem cregut sempre tot...fins ara!

En Josep Pla i la seva frase genial convertida en acudit gràfic per en Puigbert, ens recorda que ja ho sabíem i les patums del país també:

El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres,

amb l’afegitó que: 

El menys semblant a un independentista català és un altre independentista català...

Vegem l’article:


Ni "apoyaré", ni català a la intimitat

"Finalment, ha arribat la demostració empírica de l'equivalència política de la dreta i l'esquerra espanyoles pel que fa a Catalunya"

per Salvador Cot 

05/07/2017

Els tres presidents espanyols vius -González, Aznar i Zapatero- han escenificat a Madrid un acord total sobre la negació dels drets polítics de la societat catalana. José María Aznar ha arribat a dir que té un 95 per cent de coincidència amb Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero -aquell que deien que era del Barça i va ser investit amb els vots d'ERC- diu que "la deriva de les forces independentistes és incomprensible, un viatge cap a enlloc".

Tot plegat, tres personatges que van rebre el suport del catalanisme polític en ocasions decisives i que ara coincideixen a demanar repressió.

Aquests posicionaments públics indiquen, clarament, que cap dels tres estava realment disposat a reconèixer cap mena de singularitat política a Catalunya, per més que tots ells reclamessin els vots dels partits catalans per ser investits al Congrés dels Diputats. Van instal·lar-se a la Moncloa i van passar a gestionar l'Espanya de sempre, la que a ells els anava bé. Ni Felipe González, amb el seu vicepresident barceloní; ni José María Aznar, que parlava català a la intimitat; ni José Luis Rodríguez Zapatero, el de l'"apoyaré"... Cap d'ells és capaç d'expressar la més mínima comprensió intel·lectual cap al catalanisme que els va fer presidents.

Finalment, ha arribat la demostració empírica de l'equivalència política de la dreta i l'esquerra espanyoles pel que fa a Catalunya. "Si tu no hi vas, ells tornen", deia un famosíssim cartell del vell PSC zapaterista. Un bon eslògan que només seria realista per a l'U d'Octubre.
Salvador Cot

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada