Benvolguts,
En Germà Capdevila,
com sempre, com en Vicent Partal, o el Victor Alexandre, o el Cotarelo o
d’altres ens injecta moral per un tub!
Ens explica que una de les característiques de tots
els Territoris de l’Estat espanyol i dels seus Estatuts d’Autonomia és que tots els territoris estan regits pels seus
particulars Estatuts, aprovats adequadament amb referèndum
pel poble corresponent.
Tots?
Doncs no tots,
que diria l’Asterix, perquè
el darrer Estatut català, aprovat en
referèndum el 2005 pel poble de Catalunya, aprovat després pel Congreso de los Diputados i ratificat a
continuació pel Rei, fou impugnat a
posteriori pel PP i pel Defensor del Pueblo español (del PSOE), fou passat pel ribot
del Congreso, i fou enviat al Tribunal Constitucional, que 5 anys
més tard, el 2010,
va considerar que ja era moment per dictar sentència al mateix temps que els
senyors jutges exercien el seu dret
constitucional d’assistir a una “Corrida
de Toros” a la Maestranza de Sevilla, sentència que va comportar l’escapçada de múltiples apartats,
i per tant aquest Estatut capat, no és el que el poble català
havia votat en referèndum en el seu moment.
Vegem, tanmateix, la demostració d’en
Germà Capdevila de que La independència
és inevitable:
15 juliol 2017 2.00
h
FULL DE RUTA
La independència és inevitable
Germà Capdevila
L’onada per la independència és un fenomen transversal i de base que no
es pot manipular, frenar o dirigir des de dalt
El dia que a Arenys de Munt vam prendre
consciència que podíem prendre en les nostres mans el nostre futur i decidir
què volíem fer quan fóssim grans, es va posar en marxa un moviment cívic únic
al món per la seva força i la seva transversalitat. Va anar
creixent de forma sostinguda amb l’ajuda inestimable de l’Estat, que va anihilar el marc constitucional vigent des de 1978 amb la
sentència de l’Estatut. Una majoria àmplia de la societat catalana va decidir
aleshores treballar sense descans fins a aconseguir la independència. Va
posar-se en marxa amb centenars de consultes populars, amb entitats velles com
Òmnium i noves com l’ANC, amb la militància desinteressada de centenars de
milers de persones a Catalunya i arreu del món. Es va generar una onada que
encara perdura –ja ningú no s’atreveix a parlar de suflé o de febrada– i que
s’ha emportat per davant el sistema de partits i uns equilibris de poder que
semblaven inalterables. L’onada per la independència és un fenomen transversal
i de base que no es pot manipular, frenar o dirigir des de dalt. Ara ha obligat
a una renovació substancial del gabinet Puigdemont. No ha estat –com ens volen
fer creure des de l’unionisme nostrat i madrileny– un tema de partits o de
lluites entre les forces independentistes. És molt més senzill que això:
l’onada independentista segueix avançant, i no deixa lloc per a dubtes o
tremolors. Qui no estigui disposat a nedar sense descans fins a l’1 d’octubre
veurà com l’onada li passa per sobre sense miraments. Ja no hi ha manera
d’aturar-ho. Ni des de Catalunya ni des d’Espanya. El marc mental de la majoria
dels catalans ha canviat per sempre més. La República Catalana és un fet
inexorable. Si no la fan arribar els que ara ostenten el mandat democràtic per
fer-ho, ho faran els que vindran darrere seu.
Mantinguem l’optimisme i l’alegria irreductibles que han fet d’aquest moviment un cas únic en la història recent del món.
Mantinguem l’optimisme i l’alegria irreductibles que han fet d’aquest moviment un cas únic en la història recent del món.
Germà
Capdevila
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada