Benvolguts,
Un extraordinari article d’opinió d’en Salvador Cot!
Deixeu-me primer elucubrar sobre la profunditat dels
articles que llegim en els diaris o setmanaris o en les opinions dels tertulians
a la ràdio o la televisió. Ho hem explicat reiteradament que cal saber qui signa i a
quin diari pertany (a quin amo es deu) per saber com te’ls has de llegir. I en les tertúlies de ràdio o de televisió passa
el mateix, hi ha personal que senta càtedra sempre que parla i hi ha
subproductes normalment fatxes com el tal Alejandro
Tercero o el repugnant Enric Hernández
o els altres repugnants Joan López Alegre,
Nacho Martín Blanco o Toni Bolaño. Hi ha també productes intermedis, igual de repugnants però més sibil·lins, que no se’ls veu tant el llautó, per
tant més perillosos, com el Francesc de
Carreras, l’Ignacio Vidal-Folch, el Sardà i d’altres!
En els diaris hi ha notícies sense signar o signades com a Redacció, hi ha relats i hi ha també articles
d’opinió. I segurament que la profunditat de l’escrit és proporcional a la
cadena que hem esmentat: els primers són menys profunds, hi ha menys ànima del
redactor en les notícies i hi ha més profunditat en els articles d’opinió.
Nosaltres, en el Bloc, acostumem a comentar només els articles d’opinió!
També és cert que hi ha articulistes que no saben escriure altra cosa que articles d’opinió i en Salvador Cot n’és un d’aquests. Segurament els passa i ens passa com a aquell que un dia es va adonar que escrivia en prosa. O sigui els escriptors o periodistes que estan avesats a redactar articles d’opinió o Editorials no els veuràs escrivint Notes de premsa o Notícies sense massa suc ni bruc, creen obres d’art.
Els articles d’opinió de vegades van disfressats
d’Editorials com els d’en Vicent Partal al Vilaweb o els del José Antich a El
Nacional. Hi ha també Editorials com els del PuntAvui que no se sap qui els
signa i per tant els has d’atribuir al Director del Diari.
Vegem ara la col·laboració
periòdica d’en Salvador Cot al PuntAvui, de títol La colònia del Nord-est:
8 juliol 2017 2.00
h
KEEP CALM
La colònia del Nord-est
Salvador Cot
La mentalitat colonial impregna els discursos sobre Catalunya. Aquí no hi
veuen política, només delinqüents
O no se n’adonen o els és igual –potser
passen les dues coses–, però la reacció de Madrid al referèndum català projecta
una imatge típicament colonial. Els tres expresidents espanyols han
aparegut/comparegut per deixar ben clar que ni al Felipe González dels Jocs de
Barcelona, ni a l’Aznar que parlava català a la intimitat, ni al Zapatero que
deia ser del Barça no els passa pel cap que els catalans puguin decidir el seu
futur. Tots tres van pactar
treves amb ETA, per exemple, però cap d’ells
no es pensa moure ni un mil·límetre de l’Espanya de Don Pelayo. Per si fos poc, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez van
teatralitzar una cordialíssima trobada a la Moncloa que va servir per dir el mateix amb les mateixes paraules.
Mariano y cierraEspanya.
Mil pals, cap pastanaga. Els mitjans de comunicació de
Madrid també formen part de la competició patriòtica, fins al punt de despistar
completament l’opinió pública espanyola, que no entén res i, per tant, és incapaç de demanar explicacions als seus polítics per haver generat una crisi de dimensions històriques.
El resultat és que la mentalitat
colonial impregna tots els discursos sobre Catalunya, on el terme més
utilitzat ja ha passat a ser el de sedició.
A Catalunya, per
tant, no hi veuen política, només un grapat de delinqüents. No només es nega el diàleg amb els representants
legítims dels ciutadans de Catalunya, sinó que qualsevol intent seria denunciat immediatament
com a feblesa o traïció.
Arribats a aquest
punt, tal i
com indiquen els manuals per a les revoltes a colònies, comença a ser necessari
tranquil·litzar els pied-noirs.
Per això Mariano Rajoy ha demanat “confiança” als
simpatitzants unionistes, als quals imagina com una
massa compacta que necessita ser salvada pels
magistrats del Tribunal Constitucional que
entraran en formació per la Diagonal,
escortats, per dalt, per les empreses de l’Ibex i,
per sota, per les atapeïdes clavegueres de l’Estat.
Als del no, els diu no a votar que no i als del sí, els
envia jutges i policies. O sigui que hi ha negres bons
i negres dolents, però tots són igual de negres.
Salvador Cot
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada