Benvolguts,
L’autor explica que en centenars d’anys el poble espanyol
(no la casta sinó
el poble) ha estat induït de la fal·làcia que les demandes catalanes són
sinònim de privilegi. I la
preocupació de les castes intermitges entre
la casta i el poble “llano” (diguem-ne els barons en aquest cas) és que es tingui “cuidado
y no hacer cosas que den una imagen de asimetría entre Catalunya y el resto de
España”. I ara el PSOE del sud
de la península, els sectors conservadors espanyols, de dreta i d’esquerra, no
amaguen el
desconcert perquè, arribats a aquest
punt, l’única
possibilitat que els catalans continuïn formant part de l’Estat és a través d’una profunda singularització de Catalunya –d’una asimetria- que
reordeni l’equilibri de poders i reparteixi la sobirania.
Dit d’una altra manera: el cost d’evitar la independència és canviar Espanya de dalt
a baix. I això xoca amb els Sánchez
Amor de torn, que només saben dir “hay que tener cuidado”.
Vegem l’article:
L'Espanya asimètrica
«El socialisme
espanyol ha alimentat la creença que les demandes catalanes són sinònim de
privilegi i ara n'és presoner»
Joan Rusiñol | 23/07/2017 a les 22:01h
“Hay que tener cuidado y no hacer cosas que
den una imagen de asimetría entre Catalunya y el resto de España”.
La frase, que llegeixo
en una informació de La
Vanguardia, és del diputat socialista per Badajoz Ignacio Sánchez Amor, vicepresident de la Junta d’Extremadura
amb Rodríguez Ibarra. La va pronunciar en una reunió de partit, després que
se’ls expliqués la proposta pactada entre el PSOE i el PSC per oferir una sortida pròpia a la situació catalana.
Una reflexió, la de Sánchez Amor, que ajuda a entendre la complexitat del
moment que vivim.
Evidencia quin és el marc mental de fons a Espanya. “Hay que tener cuidado”, confessa el diputat. Cura de què? De no perdre vots cap al PP. És això el que l’inquieta. Durant anys, el socialisme espanyol ha alimentat la creença que les demandes catalanes són sinònim de privilegi i ara n’és presoner. Tot i els intents del maragallisme per evitar-ho, el PSOE va envernissar amb el pinzell de la igualtat aquesta tesi, la va encaixar en un motlle jacobí i va usar-la per reforçar majories a Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia. L’esquema que equiparava catalanisme amb burgesia només s’obviava quan els vots dels nacionalistes eren necessaris per a governar a Madrid. Ara Podem els ha demostrat que es poden tenir bons resultats electorals arreu de l’estat espanyol defensant el dret a decidir i el referèndum a Catalunya, sense assumir acríticament un tauler de joc compartit amb la dreta.
Evidencia quin és el marc mental de fons a Espanya. “Hay que tener cuidado”, confessa el diputat. Cura de què? De no perdre vots cap al PP. És això el que l’inquieta. Durant anys, el socialisme espanyol ha alimentat la creença que les demandes catalanes són sinònim de privilegi i ara n’és presoner. Tot i els intents del maragallisme per evitar-ho, el PSOE va envernissar amb el pinzell de la igualtat aquesta tesi, la va encaixar en un motlle jacobí i va usar-la per reforçar majories a Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia. L’esquema que equiparava catalanisme amb burgesia només s’obviava quan els vots dels nacionalistes eren necessaris per a governar a Madrid. Ara Podem els ha demostrat que es poden tenir bons resultats electorals arreu de l’estat espanyol defensant el dret a decidir i el referèndum a Catalunya, sense assumir acríticament un tauler de joc compartit amb la dreta.
A Sánchez Amor, però, no li preocupa l’asimetria sinó la “imatge” que se’n
dona. El diputat socialista deu saber que Espanya fa anys que no n’és, de simètrica. La geografia i la
història ho impedeixen. Si en té cap dubte, només ha de parlar amb els seus
companys d’Euskadi, que governen amb el PNB i defensen conjuntament el Concert
Econòmic. Els socialistes bascos
li poden explicar perquè el seu règim fiscal és una asimetria però no pas un privilegi.
Sánchez Amor podria analitzar també com es governen Ceuta i Melilla, quines
especificitats tenen les Illes Canàries
o perquè ningú es va queixar quan Rodríguez Zapatero va decidir pagar
l’anomenat deute
històric amb Andalusia. I tot, amb encaix constitucional.
El problema no són les diferències entre territoris, el problema és Catalunya. Alguns polítics han viscut molt bé instal·lats en un model que ha col·lapsat perquè una majoria de ciutadans, independentistes o no, se n’ha cansat. Ara sectors conservadors espanyols, de dreta i d’esquerra, no amaguen el desconcert perquè, arribats a aquest punt, l’única possibilitat que els catalans continuïn formant part de l’Estat és a través d’una profunda singularització de Catalunya –d’una asimetria- que reordeni l’equilibri de poders i reparteixi la sobirania.
El problema no són les diferències entre territoris, el problema és Catalunya. Alguns polítics han viscut molt bé instal·lats en un model que ha col·lapsat perquè una majoria de ciutadans, independentistes o no, se n’ha cansat. Ara sectors conservadors espanyols, de dreta i d’esquerra, no amaguen el desconcert perquè, arribats a aquest punt, l’única possibilitat que els catalans continuïn formant part de l’Estat és a través d’una profunda singularització de Catalunya –d’una asimetria- que reordeni l’equilibri de poders i reparteixi la sobirania.
Dit d’una altra manera: el cost d’evitar la independència és
canviar Espanya de dalt a baix. I això xoca amb els Sánchez Amor de torn, que
només saben dir “hay que tener
cuidado”.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada