Benvolguts,
En Salvador Cot fa una magnífica síntesi de l'evolució des del 1976 al 2017 del binomi autonomisme-independentisme. Clar i net.
Primer van matar els autonomistes, i
ara l'autonomia
"Els
autonomistes que hi havia hagut ara són independentistes, la majoria, o han
marxat a casa seva rondinant, sense que el règim borbònic hagi mogut un
dit per ells"
per Salvador Cot 10/07/2017
El 23F va congelar el sistema autonòmic, diluint-lo dins del café para todos, i la majoria
absoluta de José María Aznar -dues dècades més tard i amb l'Estat en
expansió- va iniciar una regressió que va culminar amb la raspallada
de l'Estatut al Congrés dels Diputats. La posterior sentència del Tribunal Constitucional va posar
el punt i final a l'autonomisme a Catalunya. La seqüència és aquesta.
Des del 27 de setembre
de 2015 ja no queden autonomistes al Parlament. Hi ha independentistes, hi ha unionistes i un espai -els comuns- que
intenta quedar-se al marge del debat, en una fuga política constant per evitar
d'afrontar-lo. Res més. Els
autonomistes que hi havia hagut ara són independentistes, la majoria, o han
marxat a casa seva rondinant, sense que el règim borbònic hagi mogut un
dit per ells.
Només Madrid podria ressuscitar l'autonomisme amb
una proposta clara i viable. Però, en comptes d'això, planegen aplicar l'article 155 per acabar de destruir les
estructures d'autogovern que, mal que
bé, encara queden dempeus... Ho faran. I fracassaran. Sis
dels nou presidents que ha tingut Catalunya des de 1931 han estat considerats
delinqüents, en un moment o altre, i perseguits per haver exercit o reclamar
l'autogovern.
Amb Puigdemont
seran set. I què?
Salvador CotJoan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada