En Salvador Cot fa tres mesos explicava,
a partir de la condemna a un any de presó i a 7 d’inhabilitació
a la jove Cassandra per haver divulgat uns acudits sobre Carrero Blanco, amb la ridícula excusa que l’almirall era una
víctima del terrorisme, que els fets demostren que la transició fou una
Transacció com hem explicat d’altres maneres en moltes Reflexions.
Ens ha de quedar clar
i ho hem de divulgar a tort i a dret i incloure-ho en els llibres de text de
batxillerat que els terroristes han estat sempre els franquistes i les víctimes
el poble espanyol i sobretot el poble
català que va estar condemnat per dos cantons, per ser repúblicà i per ser català.
En Cot encara hi
afegia una frase molt encertada:
"La mateixa
legalitat que impedeix la revisió de les penes de mort que van de Companys a
Puig Antich és la que empara al cap del govern franquista com a una víctima
d'ETA de la qual se n'ha de protegir la memòria, si cal amb presó".
En Cot, diem, ha
tornat a posar el dit sobre la nafra de la legitimitat del règim del 78 i ha
fet ressaltar el règim, una vegada més, en la seva condició d'hereu directe de la
dictadura de Franco.
En aquesta Primera Reflexió hi
ha aquest manifest, inventat nostre però que explica l’esperit de la Transacció:
“Nosaltres els fatxes,
l’exèrcit, l’església, i les dretes, amb la inspiració divina del Franco,
proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots
plegats, ens donem una llei d’amnistia que perdoni tots els crims que els antifeixistes no
havíen realitzat en 40 anys i que perdoni també tots els crims
que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat durant 40 anys.”
En aquesta Segona Reflexió hi
exposem els nostres arguments:
· no
estem d’acord amb la Transacció, que
no transició (1975-1981),
· no
estem d’acord que no ens donessin a triar entre dictadura, monarquia o
república (20/11/1975)
· no
estem d’acord en l'entronització del borbó Juan Carlos, hereu de Franco
(22/11/1975)
· no
estem d’acord amb la Llei d’aministia
política que va indultar el franquisme dels crims que havia comès i va
indultar l'oposició dels crims que no havia comès (15/10/1977)
· no
estem d’acord que la llei d’aministia política no hagi jutjat Franco i el
franquisme
· no
estem d’acord amb la Constitució amb soroll de sabres i canons, resultat de
totes les martingales explicades més amunt (20/11/1975-06/12/1978)
· no
estem d’acord a que el règim borbofranquista actual s’atreveixi a
autoanomenar-se Estat de Dret, ni que s’atreveixi a parlar de l’imperi de la
Llei
· no
estem d’acord a que no es respecti escrupolosament la Separació de Poders
(Montesquieu)
I en conseqüència:
· Proposem
que immediatament un tribunal imparcial internacional (La Haya?) intervingui
l’Estat espanyol i jutgi sobre els nostres greuges...
· I
recordem sempre que: Els crims contra la humanitat no prescriuen, digui el que
digui la justícia espanyola. És per això que demanem a la jutgessa Servini que
no defalleixi en la seva lluita
Hem estat explicant en
els darrers apunts sobre la Transacció, que no Transició, que en aquests moments els nostres
representants democràticament escollits haurien de rebutjar ser
jutjats per tribunals que el nostre Parlament va dir que no obeiria.
I en canvi estan
fent uns tristos i miserables papers presentant-se als jutjats tal com els
manen, qui no els hauria de manar i ajupint-se reverencialment als jutges que
no són els nostres jutges...
Vegem-ne uns quants aclariments:
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada