30/06/2017. Jofre Llombart. Només funcionaris. Diversos funcionaris de la Generalitat han estat interrogats aquesta setmana per part d’agents de la Guàrdia Civil. Uns agents, que també són funcionaris. Uns funcionaris interrogant uns altres funcionaris. Els funcionaris són imprescindibles per fer funcionar un engranatge però d’ells no pot dependre (ni tampoc ho reclamen) que dirigeixin políticament el destí d’un país. El que acaba decidint les fites d’una societat són si hi ha més gent empenyent en un sentit o gent intentant frenar-ho. I davant d’una majoria mobilitzadora i mobilitzant d’aquestes característiques, Espanya ha decidit que, per frenar allò que no te fre, només hi posarà funcionaris.

Benvolguts,

El sempre interessant Jofre Llombart es planteja els papers dels polítics i dels funcionaris davant da cada situació política al Reyno de Castilla. La funció dels funcionaris (i no és una redundància) la majoria de vegades és fer d’allò que en castellà en diuen “correveidile”. La definició de la RAE per correveidile té dues accepcions: transmissor de missatges i alcahuete (alcavota). En aquest cas estem parlant de la primera accepció. Per cert, per què el castellà de la RAE usa una i llatina en comptes de la y grega que li pertocaria per coherència? I si deixem de filosofar, en el mot funcionari hi trobem una dualitat essencial: Hi ha funcionaris i funcionaris! Els alts funcionaris i els funcionaris funcionaris. Remarquem que en el comentari d’ahir a l’article Acatar la llei d’en Carod Rovira parlem d’aquesta divisió entre classes de funcionaris entre la “casta”. 

En el cas actual la ironia de l'autor traspua en aquesta frase final:

 I davant d’una majoria mobilitzadora i mobilitzant d’aquestes característiques, Espanya ha decidit que, per frenar allò que no te fre, només hi posarà funcionaris.

Vegem ara l’article:

OPINIÓ

Només funcionaris

"Plantejar la qüestió entre Catalunya i Espanya com un xoc de funcionaris pot distreure una estona, però no serà, com mai ho ha estat, la solució al problema"

Jofre Llombart 

30/06/2017

Diversos funcionaris de la Generalitat han estat interrogats aquesta setmana per part d’agents de la Guàrdia Civil. Uns agents, que, això no es diu per sobreentès, també són funcionaris. Uns funcionaris interrogant uns altres funcionaris. 

Com cada cop que un secretari judicial va a comunicar una advertència a la Carme Forcadell o Meritxell Borràs de torn: qui porta el paper és un funcionari.

Quan la Generalitat (Parlament o govern) aprova la celebració d’un referèndum, els funcionaris de carrera, Mariano Rajoy i Soraya Saénz de Santamaría, envien el text a un grup de funcionaris, els de la fiscalia. Això engega una maquinària, bàsicament burocràtica, que portarà a que diversos funcionaris acabin comunicant a un altre grup de funcionaris (els de la Generalitat) que allò aprovat no és legal.

Aquesta setmana, el Parlament ha anul·lat la legalitat d’actes que, fins dijous, havien estat perfectament legals. La mort de Companys o de Carrasco i Formiguera van ser assassinats legals si per legal s’entén que seguien les lleis que aleshores imperaven. Els qui van acabar executant les ordres legals de matar-los, per cert, també eren funcionaris obeint ordres. [En el Judici de Nuremberg els funcionaris que al·legaren que obeien ordres foren castigats]

Ara, en un acte més propi d’un país normal que d’una comunitat autònoma limitada, el Parlament ha declarat nul·la aquella legalitat que va permetre aquelles 63.961 aberracions. 

 Plantejar la qüestió entre Catalunya i Espanya com un xoc de funcionaris pot distreure una estona, però no serà, com mai ho ha estat, la solució al problema. Els funcionaris són imprescindibles per fer funcionar un engranatge però d’ells no pot dependre (ni tampoc ho reclamen) que dirigeixin políticament el destí d’un país. El que acaba decidint les fites d’una societat són si hi ha més gent empenyent en un sentit o gent intentant frenar-ho. I a hores d’ara, sospito, hi ha més persones a Catalunya intentant crear un nou estat que persones mirant d’evitar-ho. Entre altres coses perquè a cada polític o funcionari que inhabilitin es trobarà un substitut que farà exactament el mateix que allò pel qual el seu antecessor va ser inhabilitat.

I davant d’una majoria mobilitzadora i mobilitzant d’aquestes característiques, Espanya ha decidit que, per frenar allò que no te fre, només hi posarà funcionaris.

Jofre Llombart

Joan A. Forès
Reflexions