Benvolguts,
En José Antich en l'Editorial diari d'El Nacional analitza les expectatives de creixement del PIB català, el 3,1%, superior al que havia estimat l'Executiu català. El compara amb l'espanyol, i conclou que els grups inversors internacionals deuen estar convençuts del creixement de l'economia catalana i per tant no deuen tenir por de les amenaces de Madrid, mai no argumentades ni justificades amb informes de cap tipus....
Vegem l'Editorial d'El Nacional:
EDITORIAL
El creixement del PIB català
s'accelera a dos mesos del referèndum
Barcelona. Dimarts, 25
de juliol de 2017
La Cambra de
Comerç de Barcelona acaba de fer públiques les dades de previsions de
creixement econòmic per al 2017 i per al 2018, que suposen un reconeixement a la
recuperació i un senyal de tranquil·litat a poc més de dos mesos del
referèndum d'independència, que ha anunciat el Govern per al pròxim 1
d'octubre. Si en l'anterior anàlisi de previsions duta a terme per l'Executiu de Carles Puigdemont es
parlava d'un creixement per a aquest any del 2,9%, la
Cambra eleva fins al 3,1% les
expectatives de tancament de l'actual exercici i deixa per al 2018 un increment
del PIB de 2,7%. Les
dades són certament optimistes i mantenen la bona velocitat de creuer dels
últims anys: un creixement del 3,5% el 2016
(quan a Espanya va ser d'un 3,2%), un 3,3% el 2015 (3,22% a Espanya) i un 1,6% el 2014, el
mateix que va tenir Espanya.
Encara que les dades
econòmiques sempre s'han de mirar amb una certa fredor i en els últims temps
s'han vist tota mena de discursos apocalíptics des de Madrid sobre el futur
de l'economia catalana, el cert és que la seva empenta és important, la seva
velocitat de creuer alta i no pateix mal d'altura pels reptes que té al
davant, el més important políticament parlant, el referèndum de l'1-O. Una cita amb les urnes que cada
vegada sembla més plausible i que ocupa portades de la premsa internacional,
l'últim cas ha estat el de l'influent diari francès de Le Figaro que obria la seva
portada amb una entrevista amb el president assegurant que no acceptaria una
hipotètica inhabilitació per part del Tribunal
Constitucional. El soroll domèstic, al qual tant ens té acostumat la
premsa de Madrid i que de vegades es
fa certament ensordidor, obeeix sobretot al desig d'imposar tant sí com no un relat
que els mitjans internacionals, més acostumats a aquest tipus de debats
polítics, no els afecta tant i se sorprenen per les amenaces que reben els
membres del Govern o pels continus requeriments judicials que van des de
l'executiu al legislatiu.
És evident que arribar
a 67
dies del referèndum amb aquestes previsions econòmiques reforça el
discurs dels partidaris del referèndum
i haurien de ser un esperó a fer bé les coses en les setmanes que falten. És
important que el Govern sigui capaç de repetir a costa de fer-se pesat que
la seva voluntat és primer posar les urnes l'1-O i després dialogar
amb el govern espanyol i amb les autoritats europees una vegada es coneguin els
resultats. D'alguna manera, quan
portaveus del govern espanyol ressalten que ja estan pensant en el 2
d'octubre, no fan sinó reconèixer que el cost d'impedir la instal·lació de les
urnes pot arribar a ser tan alt que no existeix una alternativa raonable.
Una última dada:
·
primer va ser que la sortida de la crisi acabaria amb el suflé
independentista i s'ha demostrat, amb el temps, que era una gran
fal·làcia;
·
després, aquest argument ha canviat pel que el bon ritme de
l'economia catalana obeeix que existeix la convicció entre el món de les
finances que el referèndum de l'1-O no s'acabarà
fent.
El primer ja s'ha vist
que era mentida i respecte al segon, el ritme de les empreses estrangeres que
escullen Barcelona com a nova
destinació no
sembla ser el símptoma de qui tem que l'economia catalana s'estimbi en els
pròxims temps.
José Antich
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada