Benvolguts,
Ja ho hem expressat més d'un cop, i de dos: la Gemma Aguilera ens té el cor robat!
Avui figura que parla de l'Ada Colau, que també, però l'important per a nosaltres és l'anàlisi o la dissecció, o l'autòpsia de l'atzucac on estan caient els batlles del PSC, tutelats, com diu la Gemma, per l'Iceta, el Millo (que, sortint d'UDC es va postular per enfilar-se a la direcció d'ERC, amb cadira eh! i no el varen voler), el Pedro Sánchez, el Rajoy i el TC com a mínim! I les conclusions no són gens fàcils, el Gobierno central encara ens fotrà unes quantes hòsties més d'aquí a l'1 d'octubre i les entomarem tots els catalans, siguem independentistes o espanyolistes o botiflers, o batlles del PSC. A més veurem els de Podemos, o sigui de Catalunya en Comú estricolejant-se amb els del PSC, per veure qui prefereix sortir en una foto o en una altra. Veurem passar els tancs? Potser sí, però tal com explicava un comentarista fa poc els veurem per la Diagonal, però anant-se'n, per deixar d'ocupar Catalunya definitivament!
Vegem l'article:
El factor Ada Colau
"L’1
d’octubre Colau triarà entre ser l’alcaldessa de la capital d’una República
naixent o continuar intentant durant molts anys una reforma del règim
monàrquic"
01/07/2017
Els prop de 600 alcaldes que autoritzin l’obertura
de locals de votació l’1 d’octubre aniran de pet als tribunals.
Això brama l’executiu de
Mariano Rajoy. Però si els alcaldes són del PSC, els pobres també seran castigats amb
sancions pel plurinacional i soci del PP
Pedro Sánchez, i potser també per Miquel Iceta,
que això sí, només els castigarà si els delegats del PSOE-PP al Tribunal
Constitucional li ho ordenen.
Ai dels alcaldes socialistes que no vulguin sortir a la
foto atrinxerats davant d’una
escola al crit d’ “urnes no!”, a pocs mesos de les eleccions municipals.
Però què passa amb
l’alcaldia més important de Catalunya, que no està en mans ni del PSC ni del
PP? Ada Colau, de baixa maternal
però ha presidit un ple i
asssiteix a esdeveniments diversos, no s'ha deixat veure a l’acte
organitzat per l’AMI i l’AMC per
escenificar el suport municipal al Govern l’1 d’octubre.
I això que Barcelona és membre de l’AMC i Ada Colau ocupa una vicepresidència institucional. Guanyem Barcelona,
mentre no digui el contrari, només està a favor del dret a decidir si Madrid
dóna permís. Hi ha gairebé 1,2
milions de persones amb dret de vot a la ciutat que encara no
saben si l’1 d’octubre exerciran la democràcia amb l’aixopluc sense matisos del
seu ajuntament o si votaran davant la desídia de la seva administració més
propera. Alguns portaveus de
l’equip d’Ada Colau asseguren que no seran un impediment, però entre no
impedir-ho i liderar la defensa del dret a decidir sense matisos hi ha un món.
I és l’alcaldessa
qui té la clau, no només la clau dels centres de votació, sinó de tot un canvi
de xip de l’anomenat espai dels ‘Comuns’, fins ara només disposats a participar en una costellada sense
efectes vinculants. Ni Coscubiela, ni Rabell ni Domènech, que continuen
entestats a demanar explicacions a qui vol posar les urnes però no a qui les
vol segrestar.
És Ada Colau qui té la capacitat de fer decantar un
gruix estratègic de catalans des del règim monàrquic del 78 fins a la república
catalana, que es construirà des de baix –des del carrer, d’on prové Colau- i no
des dels despatxos.
De fet, l’1 d’octubre Colau haurà de
triar entre ser l’alcaldessa de la
capital d’una República naixent o continuar intentant durant molts
anys una reforma del règim monàrquic, que no una revolució.
Perquè Colau sí que té clar que aquell diumenge hi haurà urnes
a cada racó del país. I votarà.
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada