Benvolguts,
Tal com ens té acostumats, en Germà Capdevila crea unes sentències
com dards:
·
«L'unionisme comença a acceptar que l'Estat no podrà impedir que se
celebri el referèndum»
·
Tots els entrebancs judicials i la campanya de la por que desfermarà
l'aparell de l'Estat no evitarà les cues als llocs de votació arreu del
territori.
·
La presidència de la UE l'ostenta un país que va fer efectiva la seva
independència desoint els advertiments dels EUA i de la pròpia UE.
·
La majoria dels catalans aniran a votar i la majoria votarà a favor de
la independència.
·
Tothom s'ha de mobilitzar per aconseguir unes xifres de participació
que validin el resultat.
LA VEU DE NACIÓ
El 2 d'octubre
«L'unionisme
comença a acceptar que l'Estat no podrà impedir que se celebri el referèndum»
02/07/2017 a les 22:04h
Fer una passejada
per les pàgines d'opinió dels diaris de l'unionisme nostrat el proppassat diumenge posava de
manifest que pràcticament
tothom ja donen per descomptat que el referèndum de l'1 d'octubre se celebrarà, i que tots els entrebancs judicials i la campanya de la por
que desfermarà l'aparell de l'Estat no evitarà les cues als llocs de votació
arreu del territori.
Ja ningú no parla d'accions repressives o de la manca de suport internacional. Els mitjans més influents del món han col·locat el cas català a totes les cancelleries i la presidència de la UE l'ostenta un país que va fer efectiva la seva independència desoint els advertiments dels EUA i de la pròpia UE. Les amenaces es limiten a parlar "del cost" del procés i de procediments judicials que cada cop fan menys por.
Ara tot són crides al "seny" perquè el govern i el parlament "s'ho repensin" i "plantegin un ajornament per reformular el procés sobiranista". Fins i tot les enquestes, tot i ser cuinades amb molta cura, acaben per demostrar que la majoria dels catalans aniran a votar i que la majoria votarà a favor de la independència.
Hem superat el primer escull: fer creure al món (i a nosaltres mateixos) que el referèndum és una realitat. Ara toca treballar a fons la participació. Fer veure a tothom –els del Sí i els del No– que cada vot compta i que tothom s'ha de mobilitzar per aconseguir unes xifres de participació que validin el resultat.
La partida final, però, serà la del 2 d'octubre. Si les previsions no són errònies, el govern haurà de gestionar amb intel·ligència un resultat que li atorgarà el mandat democràtic de declarar la independència i de bastir les estructures provisionals de la república. És aleshores quan sorgiran de sota les pedres propostes "possibilistes" que intentaran rebaixar el somni i aigualir la voluntat popular. Caldrà molta serenor i que la ciutadania faci un seguiment de prop de cada moviment. L'1-O disputarem la semifinal. La final es jugarà a partir del 2.
Ja ningú no parla d'accions repressives o de la manca de suport internacional. Els mitjans més influents del món han col·locat el cas català a totes les cancelleries i la presidència de la UE l'ostenta un país que va fer efectiva la seva independència desoint els advertiments dels EUA i de la pròpia UE. Les amenaces es limiten a parlar "del cost" del procés i de procediments judicials que cada cop fan menys por.
Ara tot són crides al "seny" perquè el govern i el parlament "s'ho repensin" i "plantegin un ajornament per reformular el procés sobiranista". Fins i tot les enquestes, tot i ser cuinades amb molta cura, acaben per demostrar que la majoria dels catalans aniran a votar i que la majoria votarà a favor de la independència.
Hem superat el primer escull: fer creure al món (i a nosaltres mateixos) que el referèndum és una realitat. Ara toca treballar a fons la participació. Fer veure a tothom –els del Sí i els del No– que cada vot compta i que tothom s'ha de mobilitzar per aconseguir unes xifres de participació que validin el resultat.
La partida final, però, serà la del 2 d'octubre. Si les previsions no són errònies, el govern haurà de gestionar amb intel·ligència un resultat que li atorgarà el mandat democràtic de declarar la independència i de bastir les estructures provisionals de la república. És aleshores quan sorgiran de sota les pedres propostes "possibilistes" que intentaran rebaixar el somni i aigualir la voluntat popular. Caldrà molta serenor i que la ciutadania faci un seguiment de prop de cada moviment. L'1-O disputarem la semifinal. La final es jugarà a partir del 2.
Germà Capdevila
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada