Benvolguts,
Ja hem explicat sovint que no s’han de negligir els
“comentaris als articles” o les “cartes al director” o les seccions “El lector
escriu”, sinó tot el contrari. En aquest cas el lector Juan Carlos Alonso ens esmenta
les frases pronunciades amb tota la barra i impunitat imaginable del Felipe6 en
la recent cerimònia d’enaltiment del franquisme:
“Fuera de la ley, nos enseña la historia, solo hay arbitrariedad, imposición, inseguridad y, en último
extremo, la
negación misma de la libertad”,
D’entre les moltes desgràciades frases que l’usurpador del
Tron d’Espanya el fill, del fill, del fill, del fill del primer Borbó Felip V, creiem que caldria
afegir-hi altres parides del seu pare com
aquesta:
" Nunca fue la nuestra lengua de imposición,
sino de encuentro; a nadie se le obligó
nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más
diversos quienes hicieron suyo por voluntad
libérrima el idioma de Cervantes ".
I lligant amb aquesta frase però en sentit contrari també hi
podríem afegir les frases extretes del Bloc
Reflexions referides a un feixista com Gonzalo
Torrente Ballester:
És la decisió més
important de l’independentisme català per retrobar-se amb la seva història, per esdevenir una República Catalana, recordant que el darrer de molts
intents fou delmat per les armes amb la guerra contra Catalunya que
l’Alzamiento del 1936 va iniciar i provocar, i que els hereus o protagonistes d’aquella
guerra d’extermini continuen manant a Espanya i continuen forçant el poble espanyol a odiar-nos i a actuar amb les mateixes idees
genocides contra Catalunya. Recordeu com un feixista espanyol de nom
Gonzalo Torrente Ballester, va declarar des del balcó d’algun ajuntament no fa
gaire que: ells eren els amos de Catalunya pel Justo derecho
de conquista. “por el justo derecho de conquista”, com
havia fet el Felipe5 el 1714.
JAF Vintage
Aquí en tenim el text
del lector:
10 juliol 2017 2.00
h
40 anys de “democràcia”
Juan Carlos Alonso
Una Constitució sota l’estricta supervisió dels militars i dels ministres
del franquisme. Cap reconeixement,
cap rectificació, ni un sol esment a
demanar perdó, a deslliurar les víctimes del seu calvari,
dels judicis sense raó, absolutament il·legals, que van marcar els jutjats i les
seves famílies. 40 anys de “democràcia”
i res no canvia. Els (pocs) drets conquerits
han tornat a ser arrabassats. Ells segueixen al poder. Una Constitució que no va ser jurada per un ciutadà, el Borbó Juan Carlos, que abans havia
jurat els Principios del Movimiento i que hagués comés perjuri. Un ciutadà no
escollit, sinó imposat per el mateix dictador. Un altre ciutadà, el fill de l’anterior, que
tampoc ha estat escollit, viu a cos de rei (mai millor dit) amb un sou que no
es guanya i que no és minso, es permet el luxe de menystenir una part del poble
(Catalunya):
“Fuera
de la ley, nos
enseña la historia,
solo hay arbitrariedad, imposición, inseguridad y, en último extremo, la
negación misma de la libertad”,
oblidant totes les imposicions que ell i
els governants del seu regne (ja li ve d’un recontrarebesavi) han infringit contra els catalans. Tampoc es demana disculpes... I, en lloc
d’arbitrar i posar pau, que és el poc que se li demana per justificar el que li
paguem, més aviat fot benzina al foc i es queda tan ample.
I mentre parla per primer cop de dictadura, condecora
ministres del dictador com si fossin herois quan, en realitat, estan
en cerca per la justícia internacional, però ben emparats per l’Estat del
qual és cap.
I encara volem quedar-nos sota la seva
tutela? A Catalunya s’ha votat (per unanimitat!!!) la nul·litat dels
judicis franquistes. Quant trigarà el govern del país veí a impugnar aquesta
decisió?
També la portarà al TC? Sincerament, val la pena seguir sota
aquest jou? Per dignitat, per humanitat, per noblesa, marxem ja!!!
Juan Carlos Alonso
Flaçà (Gironès)
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada