Benvolguts,
En Salvador Cot es mira les celebracions o actes fets a
Madrid i a Barcelona aquesta setmana per concloure que les dues Espanyes, la
que parla català i la que no parla català, són completament antagòniques i irreversibles.
Sembla que a Madrid, o sigui Espanya, s’agraden, els agrada
la Transacció (que no transició), es
troben bé amb la monarquia, homenatgen franquistes assassins (i els
protegeixen). Segons ells:
Allà s'hi han repetit, una vegada més, tots els tòpics sobre el règim
del 78,
amb la suposada concòrdia de les dues espanyes, les teòriques cessions mútues i
la generositat aparentment providencial de tots els que van protagonitzar
aquells anys. De l'Espanya en blanc i negre a l'Espanya en blanc i blanc. De
cop, tothom va ser bo i va merèixer una medalla, com les que es van repartir
entre ells al Congrés. La Guerra Civil va ser una "tragèdia" (del
tipus desastre natural, sense responsables), equidistància entre els dos
bàndols i medalla per a Rodolfo Martín Villa. Fins i tot el bandarra volia la
seva i es va queixar des de la seva jubilació impune i regalada.
Pel que fa a Catalunya, No ens agrada la Transició-trampa. La
considerem absolutament caducada i també el règim borbofranquista que en va
resultar:
A la Ciutadella, el Parlament denunciava els pactes subterranis de la
transició i rescatava de la humiliació permanent les víctimes del franquisme.
No hi va haver matisos; des de la CUP
fins a (vejats miracle!) el PP i
Ciutadans, tots els diputats van declarar, solemnement, la nul·litat dels 64.000 processos judicials que va muntar la dictadura
franquista contra els ciutadans d'aquest país. Des d'ara, Catalunya ja és fora
de les martingales de la transició.
En conclusió, creuant els resultats de Madrid i de Catalunya:
• No
hi ha intersecció. Martín Villa és un criminal o mereix una medalla.
• No
hi ha intersecció. La transició fa olor de colònia o put a claveguera.
O sigui que
com a resultat:
·
Espanya es queda on era fa quaranta anys;
·
Catalunya se'n va cap a un futur sense amenaces ni peatges.
Demà publicarem
uns resums de les conclusions que nosaltres vàrem fer un cop llegida unes reflexions d’en
Salvador Cot i d'altres opinadors de fa tres mesos que qüestionaven la legitimitat del règim borbofranquista.
Vejam l’article d'avui d’en Salvador Cot:
Catalunya supera el 78; Espanya s'hi
queda
"Dins
de la mateixa setmana el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya han
convocat dos actes solemnes de significació antagònica"
per Salvador Cot
29/06/2017
La bifurcació
política entre Catalunya i Espanya és irreversible. Tant, que dins de la mateixa setmana el Congrés dels Diputats i el Parlament
de Catalunya han convocat dos actes solemnes de significació antagònica:
D'una banda, a Madrid s'ha
homenatjat els protagonistes de la transició, en un acte protagonitzat per Felip de Borbó. Allà s'hi han repetit, una vegada més, tots els tòpics sobre el règim del 78, amb
la suposada concòrdia de les dues espanyes, les teòriques cessions
mútues i la generositat
aparentment providencial de tots els que van
protagonitzar aquells anys.
De l'Espanya en blanc i negre a l'Espanya en blanc i blanc.
De cop, tothom va ser
bo i va merèixer una medalla, com les que es van repartir entre ells al Congrés.
La
Guerra Civil va ser una "tragèdia" (del tipus desastre natural, sense
responsables), equidistància entre els dos bàndols i medalla per a Rodolfo
Martín Villa.
Fins i tot el bandarra
volia la seva i es va queixar des de la seva jubilació impune i regalada.
De l'altra banda, a la Ciutadella, el Parlament denunciava els pactes subterranis de la transició
i rescatava de
la humiliació permanent les víctimes del franquisme. No hi va haver matisos; des de la CUP fins a (vejats
miracle!) el PP i Ciutadans, tots els diputats van declarar, solemnement, la nul·litat dels 64.000 processos judicials que va muntar la
dictadura franquista contra els ciutadans
d'aquest país. Des d'ara, Catalunya ja és fora de les martingales
de la transició.
·
No hi ha intersecció.
Martín Villa és un criminal o mereix una medalla.
·
La transició fa olor de
colònia o put a claveguera.
·
Espanya es queda on era fa quaranta anys;
·
Catalunya se'n va cap a un futur sense amenaces ni peatges.
Salvador Cot
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada