Benvolguts,
Les tesis d'aquest article del Tayssir Azouz, mantingudes també per la Gemma Aguilera en l'article anterior, han esclatat definitivament després que la coalició governant a Catalunya després del 27-S recolzada en els seus 72 escons del SÍ (contra 52 escons del NO) hagi estat demanant de genollons al PSC, a ICV, als Comuns, als altres Comuns, als Comuns de més enllà, etc, que tinguin a bé, almenys, no rebentar el Procés! Endebades!
Tots aquests darrers (podem classificar-los conjuntament com botiflers) varen treure en total 11 escons el 27-S i el cap de colla dels Comuns va explicar aquella mateixa nit del 27-S que de cap manera els seus escons servirien per ser comptats com a SÍs o com a com a NOs!
L’articulista fa aquesta afirmació:
A l’hora de la veritat, la cúpula dels Comuns està fent costat als qui
neguen i intenten sabotejar el dret dels catalans a decidir lliurement el seu
futur polític.
I qui són aquesta gent? Més avall ens ho explica quan diu:
Ningú té cap dret a obligar els ciutadans de Catalunya a renunciar al
seu dret fonamental al vot. Ni Lluis Rabell, ni Joan Coscubiela, ni Ada Colau,
ni Miquel Iceta, ni Pablo Iglesias, ni Mariano Rajoy, ni Pedro Sánchez, ni el
corromput Tribunal Constitucional. Ningú.
Tanmateix la frase definitòria és:
"Vull pensar que els votants -o ex-votants- dels Comuns seran
infinitament més intel·ligents, lliures i desobedients que no pas alguns
dirigents d’aquesta formació"
Sidrals...
Vegem l'article:
Garanties
"Vull
pensar que els votants -o ex-votants- dels Comuns seran infinitament més
intel·ligents, lliures i desobedients que no pas alguns dirigents d’aquesta
formació"
per Tayssir Azouz
08/07/2017
Qui vol fer alguna cosa
cerca un estri, i qui no, una excusa.
Aquest proverbi
resumeix perfectament l’actualitat política d’aquesta última setmana, per no
dir dels últims mesos. En efecte, la Llei
del referèndum d’autodeterminació fou presentada pels grups parlamentaris
de Junts pel Sí i la CUP en un acte
que escenificava la determinació -de la majoria parlamentària i del Govern de
Catalunya-,
de celebrar el referèndum amb totes les garanties
i més. Però sembla ser que els qui més reclamaven garanties no els
hi interessava gaire escoltar-les.
Aquesta visió en túnel dels principals dirigents comuns, obstinats amb l’objectiu de fer fora la dreta, posa en evidència la seva estratègia merament partidista i molt allunyada de la
demanda majoritària dels ciutadans de Catalunya.
A l’hora de la veritat, la cúpula dels Comuns està fent costat
als qui neguen i intenten sabotejar el dret dels catalans a decidir lliurement
el seu futur polític.
Aquells que, en el seu
dia, deien textualment que eren “la garantia absoluta de que arribaran fins on calgui per
enfrontar-se a l’Estat espanyol, a la Unió Europea i a qui calgui perquè
puguem exercir el dret a decidir per aconseguir el màxim de sobirania
possible”, ara, diuen que només donaran suport al referèndum
de l’1 d’octubre en tant que mobilització,
donant per fet que serà un nou 9-N, tot ignorant el
caràcter explícitament vinculant de la votació. Excuses i més excuses. Sempre intentant defugir la responsabilitat que
requereixen els moments d’alta transcendència.
En resum, estan a
favor del dret a decidir, però sense decidir.
La força clarificadora
del referèndum resulta tant demolidora com sana.
I per acabar de reblar
el clau, l’amo, Pablo Iglesias, després de prostituir el referèndum
tantes i tantes vegades amb el fidel vassall Xavier Domènech, ha
fet una crida a no votar l’1 d’octubre. Ja hi som tots, i a
cara descoberta.
A partir d’aquí, s’acaben els matisos. O
estàs al costat de la democràcia i del dret al vot, o estàs al costat dels qui
el boicotegen i el combaten.
En qualsevol cas, seran els ciutadans de
Catalunya que parlaran lliurement a les urnes, i això és senzillament
imparable. Ningú té cap dret a obligar els
ciutadans de Catalunya a renunciar al seu dret fonamental al vot.
Ni Lluis Rabell, ni Joan Coscubiela, ni Ada Colau, ni Miquel Iceta, ni
Pablo Iglesias, ni Mariano Rajoy, ni Pedro Sánchez, ni el corromput Tribunal
Constitucional. Ningú.
La garantia més important del referèndum és que hi hauran
paperetes del Sí i
paperetes del No. Totes dues opcions són igual de legítimes. Qui no vulgui que Catalunya
esdevingui un estat independent en forma de República tindrà l’oportunitat
d’expressar aquest posicionament de manera inequívoca. I els qui volem que
Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República, també. Se’n diu exercir la democràcia.
Vull
pensar que els votants -o ex-votants- dels Comuns seran infinitament més
intel·ligents, lliures i desobedients que no pas alguns dirigents d’aquesta
formació.
Dit això, els qui som partidaris de la
independència hem de centrar-nos en defensar els nostres posicionaments amb
arguments i debats de primer nivell. Hem
de demostrar que estem preparats per bastir un país nou, net i radicalment
diferent al sistema actual.
Un país que garanteixi, a tothom,
els drets i oportunitats per decidir el seu futur.
Tayssir Azouz
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada