Benvolguts,
Recordeu
la base filosòfica de les novel·les de misteri? L’unexpected end?
Doncs
això!
Llegiu-vos d'una sola tirada i gairebé sense respirar el primer paràgraf de l'article!
I després en parlem...
Vegem l’article Sí que
es pot indultar el règim del 78, molt coherent (i vinculant), de l’estupenda
Gemma Aguilera:
Sí que es pot indultar el règim del
78
“Defensar
les urnes vinculants significa posar per davant la voluntat d’un poble abans
que l’aparell legal de la Transició. Un repte no apte per a covards”
per Gemma Aguilera
08/07/2017
El règim del 78 és
innocent. El PP és el culpable que a Catalunya
hi hagi una majoria parlamentària i governamental que ha decidit posar les urnes sense el permís de la Metròpoli per permetre als catalans decidir si volen
romandre a la colònia o volen fugir. I el PDeCAT també és culpable,
perquè, fruit de la seva dèria retalladora i corrupta genèticament convergent,
s’ha abocat a un referèndum sense garanties per salvar-se, empenyent un ramat
d’ovelles dòcil a un salvatge xoc de trens amb els lloats valors de la
Transició espanyola i la monarquia. Ni
referèndums ni xocs de trens, la solució al mal català passa per la victòria de
les esquerres reformistes –que no rupturistes- a Madrid i per la
substitució-aniquilació dels exconvergents a Catalunya per un gran pacte
d’esquerres. Només cal tenir una mica de paciència perquè això passi, i
aleshores aquesta obsessió pels valors del republicanisme i el dret a decidir,
on els més radicals fins i tot posen aquests valors per davant del seu patrimoni i la
seva carrera política, desapareixeran per donar pas a un projecte d’Espanya plurinacional absent de conflicte
social i nacional.
Aquesta
és la tesi dels ‘Comuns’, de Podemos i de Podem Catalunya, que el problema no és un Estat autoritari i
corrupte que no ha fet net amb el passat, sinó unes sigles de partit.
Amb aquesta sentència exculpatòria de
l’Estat com a subjecte polític responsable del conflicte, validen la Transició, la llotja del Bernabéu, el règim
monàrquic i la deixalla franquista acumulada al búnquer del 78, incloses les
clavegueres de l’Estat. Ras i curt, blanquegen
el PP i el règim per poder posar la prova de
càrrega a Catalunya i negar la legitimitat de
les institucions catalanes i dels seus ciutadans per
convocar un
referèndum d’independència vinculant.
Defensar la
legitimitat de les institucions catalanes i els seus ciutadans per votar
unilateralment, després de tots
els intents per aconseguir un referèndum acordat amb Madrid, implicaria
pagar un preu molt alt en les seves aspiracions reformistes, encara que fessin
una campanya massiva pel ‘no’.
Perquè a hores
d’ara, defensar les urnes vinculants significa posar per davant la voluntat d’un poble abans que l’aparell legal
del 78. Un repte no apte per a covards.
Algunes elits dels
‘Comuns’ aniran a votar l’1 d’octubre en clau de festa de fi
de curs dels casals d’estiu. Explicaran que el seu ‘no’ és en realitat un sí a la
fraternitat amb Espanya, i que això està molt bé perquè els recorda el 15M. Algú altre de tradició
republicana acabarà votant sí per no haver de justificar-se a ell mateix
un vot a favor del règim monàrquic. Altres
‘Comuns’ aprofitaran el dia per desacreditar l’independentisme corrupte sense
dipositar cap papereta. Uns
altres votaran ‘sí’ o ‘no’ perquè
consideraran que estan davant d’un acte de sobirania
plenament democràtic i exerciran el seu dret
de vot amb la consciència que serà vinculant.
Aquests seran, a títol individual,
els més valents. I passi el que
passi, l’Espanya que volen reformar ja no serà la mateixa que el 30 de
setembre.
Gemma Aguilera
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada