Benvolguts,
L’article de l’Odei és curt però molt dens. I té raó que,
semànticament no
serà com sempre, segons l’eslògan de l’Oriol Junqueras, sinó que serà com mai!
Vegem-ne un resum dels missatges més punyents:
"Si JxSí i la CUP guanyen la partida a l'Estat
espanyol i l'1-O hi ha urnes, no serà una votació com sempre, serà com
mai". L'1-O no serà una votació com sempre. Si alguna cosa caracteritza la
cita a les urnes és el seu caràcter excepcional. No hi ha referèndums
unilaterals d'independència al calendari cada dia. I la genuïnitat de la
convocatòria, amb l'oposició fèrria que les institucions espanyoles exerciran
per impedir-la sigui com sigui, condiciona totes les garanties amb què
l'executiu pretén donar seguretat a la ciutadania. Pel que fa als de l’Ada Colau,
s'ha de resoldre el conflicte polític en un referèndum ara i aquí o volen
deixar-se endur per l'immobilisme acreditat de l'Estat fins que arribin, si és
que arriben, temps millors? La percepció de la ciutadania sobre la vinculació
de l'1-O serà decisiva perquè hi hagi una participació prou àmplia que legitimi
els dos únics passos següents previstos per la llei del referèndum: la
proclamació immediata de la independència o unes altres eleccions autonòmiques.
Això equival a reconèixer la sobirania de les institucions catalanes i la
ciutadania que representen, o atorgar-ne el monopoli a un estat centralista que
mai n'ha volgut perdre la tutela, fins al punt de voler impedir que els
ciutadans tinguin l'última paraula i siguin lliures per decidir. Si JxSí i la CUP guanyen la partida a l'Estat espanyol i l'1-O hi ha
urnes, no serà una votació com sempre, serà com mai.
Vegem l'article:
Serà com mai
"Si
JxSí i la CUP guanyen la partida a l'Estat espanyol i l'1-O hi ha urnes, no
serà una votació com sempre, serà com mai"
05/07/2017
Sobta que la campanya
amb què JxSí pretén difondre i
fomentar la participació en el referèndum sigui interpretable com una ironia. L'1-O
no serà una votació com sempre. Si alguna cosa caracteritza la cita a les urnes
és el seu caràcter excepcional. No hi ha referèndums unilaterals d'independència al calendari
cada dia. I la genuïnitat de la convocatòria, amb l'oposició fèrria que les
institucions espanyoles exerciran per impedir-la sigui com sigui, condiciona
totes les garanties amb què l'executiu pretén donar seguretat a la ciutadania. El referèndum tindrà garanties, és clar, però
no podran ser les de "sempre" en unes eleccions convencionals,
per molt que intentin assemblar-se al màxim, començant per l'elaboració del
cens electoral fins al sorteig dels membres de les meses. És materialment
impossible que sigui com sempre.
És clar que es tracta
d'una campanya política i que l'executiu intenta donar seguretats a l'hora de
votar, de la mateixa manera que els detractors del referèndum al·leguen que
aquestes garanties no hi són i que no es podrà votar com és habitual. Pretendre que l'1-O s'ajusti al codi de bones pràctiques de
Comissió de Venècia també és demanar un impossible, tenint en compte
que les recomanacions d'aquest ens consultiu del Consell d'Europa parteixen de
la premissa d'un referèndum pactat. El més curiós
de tot és que probablement la majoria de la població no s'ha preguntat mai amb
quines garanties vota en unes eleccions convencionals, en desconeix els
mecanismes i difícilment serà capaç de determinar objectivament la qualitat de
les de l'1-O, de la mateixa manera que no ho va fer les altres vegades que va
anar a votar. La de les garanties és una batalla política com tantes
altres, i els d'Ada Colau s'hi han instal·lat amb una dicotomia de resolució
impossible per no entrar en el moll de l'os de la qüestió.
¿S'ha de resoldre el conflicte polític en un
referèndum ara i aquí o volen deixar-se endur per l'immobilisme acreditat
de l'Estat fins que arribin, si és que arriben, temps millors?
El que comptarà
finalment és la confiança de l'electorat en la seriositat de la convocatòria, i
això equival, finalment, al manteniment o a la pèrdua del reconeixement
institucional de la Generalitat en un moment en què l'Estat en qüestiona les
competències. Deia Mariano
Rajoy aquest dimecres que la Generalitat té "deliris autoritaris i frontistes". Madrid
es carrega d'excuses per intervenir a Catalunya quan li convingui, amb una
"proporcionalitat" a la carta.
La percepció de la ciutadania sobre
la vinculació de l'1-O
serà decisiva perquè hi hagi una participació prou àmplia que legitimi els dos
únics passos següents previstos per la llei del referèndum: la proclamació
immediata de la independència o unes altres eleccions autonòmiques.
Això equival a reconèixer la sobirania de
les institucions catalanes i la ciutadania que representen, o atorgar-ne el
monopoli a un estat centralista que mai n'ha volgut perdre la tutela, fins al
punt de voler impedir que els ciutadans tinguin l'última paraula i siguin
lliures per decidir.
Si JxSí i la CUP guanyen la partida a l'Estat espanyol
i l'1-O hi ha urnes, no serà una votació com sempre, serà com mai.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada