Benvolguts,
Si heu anat seguint
els apunts del Bloc Reflexions dels darrers mesos hi haureu trobat com els
actes o accions del Gobierno espanyol derivats del mot anglès “lawfare”,
que vol dir guerra judicial, hi han
aparegut a bastament, comentats per: Javier Pérez Royo, José Antich, Vicent
Partal, Víctor Alexandre, Eduard Voltas, Ferran Casas, Gemma Liñan, Willy
Toledo, Jofre Llombart, Iu Forn, Joan Puig, Joan Rovira, etc.
El Lawfare
forma part de la política espanyola contra qui opini diferent d’ells i contra Catalunya
en particular. Podeu comprovar amb facilitat que el Lawfare i la política interior
espanyola no caben en el mateix conjunt. Si un
govern practica el Lawfare ha d’ignorar totalment les recomanacions del Consell
d’Europa en aquest tema! Si un govern ignora les recomanacions del Consell
d’Europa, practica el Lawfare!
La repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme a Catalunya té
la forma i el propòsit d’allò que s’anomena Lawfare, és a dir, ‘guerra judicial’, un concepte d’origen nord-americà que es refereix a l’ús de la llei com a arma política.
És una forma de guerra desigual, perquè qui
la promou és qui té el control de la llei, per més que això vulgui
dir forçar-la, tergiversar-la o àdhuc
incomplir-la. ‘Qui ha fet que
avui ERC i JxCat no tinguin líders perquè estan escapçats? Mariano Rajoy i el PP’, es vantava la vice-presidenta i primera sicària espanyola,
Soraya SS. Una operació d’estat
amb un mateix propòsit:
La inhabilitació de l’adversari polític, la persecució judicial de
l’enemic, i la justificació –mitjançant les lleis– de la vulneració de drets
fonamentals. ‘La llei estava per damunt de la convivència ciutadana’, va dir el
cap del dispositiu policíac de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos. Un cas
evident de lawfare, de guerra judicial.
Tanmateix la Guerra Judicial necessita
dos subjectes: Els polítics que ordenen fer la guerra i
els jutges que accepten fer de sicaris dels
polítics!
Vegem l’article sobre el Consell d’Europa i com Espanya
ignora les seves recomanacions:
El Consell d’Europa lamenta que Espanya ignori les recomanacions per a garantir la independència judicial
L'estat no ha implementat cap de les mesures reclamades per l'organisme
des del 2013 per prevenir la
corrupció entre polítics, jutges i fiscals
Per: ACN
El president del Grup d’Estats Contra la
Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa, Marin Mrčela, avisa Espanya
que si els estats no fan cas dels estàndards
marcats per l’organisme hi ha un ‘risc’
per la independència judicial. I és que des del
2013 l’estat espanyol no ha implementat del tot cap de les onze recomanacions
fetes per l’organisme l’any 2013 per prevenir i fer front a la corrupció entre
diputats, jutges o fiscals. Segons explica Mrcela en declaracions a l’ACN:
‘El
que volem és eliminar la possibilitat que la política influenciï el sistema
judicial’
Segons
l’informe anual del grup anticorrupció, fet públic aquest dijous, l’estat
espanyol es manté entre els que no compleixen el procediment de prevenció de la
corrupció i
categoritza la implementació de les recomanacions com ‘globalment
insatisfactòria’.
De
fet, Espanya és l’únic estat juntament amb Bèlgica que no ha implementat completament cap de
les recomanacions fetes en els darrers cinc anys. ‘El més important en la lluita contra la
corrupció és la voluntat política’, recorda el president del grup anticorrupció.
Mrčela assenyala en relació a l’avaluació del
marc legislatiu que governa el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que
la voluntat és ‘veure que la majoria de jutges són escollits per jutges’.
Per
al croat, no
ha d’haver-hi jutges escollits per polítics ni ‘persones que són col·locades
pel Parlament o per l’Executiu’. ‘Sabem que hi ha molts jutges d’alt nivell professional a
Espanya, i no en tenim cap dubte, però estem parlant d’estàndards i prevenció’, matisa.
Quant a les recomanacions sobre parlamentaris, Mrcela
explica que van en la línia d’adoptar un codi de conducta per a diputats i ‘aspectes relacionats amb la
prevenció de la corrupció’, com ara conflictes d’interessos, obsequis o interessos financers.
De les onze recomanacions a l’estat
espanyol, quatre no s’han ni tan sols començat a implementar, fet que
situa Espanya entre els deu estats amb un
nombre més alt d’inacció, mentre
que set s’han implementat de forma parcial. Al costat d’Espanya i
dins la categoria d’implementació ‘globalment
insatisfactòria’ de les
recomanacions hi ha també vuit estats més: Bèlgica, Hongria, Irlanda,
Luxemburg, Portugal, Romania, Sèrbia i Turquia. L’informe del GRECO valora l’estat de la corrupció arreu d’Europa i als
Estats Units durant l’any 2007, destacant tendències i exemples així
com dades per països. Durant la presentació de l’informe, el president del grup
ha assenyalat que el 2017 ha estat un any ‘fosc’.
El Consell d’Europa és una
organització internacional formada per 47 estats i amb seu a Estrasburg.
El
seu objectiu principal és la defensa i protecció de la democràcia, l’Estat de
Dret i els drets humans, en particular els civils i polítics.
ACN
Joan A. ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada