Benvolguts,
Els diaris en van
plens. Van plens d’esments al falangisme, al feixisme, al franquisme, a l’anticatalanisme,
al populisme proper a l’extrema dreta, al discurs guerracivilista, al neofalangisme
rampant de l'organització taronja, etc.
Això és en les
publicacions catalanes, de dretes, d’esquerres i del mig.
D’altra part, en les
publicacions espanyoles d’Espanya hi surten els mateixos esments però invertint
els papers i carregant les culpes als catalans, transversals, antifeixistes...
Per cert que en una
reflexió sobre adjectius ja fa temps que pensem que caldria ordenar els
referents a l’extrema dreta. Durant la guerra del 36 al 39 ells
utilitzaven el terme “nacionales” i nosaltres usavem els adjectius rebels,
falangistes, feixistes, fatxes, que a mida que el franquisme
s’establia a tota la pell de brau s’anaven unificant en l’adjectiu franquistes.
I per tant aquesta unificació ha quedat en franquistes o borbofranquistes,
o simplement fatxes.
EDITORIAL
La llavor que va plantar Ciutadans
José Antich
Barcelona. Diumenge, 27 de maig de 2018
Ciutadans
va sorgir amb una única bandera, l'anticatalanisme; va créixer contra l'independentisme, disfressat d'un fals liberalisme que no
era més que un populisme proper a l'extrema dreta, i s'ha convertit en alternativa de
govern amb un
discurs guerracivilista,
que fa servir Catalunya com a laboratori i que el neofalangisme rampant de
l'organització taronja ja està traslladant al carrer en accions contra la
simbologia independentista.
El debat de la setmana passada al Parlament, amb el
portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, que va retirar el llaç groc de
la bancada del Govern, tenia per objectiu avalar les accions al carrer. Si nosaltres hem pogut al
Parlament, com no han de poder els ciutadans al carrer, venia a ser el
missatge. Oblidant el veritable objectiu dels llaços
grocs, que no és cap altre que demanar la llibertat dels presos polítics en
presons espanyoles i recordar-los. Un acte de llibertat d'expressió que difícilment
pot ser viscut com una agressió, quan una democràcia sana necessita que totes
les llibertats es puguin exercir.
El resultat ha estat el previst: diverses
organitzacions ultradretanes han provocat incidents a la plaça de Sant Jaume i
han protagonitzat diverses agressions a la costa catalana. L'acte al centre de
Barcelona ha acabat amb el llaç groc de la façana de l'Ajuntament de la
capital catalana retirat per un agent de la Guàrdia Urbana, sota el pretext que
la violència i l'agressivitat de la manifestació unionista es
rebaixaria amb un gest d'aquesta naturalesa. Un dels seus agents ha acabat agredit a
terra i un periodista de BTV ha estat colpejat amb un pal de bandera.
Cal esperar que les hores vinents el consistori barceloní ampliï aquesta
informació que, en principi, resulta molt pobra si es compta que l'acció
hauria pogut desembocar en un assalt a l'Ajuntament. A la costa del Maresme també hi ha hagut incidents protagonitzats per
unionistes i un periodista d'El
Nacional ha estat agredit.
Fa
mesos que ho denunciem: hi ha un avenç perillós de la ultradreta als carrers
catalans.
Quan prengui possessió, el conseller
d'Interior tindrà una feina ingent per retirar
del carrer aquests grups
parafeixistes als quals el 155 ha donat carta de normalitat i que de
vegades actuen a cara descoberta i d'altres amb el rostre tapat, però sempre amb una aparent impunitat.
No
hi ha,
en contra del que massa vegades es diu o s'escriu, disputes entre independentistes i
unionistes.
El que sí que hi ha és una
violència de l'extrema dreta que no es veia a Catalunya des dels anys 70 i que ha trobat, amb la suspensió de
l'autonomia catalana i la destitució del Govern, una facilitat per prendre el carrer amb
violència i intimidació.
Ara fa un any de l'últim concert de Raimon al
Palau de la Música. El cantant de Xàtiva, que ha publicat aquests dies l'àlbum
del seu recital de comiat, l'acaba amb la cançó I nosaltres amb ells, que té en una de les estrofes una
mirada de rabiosa actualitat:
"Intenten
amb moltes lleis/ i si cal amb violència/ esborrar diversitats/ i negar la
diferència./ Intenten amb moltes lleis/ i si cal amb violència."
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada