Si no recordo malament la Cambra de Comerç d'Espanya, és un "engendro" creat fa un parell d'anys pel Gobierno español amb un fi concret: Posar per sobre de totes les Cambres de Comerç de totes les "autonomies" un comissari polític exterior, per tal que les Cambres de Comerç deixin de tenir autonomia per arribar al mercat internacional. Vaja, una mena de camisa de força, un pas més en la centralització madrilenya. Com a president de la dita Cambra hi varen colocar un conegut fatxa de nom Josep Lluís Bonet, mig amo, per nissaga, i president de Freixenet, lacai sempre del poder central!
Doncs bé, ara han trobat una nova aplicació per aquesta Cambra: Amb els diners de tots els espanyols crear lobbies internacionals per atacar Catalunya.
Vegeu en l'article quines males arts usen i quin resultats pretenen treure'n a part d'anul·lar l'autonomia financera de les Comunitats Autònomes, sobretot de Catalunya:
Vegeu en l'article quines males arts usen i quin resultats pretenen treure'n a part d'anul·lar l'autonomia financera de les Comunitats Autònomes, sobretot de Catalunya:
El Front Exterior
"Algú creu que els Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, França,
Itàlia, etc., han de gastar mig milió de euros en convèncer els altres que són
estats democràtics?"
per Ramón Cotarelo 01/05/2018
per Ramón Cotarelo 01/05/2018
La
Cambra de Comerç d'Espanya ha contractat a un lobby britànic, la societat
Braunschweig, una campanya de propaganda ideològica unionista per 484.000 € que
paguen, entre d'altres, el Banc de Santander, el BBVA, Caixabank, Iberdrola,
Telefónica, etc. Es tracta de propagar a l'estranger la mentida que Espanya és
un estat democràtic de dret en què es respecten les llibertats.
L'ocupació
de l'article 155 és una mesura excepcional per protegir aquesta democràcia
enfront d'un separatisme il·legal. La campanya és, en
l'essencial una campanya anticatalana, tan anticatalana com tots els altres
actes de catalanofòbia que realitza sense parar l'Estat espanyol.
Els organitzadors de la campanya neguen la
vinculació amb el règim de la Gürtel, assenyalant que són empreses privades.
Com si la gent fos idiota i no sabés que les empreses de l'Íbex 35 són el
veritable Estat, mentre que el govern és només el seu consell executiu. Aquest
mig milió d'euros ja el tenen amortitzat amb el que extreuen explotant als
ciutadans legal o il·legalment gràcies a les polítiques que aplica la banda de
lladres del PP. Per a la resta, també estan totes les agències oficials
espanyoles, des del ministeri d'Afers Exteriors al de Defensa, passant pel CNI
bolcades a l'estranger, subornar polítics, fer xantatge a mitjans, emprar els
fons de rèptils, els de les seves innombrables caixes B de blanqueig a propalar
mentides sobre Catalunya i boicotejar el procés democràtic català.
Que la campanya és mentida, típic exemple de
l'altre ridícul de la marca Espanya es veu immediatament amb una pregunta
elemental: Algú creu que els Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya,
França, Itàlia, etc., han de gastar mig milió de euros en convèncer els altres
que són estats democràtics? A Espanya cal precisament perquè ni és
Estat de dret, ni democràcia, ni respecta els drets de les persones.
Aquesta campanya dels banquers i empresaris,
amb un argumentari de quatre fal·làcies, es fa perquè la propaganda a càrrec
dels intel·lectuals orgànics del franquisme, els que colonitzen els mitjans
escrits i audiovisuals, no convenç ningú. La teoria, elaborada per la
tropa d'historiadors, juristes, politòlegs, economistes, sociòlegs, etc. no fa
altra cosa que vendre com a ciència pura ideologia nacional-catòlica amb uns
tocs de liberalisme i krausisme i basada en un postulat fal·laç: Espanya és
homologable a les altres democràcies europees. Si tal cosa fos certa,
no seria necessari sucar a propagandistes exteriors per difondre-la.
La Reial Acadèmia de Ciències Morals i
Polítiques, un dels xiringuitos des dels quals, com en les altres
acadèmies, les moixames del franquisme bordador legitimen la dictadura del 155 i
el règim de corrupció i delinqüència imperant al país, organitza unes jornades
amb motiu del 40è Aniversari de la Constitució de 1978. Que es facin amb
l'article 155 en vigor, el que suspèn allò que tan contents celebren i
estableix una dictadura, no val ni un comentari. Però ni amb acadèmies,
ni pagant la publicació d'articles dels portaveus intel·lectuals del règim a
l'exterior aquest aconsegueix combatre el desprestigi, la mala fama i el
rebuig que les mesures de repressió franquista desperten en l'opinió
pública exterior.
Per això es recorre als empresaris,
amb l'esperança que, donada la seva suposada eficàcia, tindran més èxit
que els periodistes a sou del nacionalcatolicisme espanyol. Però sense
reparar en el compte de què, essent espanyols, aquests empresaris i banquers seran
endollats, privilegiats, cacics i ‘mangoneadores’ dels
diners públic i d'empresaris i banquers a l'estil europeu no tindran res. I,
per tant, la campanya serà un altre fracàs més.
No obstant això, aquests intents reiterats,
tot i que irrisoris, donat el coneixement que d'Espanya es té a l'estranger,
proven la necessitat que el moviment independentista intensifiqui els seus
esforços en l'àmbit exterior. La internacionalització del conflicte
Espanya-Catalunya, una clara victòria catalana, ha de consolidar-se i
ampliar-se. Si no hagués estat per això, Catalunya tindria una
visibilitat molt menor a Europa i el bloc del 155, les mans molt més
lliures per reprimir la democràcia a Catalunya.
L'Estat espanyol ha lluitat el que ha pogut
contra la internacionalització del conflicte, però la seva pròpia ineptitud
autoritària l'ha ampliat molt més alhora que cobria de ridícul al poder
judicial del país. Per això recorre ara als empresaris.
Concentrat en el front interior, en la
necessitat d'investir president de la Generalitat en unes condicions de
dictadura política i arbitrarietat judicial, l'independentisme no ha
d'abandonar el front exterior. Per això és urgent que
s'institucionalitzi una plataforma internacional de suport a Catalunya, alguna
cosa com aquesta "Comissió Chomsky" que venim demanant des de fa
temps.
Ramón Cotarelo.
Joan A. Forès
Reflexions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada