Benvolguts,
El mot depuració, fa
anys que no el sentim, malgrat que durant la dictadura franquista va ser un
dels mots més corrents. Del web http://www.memoria.cat/mestres/content/el-proc%C3%A9s-de-depuraci%C3%B3-franquista-catalunya
sobre depuració de mestres en traiem el següent paràgraf:
A Catalunya els
processos de depuració ja es van incoar segons l’ordre de 18 de març de 1939,
en la qual s’establia que les sancions que es podien imposar, com a
conseqüència del procés de depuració, eren:
- Trasllat forçós amb prohibició de
sol·licitar càrrecs vacants durant un període d'un a cinc anys.
- Suspensió de sou i feina d'un mes a dos
anys.
- Postergació des d'un a cinc anys en les
sol·licituds de plaça.
- Inhabilitació per a l'exercici de
càrrecs directius o de confiança.
- Separació definitiva del servei.
Com que jo formava
part d’una família rojo-separatista i judeo-masónica,
estàvem vigilats per les forces d’ocupació i en qualsevol moment podien actuar
contra nostra. Respecte als 5 punts de més amunt, de la meva família de 5
adults en capacitat de treballar, 3 varen estar depurats en els anys quaranta:
·
El meu
pare va estar castigat (punt 1) amb un o dos mesos de suspensió de sou i feina.
També va estar postergat (punt 3) per a
pujar de categoria a l’empresa durant 10 anys.
·
Els meus
oncles que eren mestres varen ser enviats a fora de Barcelona, el meu oncle a
Castelló d’Empúries i la meva tia a Cangas de Onis (Asturies). Els seus llocs a
Barcelona foren ocupats per mestres portats d’Espanya, que feien fer la
immersió lingüística forçosa (en castellà) als nens, pàrvuls o més grans, com
jo, perquè ja sabeu que el català fou totalment prohibit des de l’ocupació
franquista de Catalunya.
·
Molts
dels amics de la família foren separats definitivament de l’empresa on
treballaven...
·
Més d’un
amic de la família fou enviat a camps de concentració o afusellat al Camp de la
Bota...
·
A la
meva família, a Girona, una parenta sobrevinguda, catalana, va estar fent de “depuradora”
durant el franquisme. Senyal de la fractura d’un país que ha passat una guerra civil...
Vegem ara l'article d'en Marçal Sintes:
Patrícia Plaja i la depuració desbocada
"El cessament de Plaja té alguna cosa a veure amb la bona actuació
dels Mossos amb motiu dels atemptats de l'agost a Barcelona i Cambrils"
per Marçal Sintes
02/05/2018
Diu l'article 155 de la Constitució
espanyola, en el seu primer punt, que el govern espanyol "podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a
aquélla [Comunidad Autónoma] al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o
para la protección del mencionado interés general". I afegeix,
en el segon punt, que: "Para la ejecución
de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar
instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas".
Retinguin dos
conceptes i tinguin-los presents en llegir les ratlles que venen a
continuació: "interès general" i "instrucciones a
todas las autoridades".
A Catalunya, el que s'ha fet, el que
s'està fent és absolutament diferent. Res de donar instruccions a les
autoritats catalanes perquè facin una cosa concreta. No.
En comptes d'això s'ha destituït el
president del govern i tots els consellers, s'ha dissolt al Parlament, s'han
convocat eleccions i s'han pres tota classe de mesures -com la supressió de
Diplocat- que responen a les obsessions partidistes del PP i no a l'interès
general. Els jutges han col·laborat amb entusiasme, amb decisions injustes com
el manteniment de les presons preventives i impedint elegir un nou president de
la Generalitat.
Darrerament ha estat apartada del seu
càrrec Patrícia Plaja, directora de comunicació dels Mossos
d’Esquadra. La seva feina havia estat aplaudida pel món del periodisme i la
comunicació corporativa. Entre els reconeixements rebuts, el premi al
millor comunicador del 2017 que atorga cada any la Facultat de
Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Se
li va concedir a ella i a Marc Homedes, el seu homòleg de Protecció Civil.
Aparentment, Plaja ha estat rellevada
del seu lloc per una piulada feta el dijous 26 d'abril des del seu compte
personal de Twitter criticant la sentència de La Manada. Plaja va
escriure-hi el que molta gent pensa: "El
problema no és un jutge ni el vot particular. Ens equivocarem si ho centrem tot
en això. El que falla és el poder judicial. Una altra vegada".
La decisió l'ha assumit Ferran López, el nou cap dels Mossos.
És
evident, però, que sense el 155 -i els Mossos segrestats pel govern espanyol-
Plaja seguiria al seu lloc.
López ho ha provat
de justificar dient que els Mossos intenten refer els ponts amb els jutges. La indignació a les xarxes i fora d'elles per aquesta
decisió ha estat monumental.
No sembla que els jutges, però, els importin
gaire al govern espanyol ni al ministre de Justícia, Rafael Catalá, que, sobre
el magistrat Ricardo González, el que va emetre un vot particular en la
sentència de La Manada, declarava dilluns: "Todos
sabemos que este juez tiene algún problema singular". Set
associacions -set- de jutges i fiscals han
censurat les seves paraules i n'han demanat la dimissió. Res de res. En aquest cas, es veu, les relacions
amb la judicatura no són tan transcendentals.
No ens enganyem, però. No costa gaire
de concloure que:
El
cessament de Plaja té alguna cosa a veure amb la bona actuació dels Mossos amb
motiu els atemptats de l'agost a Barcelona i Cambrils.
La percepció per part de la ciutadania va ser
que aquest cos havia actuat ràpid i eficaçment. La comunicació que van oferir
els Mossos -al capdavant de la qual Patrícia Plaja- i Protecció Civil
va ser fonamental i va contribuir a aquesta percepció positiva per part de la
ciutadania.
A molta gent no li va fer cap gràcia l'èxit dels
Mossos. Joaquim Forn resta en presó preventiva.
Trapero, apartat i perseguit per la justícia, acusat de greus delictes. Plaja,
cessada.
Ja són, segons es calcula, 260 els
càrrecs que han estat rellevats des de l'aplicació del 155.
Cal
un nou govern, entre d'altres coses, per revertir tanta injustícia. Per
revertir la desbocada depuració que s'està duent a terme a Catalunya.
Marçal Sintes
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada