dimarts, 1 de maig de 2018

28/04/2018. Toni Brosa. Jutjar el jutge. El problema de deixar marge d’interpretació als jutges és que són humans i s’equivoquen, a vegades per una percepció esbiaixada dels fets, a vegades per l’herència cultural que imposa determinats valors per sobre d’altres i a vegades per pròpia voluntat, és a dir –i per entendre’ns– amb tota la mala llet. Uns altres jutges, a l’Audiencia Nacional i el Suprem, sí veuen violència en la manifestació pacífica del 20-S davant la conselleria d’Economia, on l’única víctima va ser la xapa i pintura dels cotxes que la Guàrdia Civil va deixar al carrer; o en la resistència a la brutalitat dels policies espanyols per part dels votants del referèndum de l’1-O; o en el mateix fet d’intentar arribar a la independència de Catalunya a través d’una decisió democràtica a les urnes.

Benvolguts,

Ja seria hora que tots els nostres polítics independentistes expliquessin als jutges que ells treballen per aconseguir la independència de Catalunya.

Hi ha algunes frases en aquest article que m’han sorprès agradablement. Estem analitzant el capteniment dels jutges, el marge d’interpretació i la percepció de violència, i per descomptat la frase més important és la que pregunta si els jutges veuen violència en el mateix fet d’intentar arribar a la independència de Catalunya a través d’una decisió democràtica a les urnes.
·         El problema de deixar marge d’interpretació als jutges és que són humans i s’equivoquen, a vegades per una percepció esbiaixada dels fets, a vegades per l’herència cultural que imposa determinats valors per sobre d’altres i a vegades per pròpia voluntat, és a dir –i per entendre’ns– amb tota la mala llet
·         Els jutges, a l’Audiencia Nacional i el Suprem, sí veuen violència en la manifestació pacífica del 20-S davant la conselleria d’Economia, on l’única víctima va ser la xapa i pintura dels cotxes que la Guàrdia Civil va deixar al carrer
·         O sí els jutges veuen violència o en la resistència a la brutalitat dels policies espanyols per part dels votants del referèndum de l’1-O
·         O sí els jutges veuen violència en el mateix fet d’intentar arribar a la independència de Catalunya a través d’una decisió democràtica a les urnes.

  • Vegem l'article d'en Toni Brosa:



28 abril 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Toni Brosa

Veure o no violència en una manifestació pacífica o en una violació en grup no pot estar en mans del jutge


En aquest sentit, és revelador observar com els jutges de l’Audiència de Navarra no aprecien violència (ni intimidació, ni agressió, ni violació) en els cinc individus de La Manada que van violar en grup, un rere l’altre i de diverses maneres, una noia de 18 anys durant uns Sanfermines, mentre que uns altres jutges, a l’Audiencia Nacional i el Suprem, sí veuen violència en la manifestació pacífica del 20-S davant la conselleria d’Economia, on l’única víctima va ser la xapa i pintura dels cotxes que la Guàrdia Civil va deixar al carrer; o en la resistència a la brutalitat dels policies espanyols per part dels votants del referèndum de l’1-O; o en el mateix fet d’intentar arribar a la independència de Catalunya a través d’una decisió democràtica a les urnes. I què tenen a veure la sentència de La Manada i les interlocutòries del jutge Llarena? La voluntat del jutge. Aquest marge de maniobra que, a Navarra, permet als jutges convertir la justícia espanyola en una eina de retrocés social, i a Catalunya, o a Altsasu, en una eina de repressió política. Només des d’una convicció profundament masclista es pot ignorar el suplici de la jove acorralada per cinc energúmens o exigir a la víctima que s’hi deixi la pell i potser la vida per poder certificar que hi ha hagut violació. 

Només des d’una actitud bel·ligerant i venjativa contra l’independentisme català es pot defensar la rebel·lió dels membres del govern, diputats i líders socials, que no formen part de cap manada sinó que són gent de pau de provada trajectòria democràtica, que sí, van participar en l’organització d’un referèndum democràtic amb la idea d’aplicar-ne el resultat.

I només des de la mateixa actitud venjativa es pot qualificar de terrorisme una baralla nocturna de bar. En tots els casos un jutge marca l’alçada del llistó i també en tots la Guàrdia Civil hi té un paper destacat, ja sigui com a constructor del relat, com a part implicada o com a membre de La Manada.

Toni Brosa

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada