Benvolguts,
Ja seria hora que tots els nostres polítics
independentistes expliquessin als jutges que ells treballen per aconseguir la
independència de Catalunya.
Hi ha algunes frases en aquest article que m’han sorprès agradablement. Estem analitzant el capteniment dels jutges, el marge d’interpretació i la percepció de violència, i per descomptat la frase més important és la que pregunta si els jutges veuen violència en el mateix fet d’intentar arribar a la independència de Catalunya a través d’una decisió democràtica a les urnes.
·
El problema de deixar marge d’interpretació
als jutges és que són humans i s’equivoquen, a vegades per
una percepció esbiaixada dels fets, a vegades per l’herència cultural que
imposa determinats valors per sobre d’altres i a vegades per pròpia voluntat,
és a dir –i per entendre’ns– amb tota la mala llet
·
Els jutges, a l’Audiencia Nacional i el
Suprem, sí veuen violència en la
manifestació pacífica del 20-S davant la conselleria
d’Economia, on l’única víctima va ser la xapa i pintura dels cotxes que la
Guàrdia Civil va deixar al carrer
·
O sí els jutges veuen violència o en la resistència a la
brutalitat dels policies espanyols per part dels votants del referèndum de l’1-O
·
O sí els jutges veuen violència en el mateix fet d’intentar arribar a la independència
de Catalunya a través d’una decisió democràtica a les urnes.
- Vegem l'article d'en Toni Brosa:
28 abril 2018 2.00
h
FULL DE RUTA
Toni Brosa
Veure o no violència en una manifestació pacífica o en una violació en
grup no pot estar en mans del jutge
En
aquest sentit, és revelador observar com els jutges
de l’Audiència de Navarra no aprecien
violència (ni intimidació, ni agressió, ni violació) en els cinc
individus de La Manada que van violar en grup, un rere l’altre i de diverses
maneres, una noia de 18 anys durant uns Sanfermines, mentre que uns altres jutges, a l’Audiencia Nacional i el Suprem,
sí veuen violència en la manifestació pacífica del 20-S davant la conselleria d’Economia,
on l’única víctima va
ser la xapa i pintura dels cotxes que la Guàrdia Civil va deixar al carrer;
o en la resistència a la brutalitat dels
policies espanyols per part dels votants del referèndum de l’1-O; o en el mateix fet d’intentar arribar a la independència
de Catalunya a través d’una decisió democràtica a les urnes. I què tenen a veure la sentència de La Manada i
les interlocutòries del jutge Llarena? La
voluntat del jutge. Aquest marge de maniobra que,
a Navarra, permet als jutges
convertir la justícia espanyola en una eina de
retrocés social, i a Catalunya, o a Altsasu, en una eina de repressió política. Només des
d’una convicció profundament masclista es pot ignorar el suplici de la
jove acorralada per cinc energúmens o exigir a la víctima que s’hi deixi la
pell i potser la vida per poder certificar que hi ha hagut violació.
Només des d’una actitud
bel·ligerant i venjativa contra l’independentisme català es pot defensar la
rebel·lió dels membres del govern, diputats i líders socials, que no formen
part de cap manada sinó
que són gent de pau de provada trajectòria democràtica, que sí, van participar
en l’organització d’un referèndum democràtic amb la idea d’aplicar-ne el
resultat.
I
només des de la mateixa actitud venjativa es pot qualificar de terrorisme una
baralla nocturna de bar. En tots els casos un jutge marca l’alçada del llistó i també en
tots la
Guàrdia Civil hi
té un paper destacat, ja
sigui com a constructor del relat, com a part implicada o com a membre de La
Manada.
Toni Brosa
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada