Benvolguts,
Hem publicat
diferents articles sobre Tabàrnia de: Vicent Villatoro, Sara Gonzàlez, Francesc
Canosa i Roger Castellanos. Crec que és convenient llegir aquest
article d’en Vicent Villatoro abans de continuar amb la lectura del de
l’Oriol Jara. Són dos enfocaments diferents explicant l’astracanada de
Tabàrnia...
Vegem l'article:
Visca Tabàrnia!
"Tabàrnia posa en evidència els unionistes que, orfes de referents,
s'adhereixen a aquesta pallassada com si realment fos un projecte de país"
per Oriol Jara
02/05/2018
Ens
encanten els jueus fent acudits de jueus. Especialment si són de moments
terribles de la seva pròpia història. I en tenen un grapat per triar i remenar.
Ens fascina la seva intel·ligència i la capacitat d'ironitzar sobre la seva
pròpia tragèdia. L'humor forma part de la seva estructura cultural, potser
com a conseqüència d'haver-les passat putes durant segles.
Una mena de cuirassa per relativitzar les
coses i no dramatitzar malgrat les circumstàncies apocalíptiques. Paradoxalment, aquest
patró que admirem, ens costa aplicar-lo quan és la nostra pròpia situació que
es torna funesta. És evident que, avui en dia, els
catalans estem patint una situació d'assetjament esgotadora i polifacètica. Els professors
(part d'un sistema educatiu d'èxit), la policia (reconeguda a tota Europa arran
dels atemptats de La Rambla), els nostres polítics (protegits pels jutges
belgues, alemanys, suïssos, britànics...) estan sent perseguits, atacats i
humiliats per una mena d'ens profundament nacionalista, poderós i implacable.
Però, fins i tot així, fins i tot ara (o especialment ara), no hem de
rendir-nos i censurar l'autoparòdia.
Perquè l'independentisme és una
ideologia tan satiritzable com qualsevol altre pensament humà. Tan dèbil
com totes les opinions polítiques i tan vulnerable a la ironia com el comunisme
o el capitalisme. Recordo com em punxaven els acudits de La vida de Brian contra els
moviments independentistes. L'sketch del
Front Popular de Judea contra el Front del Poble de Judea o aquell ultra famós
gag "Què han fet els romans per nosaltres?". Aquesta és la sàtira que
hem de defensar malgrat les adversitats. És la ironia que hem de
protegir perquè ens fa més intel·ligents. Perquè esmola el nostre instint,
el nostre sentit de l'humor i ens ajuda a repassar mentalment què estem fent
malament i què podem fer millor.
Per això
val la pena Tabàrnia. Per això és tan collonut que existeixi. Perquè és un gran
acudit sobre el Procés i, de fet, una gran sàtira sobre els dos costats
del Procés. Perquè ridiculitza l'independentisme i posa en
evidència els unionistes que, orfes de referents, s'adhereixen a aquesta
pallassada com si realment fos un projecte de país. Perquè m'agrada que Boadella faci el bufó a alta
mar, perquè m'agrada que els unionistes s'ho hagin empassat i perquè sóc un
ionqui de la sàtira i la comèdia incòmoda. Perquè
m'encanta molestar i ser molestat. I
perquè em torna boig que una cosa sorgida d'un pou de subcultura com Forocoches
hagi esdevingut un moviment independentista defensat per anti-independentistes.
Visca Tabàrnia!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada