dijous, 31 de gener del 2019

30/01/2019. Elisa Beni. L'ombra sobre Marchena. "Si hom comença per permetre's un assassinat, aviat no dona importància a robar, del robatori passa a la beguda i a la inobservança del dia del Senyor, i acaba per faltar a la bona educació i per deixar les coses per a l'endemà". Diuen els vells juristes que cal mirar tots els dies el BOE però que, sobretot, cal mirar-lo abans de les festes. Saben de sobres com tradicionalment entre torrons i canícules s'esmunyen aquestes convocatòries que només llegeixen els concernits o aquests acords que no han de ser impugnats. Justament això va passar en un BOE previ a la Nit de Nadal del 2017, en el qual es va publicar un acord gens innocent de la Comissió Permanent del CGPJ, la integrada per Lesmes i el seu sanedrí. S'hi decidia que una alumna de l'Escola Judicial en fos esborrada i s'incorporés a la llista d'aprovats de la promoció següent, com si acabés d'aprovar l'oposició, respectant la seva nota anterior i tots els seus drets, entre altres el de poder triar novament si volia ser jutge o fiscal, malgrat que ja ho havia fet i que totes dues carreres són estanques.


Benvolguts,



m





Benvolguts,

Diu en Vicent Partal que en la Lley de Murphy s’explica que “Si una cosa pot anar malament, hi va!” I hi ha un aforisme que diu que:

“Si en un país pot haver-hi corrupció, n’hi ha!”

Aquesta entradeta serveix per explicar que fa pocs dies varem anar al cinema per veure la pel·lícula Vice, traduïda per “El vicio del poder”. En el fullet de presentació hi ha aquest paràgraf:

Sinopsis:
Explora la historia real sobre cómo Dick Cheney (Christian Bale), un callado burócrata de Washington, acabó convirtiéndose en el hombre más poderoso del mundo como vicepresidente de los Estados Unidos durante el mandato de George W. Bush (Sam Rockwell), con consecuencias en
 su país y el resto del mundo que aún se dejan sentir hoy en día. (FILMAFFINITY)

Hem de recordar repetidament que quan hi ha corrupció i hi ha diners públics que van a parar a butxaques privadesSerra, Rato, Bárcenas, Soria, Juanca, Urdangarin & Company, Pujols, Gürtels. etc, aquests diners haurien anat a augmentar el benestar de la societat espanyola: a infraestructures, a pensions de jubilats, a pagar deutes de l’Estat…

En Ferreres explica gràficament com es considera la corrupció al Regne d'Espanya:


En el film s'explica com els alts funcionaris dels EUA es conxorxen per absorbir tots els poders aprofitant la possibilitat d'invadir l'Iraq havent prèviament acordat el repartiment dels recursos petroliers iraquians entre les companyies americanes, o de tot el mon, I els negocis d'armament, en Dick Cheney abans d'accedir tramposament al càrrec de vicepresident amb George Bush fill, era el President de la companyia Halliburton de serveis de tota mena, d'armament, petroliers, etc.

De fet, l’article de l’Elisa Beni tracta d’una aplicació pràctica d’aquests conceptes. Aquí tractem de corrupció, com als EUA, però aplicada a la judicatura espanyola (el poder judicial), que com bé sabem està entrellaçada amb els altres poders de Montesquieu (poder legislatiu i poder executiu) i també amb els altres poders intrínsecs a l’espanyolitat, la premsa i les televisions corruptes i cavernícoles, la pela o sigui (segons en Cruiff la pela és la pela), les Forces Armades, l’IBEX35, els Bancs i Caixes, l'Església catòlica, etc.

Vegem l’article, molt ben explicat que explica la corrupció institucional, o sigui l’organització criminal dels poders espanyols:



Madrid. Dimecres, 30 de gener de 2019

"Si hom comença per permetre's un assassinat, aviat no dona importància a robar, del robatori passa a la beguda i a la inobservança del dia del Senyor, i acaba per faltar a la bona educació i per deixar les coses per a l'endemà".

Thomas de Quincey. L'assassinat entès com una de les belles arts

Diuen els vells juristes que cal mirar tots els dies el BOE però que, sobretot, cal mirar-lo abans de les festes. Saben de sobres com tradicionalment entre torrons i canícules s'esmunyen aquestes convocatòries que només llegeixen els concernits o aquests acords que no han de ser impugnats. Justament això va passar en un BOE previ a la Nit de Nadal del 2017, en el qual es va publicar un acord gens innocent de la Comissió Permanent del CGPJ, la integrada per Lesmes i el seu sanedrí. S'hi decidia que una alumna de l'Escola Judicial en fos esborrada i s'incorporés a la llista d'aprovats de la promoció següent, com si acabés d'aprovar l'oposició, respectant la seva nota anterior i tots els seus drets, entre altres el de poder triar novament si volia ser jutge o fiscal, malgrat que ja ho havia fet i que totes dues carreres són estanques. El vell estratagema va donar resultat altra vegada perquè, en aquesta publicació, es donaven dos mesos de termini per recórrer l'acord esmentat. Ningú no ho va fer, perquè ningú ho va veure. El termini es va acabar i així es va tancar, aparentment, tota possibilitat que l'operació feta per satisfer Sofía Marchena Perea, la filla del president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que ja no volia ser jutge i que ara volia ser fiscal. Qui va dissenyar aquesta operació de nepotisme per permetre a la filla de Marchena una cosa que no s'ha permès mai a ningú no va comptar que el paper oficial no enterraria per sempre una corruptela de tal casta.

Va ser el juliol de 2018 quan va saltar l'alarma. No va ser activada per malvats complotats per perjudicar Marchena com ell explicava en sopars i cenacles, no en absolut. Va ser la ràbia i la indignació d'opositors i companys de Sofía, quan van veure que no només havia tornat a elegir i havia canviat de carrera, una cosa impossible per a qualsevol, sinó que van comprovar que a tal efecte ocupava la plaça número 36 de fiscal quan només se n'havien convocat 35.

"Em dic x. Vaig aprovar els exàmens d'accés en la convocatòria de l'any passat (BOE, 5 de desembre de 2016). Vaig triar la carrera judicial que era la meva vocació, però quan va arribar el meu número ja no quedaven places de jutge i em van assignar ser fiscal. Sofía Marchena va triar la carrera judicial i ara resulta que pot tornar enrere i triar la carrera fiscal. Si ella hagués elegit fiscal —com fa ara en una segona oportunitat inaudita— JO AVUI SERIA JUTGE. A mi, en el termini de dos anys, ningú no m'ha notificat que aquesta senyora deixa l'Escola Judicial. Ningú no m'ha dit QUE QUEDA VACANT UNA PLAÇA DE JUTGE QUE HAURIA DE SER PER A MI. Vull fer-ho públic per evitar futures irregularitats com aquesta".

Aquest missatge va aparèixer en una de les meves bústies aquell estiu i aquest missatge va ser el que em va fer investigar. I ho vaig fer i ho continuo fent perquè la corrupció ha de ser perseguida en tots els àmbits i perquè arrabassar la transparència, la netedat i la igualtat a les oposicions convocades és enderrocar el principi de mèrit i capacitat i soscavar un dels principis democràtics.

La corrupció ha de ser perseguida en tots els àmbits i perquè arrabassar la transparència, la netedat i la igualtat a les oposicions convocades és enderrocar el principi de mèrit i capacitat i soscavar un dels principis democràtics

La denunciant tenia raó. Una fosca operació, revestida d'aparença de legalitat, havia aconseguit que la filla d'un poderosíssim magistrat aconseguís que se li permetés canviar de carrera, se li adjudiqués una plaça més de les convocades i es transformés la partida pressupostària consegüent per dotar-la. Una cosa que, com ja es deuen imaginar, es fa cada dia a tothom. Per fer-ho es va tenir la col·laboració de la llavors directora de l'Escola Judicial de Barcelona, Gema Espinosa, alhora esposa del magistrat Llarena, i de Lesmes. Espinosa, que ara sabem que aspira a ser vocal d'aquest CGPJ, va redactar un informe que no es va voler lliurar mai ni a associacions judicials ni a parlamentaris ni a periodistes, i que ara obra en el meu poder, en què concloïa que una baixa prolongada que no et permeti anar a classe és una circumstància tan inaudita i anòmala que permet saltar-te la LOPJ i el reglament de l'Escola Judicial i inventar-te una nova interpretació d'un altre que no et correspon, per arribar a la conclusió que la nena de Marchena podia rebre un tracte únic.
Quan llavors vaig destapar l'assumpte a Madrid, hi va haver un enrenou per fer que semblés una cosa legal. L'organisme encarregat de regular les oposicions a jutge i fiscal i el CGPJ van manifestar que a més se li havia adjudicat una nota inferior a la seva —una cosa incomprensible, atès que la seva nota estava publicada al BOE— perquè ningú no en sortís perjudicat. Però hi havia perjudicats i per això, dos mesos més tard, es va oferir a tres fiscals novelles, que havien somiat de ser jutgesses, si volien canviar de carrera i fer un curs inventat per reciclar-se. Això passa amb l'assassinat, que comences matant i acabes perdent l'educació. Tot és un pendent. Comences permetent a la filla d'un amic que canviï de carrera quan és impossible i acabes oferint a tres més que ho facin inventant-te un curs de jutges exprés. Ara que hi he tingut accés, a l'expedient administratiu es veu que aquests oferiments es van fer al setembre i es van enviar a les interessades, totes destinades a Catalunya, l'11 d'octubre; encara que, inexplicablement, una respon que no hi està interessada deu dies abans que li enviïn el missatge. Cosas veredes.
La corruptela per beneficiar la filla de Marchena ha tingut la col·laboració de tots els que hi van intervenir, però també dels que l'han ocultat i dels que van veure el desvergonyiment aleshores i ara callen. També el PSOE, que va arribar al govern i es va trobar tot això fet, però que va mantenir la capa de silenci i va fer el canvi d'assignació pressupostària. Aquest PSOE que va impedir que Lesmes comparegués al Congrés a explicar tot això, votant amb el PP. Després vam saber que acceptarien Marchena com a president. Res de nou sota el sol.

Però és una operació destinada a passar a l'oblit i a quedar impune. Els administrativistes que la van gestar van tenir molta cura que els concernits no poguessin recórrer en el termini establert per blindar així jurídicament la qüestió. El procediment obert a la Sala Tercera s'acabarà sense sentència perquè diran que els demandants no estan legitimats perquè no són perjudicats. La majoria dels mitjans i dels polítics i dels jutges no estan disposats a tocar els nassos a Marchena: uns perquè és molt poderós i algun dia pot governar-los, d'altres perquè pensen que debilitar-lo ara és debilitar el judici contra els polítics catalans i la unitat pàtria val prou empassar-se el gripau.

Hi ha qui neix dret i qui neix estrellat. Ara mateix, Marchena és Déu, encara que tingui aquest peu de fang. Ningú no li tocarà ni la vora de la toga. Ni per això ni per cap altra cosa. No estaria malament que algú l'advertís que aquests judicis decisius solen estar enverinats. Algun col·lega seu li ho podria explicar.

Elisa Beni 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada