Benvolguts,
En Pere Martí no ho verbalitza però té al cap com molts de nosaltres les vegades que Catalunya ha hagut de sortir a ajudar a Espanya sense res a canvi.
I com més gros és l'envit més malament ho fem!
En Pere Martí no ho verbalitza però té al cap com molts de nosaltres les vegades que Catalunya ha hagut de sortir a ajudar a Espanya sense res a canvi.
I com més gros és l'envit més malament ho fem!
Vegeu les raons i les contra raons per que Catalunya ajudi
el PSOE:
Pere Martí
L’independentisme ha de salvar Espanya
Creix la pressió perquè ERC i el PDECat donin suport al pressupost de Pedro
Sánchez de franc amb l'excusa de l'ascens de l'extrema dreta
Per: Pere Martí
Ofensiva. L’independentisme ha d’aparcar temporalment les seves reivindicacions per salvar Espanya de l’assalt de l’extrema dreta, que segons el CIS publicat avui té unes expectatives de vot del 3,7%. L’extrema dreta que es reconeix com a tal, no la que ho és però es camufla sota unes altres sigles. A aquesta li van millor les coses. L’ofensiva ha començat en forma de declaracions, manifestos i xantatges pressupostaris.
Salvar Espanya vol dir votar gratis a favor del pressupost
del govern de Pedro Sánchez amb l’excusa d’evitar que governi el tripartit de
dretes que ha conquerit Andalusia i avança cap a la capital del regne a
cavall, amb el suport dels barons sudistes del
PSOE.
L’independentisme ha de votar un pressupost
que preveu 2.200 milions d’euros més
per a Catalunya quan als seus dirigents els demanen 200 anys de presó. L’independentisme ha de votar el pressupost d’aquells
qui fa un any van avalar el 155 i
van suspendre l’autogovern català. L’independentisme ha d’oblidar i perdonar
aquells qui es manifestaven amb Vox
pels carrers de Barcelona i ara
reclamen suport al pressupost de franc. I fer cas d’allò que li demanen Foment del Treball i responsables
d’empreses que van anar-se’n de Catalunya després de l’1-O
seguint les ordres del govern de Mariano Rajoy.
Els qui demanen aquest gest a l’independentisme no tan sols
no ofereixen res a canvi sinó que van callar quan la policia espanyola
assaltava col·legis electorals, quan empresonaven els presidents d’Òmnium i
l’ANC, i no van dir res de l’empresonament ni l’exili de tot un govern.
Fins ara, han mantingut
una equidistància exquisida amb el procés, si no menyspreu. Alguns són d’esquerres
de debò. La darrera aventura política d’uns altres va ser a Ciutadans pel Canvi, però no van canviar
res. N’hi ha que són professionals dels
manifestos, per la ceja, contra
el canvi climàtic i contra les guerres, sobretot si són culpa dels EUA. Però sobre
l’autodeterminació de Catalunya, ni una trista carta als diaris.
La pregunta és per què l’independentisme ha
de salvar la democràcia a Espanya quan no es respecta la democràcia a
Catalunya. Això vol dir el
resultat de les eleccions del 21-D o del referèndum
de l’1-O. Per què s’ha de sacrificar l’independentisme ara, si quan
estava ofegat per la repressió cap d’aquests que li demanen generositat no va
allargar-li la mà?
Sempre es demana al catalanisme que ajudi a
salvar a Espanya, però després no rep mai el reconeixement que li donen les urnes
en forma de poder polític. Des de la transició fins ara, sempre ha estat així.
Tal com són les coses
a Espanya, a Pedro Sánchez no li
convé el suport dels independentistes als comptes, perquè l’acusaran de tenir
pactes secrets i inconfessables amb el ‘supremacista’
Quim Torra, que no el salvaran d’una derrota electoral. En realitat, li convé més que ERC i el PDECat
hi votin en contra, prorrogar els actuals i anar a unes eleccions a la tardor
acusant els independentistes d’haver-lo traït, tornar-se a embolicar amb la
bandera espanyola i mirar de sumar prou amb Ciutadans per a continuar
governant.
En el marc actual,
Pedro Sánchez no està en condicions de fer cap oferta política a l’independentisme
que no impliqui el seu suïcidi polític. Ni proposarà un referèndum pactat ni té força per a modificar
les sentències del Suprem [???]. L’única
cosa que pot donar a Catalunya és almoina,
com rebatejar-nos l’Aeroport de
Barcelona-el Prat i reconèixer verbalment que això de Lluís Companys va ser molt lleig.
A la pròxima reunió amb el govern català, prevista al gener, pot oferir el nom
de Josep Irla per a l’Aeroport de Girona
o anar a la destructora de documents del despatx d’Alfonso Guerra per recuperar
les tires de paper de l’estatut del 2006.
Però per fer això del peix al cove ja teníem Miquel Roca, que
ho feia de meravella. Ara, en teoria, ERC i el PDECat volen una altra cosa.
Però el mes de gener es farà molt llarg.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada