Vegem l'article d'en Jordi Barbeta contra l'autoritarisme del botifler i dictador Borrell:
Tallaran la llengua a Quim Torra?
Jordi Barbeta
Barcelona. Diumenge, 20 de gener de 2019
No és per provocar en
ple conflicte dels taxis a Barcelona, però he de dir que Uber és un dels
serveis que funciona millor a Washington DC. Ahir, Robert, que condueix amb
precisió un Audi 4, em va dir que pensava viatjar a Barcelona a la primavera.
Està assabentat de les ànsies independentistes dels catalans i, tot i que no
entén el fons de la qüestió, quan va acabar el trajecte em va acomiadar amb
un Visca Catalunya que
va rebre la resposta corresponent. Abans havíem parlat del shutdown, el tancament del govern
federal imposat per Donald Trump per falta de pressupost. La situació és greu,
però a ulls del visitant no sembla que la capital ho visqui com un drama. Els
bars ofereixen descomptes en les begudes als funcionaris que no treballen ni
cobren i en alguns locals com el Capitol Lounge s'han inventat nous còctels amb
noms relacionats, del tipus Mexico
will pay for this, que combina tequila, granadina i suc de taronja. El
conductor Robert diu, plenament convençut, que “tenim un president que està
boig” i confia que la pressió dels estats i les ciutats amb majoria demòcrata
aconsegueixin doblegar les dèries del president i impedir-ne la reelecció
el 2020.
Efectivament, des que Trump ha imposat
polítiques contra la immigració i ha frenat totes les mesures contra el canvi
climàtic dutes a terme per l'Administració Obama, diversos estats i ciutats s'han rebel·lat. S'han negat a
posar en pràctica les directrius del govern federal i les han compensat amb
mesures d'àmbit local per protegir els immigrants —inclosos els indocumentats—
i per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Ho han fet estats com Califòrnia, Nova York i Washington,
i encara ho han reforçat més ciutats com San Francisco, Los Angeles, Nova York
i Seattle. El funcionament de la democràcia als Estats Units
(i a tot arreu) requereix un equilibri de contrapesos. El president té molt
poder, però també té límits que li impedeixen exercir-lo amb tot
l'autoritarisme que voldria. I ningú s'escandalitza, sinó tot el contrari, perquè
governadors estatals denunciïn les pràctiques del president. Quan George W.
Bush duia a terme polítiques favorables a la indústria petroliera i, per tant,
contràries a les recomanacions del món científic angoixat pel futur del
planeta, Arnold Schwarzenegger, en qualitat de governador de Califòrnia, va
denunciar el govern federal del seu país davant el plenari de les Nacions
Unides. A ningú se li va acudir retreure-li que critiqués al seu propi govern
davant els líders mundials, i encara menys intentar impedir-ho.
Té interès recordar-ho
ara per fer una comparació després del recent viatge del president Torra als
Estats Units i la reacció del ministre Borrell i l'ambaixada espanyola. Després
que el president català es reunís al Capitoli amb congressistes de reconegut
prestigi, l'ambaixada va comunicar que seguia “de prop” les activitats del
president, perquè “s'emmarquin en les seves competències constitucionalment
i legalment establertes” i es va referir a una especial “vigilància
davant de qualsevol activitat o declaració l'objecte de la qual sigui posar en
dubte el caràcter democràtic d'Espanya”. Després, el ministre
Borrell va confirmar aquesta política quan va anunciar que les ambaixades
espanyoles es convertiran en l'ombra de Quim Torra allà on vagi.
És fins a cert punt comprensible que al
govern espanyol l’irriti el que fa el president Torra i encara més el que fa el
president Puigdemont, però és evident que democràticament parlant ni tampoc
constitucionalment està en condicions d'impedir-ho, que és el que pretenen
Borrell i els líders la caverna. D'entrada, la llibertat d'expressió
és un dret de tothom, també del president de la Generalitat. Entra dins de les
seves atribucions defensar posicionaments polítics de la majoria parlamentària
que el va elegir. A més, fins i tot l'autogovern autonòmic es va establir com
un contrapoder regional que equilibrés el pes del Administració central. És a dir, el
govern central no té el monopoli de la voluntat general de l’Estat.
L'actitud de Borrell denota una al·lèrgia a
la dissidència que es correspon poc amb els valors democràtics, però la pretensió de convertir les ambaixades espanyoles
en agències d'espionatge dels representants catalans implica una concepció
autoritària i unívoca de l'Estat, com si el president català, tot i haver
estat elegit democràticament, no fos més que un funcionari subordinat sense
vida pròpia. La sensació
estalinista que transmet l'actitud del ministeri és tan òbvia que al president
Torra li van preguntar si tenia por de “represàlies” del poder estatal. I a Torrra se li va escapar el
riure. “Si tinguéssim por de les
represàlies no faríem mai res”, va respondre el president.
Però quines represàlies podrien aplicar-se en aquest cas
perquè Torra no continuï anant pel món denunciant la repressió i la vulneració
de drets fonamentals a Espanya? Detenir-lo? Empresonar-lo? Tallar-li la
llengua? Retirar-li el passaport? Certament, hi ha antecedents d'això a
Espanya, però no són gaire constitucionals.
Jordi Barbeta
Jordi Barbeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada