Benvolguts (o no, tal com diu l’articulista Àlex Ribes),
Remenant per la xarxa he descobert aquest article, o sigui
una carta oberta de l’Àlex Ribes a una tal Maite Pagarzaurtundúa, personatge que la Vikipedia en castellà explica en un pamflet trampós la seva trajectòria
(La versión actual de este artículo o sección parece estar
escrita a modo de publicidad.Para satisfacer los estándares de calidad de
Wikipedia y procurar un punto de vista neutral, este artículo o sección puede
requerir limpieza. Por favor discute este problema en la página de discusión.)
En l’apunt de la Vikipedia explica quin és el seu “clan”:
Otros destacados miembros de la incitativa fueron Fernando
Savater, Joseba Pagazaurtundúa(asesinado por ETA en
2003), Consuelo Ordóñez, Arcadi
Espada, Carmen Iglesias, Javier
Urguizu, Mikel Azurmendi, Iñaki
Ezkerra, Agustín Ibarrola, María
San Gil o Rosa Díez.
L’article de l’Àlex Ribes parla del numeret que la supremacista
Pagarza va organitzar en un establiment de restauració a Barcelona, com a bona
colonitzadora. És curiós perquè segons la Vikipedia és euskalduna, ha estat diputada
al Parlament d’Euskadi, responsable d’Educació, etc.
Vegem l’article i
opinem:
Ja n'hi ha prou de supremacismes lingüístics. Ja n'hi ha prou
de supremacismes, en general. Ja n'hi ha prou de convertir la llengua en una
arma llancívola.
És autor del blog
Societat Anònima. El seu llibre 'Benvolgut, o no' (Viena Edicions) és un recull
de respostes a la intolerància present a les xarxes socials i als mitjans de
comunicació.
28/01/2019
28/01/2019
Lamento que
hagis hagut de demanar un rescat en helicòpter per por de morir d’inanició en
un restaurant del centre de Barcelona. A Jordi Cañas li va succeir una cosa
semblant en no poder sortir d’un Zara on tot estava retolat en
català. Encara no sé per què Ana Rosa i Susanna no van connectar en directe amb
aital tragèdia.
El
perill per a la teva supervivència es podria haver solucionat demanant
amablement la carta en castellà, ja que en aquest restaurant en disposen, havent-ne
sol·licitat la traducció al cambrer, havent fet ús dels teus coneixements
d’anglès, havent emprat els teus recursos intel·lectuals intentant relacionar
una cosa tan complicada com “ous amb patates fregides” amb el dibuix del costat
o havent teclejat al mòbil les paraules “ous amb patates fregides” en el
traductor de Google. Queda clar que no has emprat cap d’aquestes vies. Hola,
segle XXI.
Una altra cosa és que,
com a espanyola i molt espanyola, reclamis l’herència d’aquells que van
bombardejar Barcelona en 1714 o el llegat del simpàtic feixista monotesticle
que va prohibir parlar català, com tants i tants documents han demostrat.
Perquè quan un és espanyol i molt espanyol, potser té la temptació d’asseure’s
en una taula de la seva colònia i que el món giri al seu voltant. Quant de mal
que va fer Felip II! Per a un colon ha de ser frustrant que una carta estigui
en català i en anglès. On anirem a parar?, deu pensar Miss Drets 2019. De què
li ha de servir el català a un català que s’asseurà a la mateixa taula i
llegirà la mateixa carta si amb el castellà pots viatjar a Kuala Lumpur i t’hi
entenen perfectament?, deu pensar Miss Globalització 2019.
Vaig conèixer una persona que tenia una
frase molt homòfoba i grollera, però que crec que defineix moltes situacions
actuals: te la foten pel darrere [o sigui et sodomitzen]
i s’emprenyen perquè els dónes l’esquena. Ja basta, no? N’hi ha prou de
convertir anècdotes en categoria per intentar fer mal. Ja n’hi ha prou de
supremacismes lingüístics. Ja n’hi ha prou de supremacismes, en general. Ja
n’hi ha prou de convertir la llengua en una arma llancívola. Ja n’hi ha prou de
menysprear la nostra cultura. Ja n’hi ha prou de menysprear tot un poble. Ja n’hi
ha prou d’ADN colonitzadors. Ja n’hi ha prou d’arribar als espais que
garanteixen drets i que s’han conquistat amb molt d’esforç per omplir-los de
benzina i llançar el llumí. Ja n’hi ha prou, o no?
Hi ha certa insaciabilitat en
l’espanyolització que no fa sinó promoure rebuig. És una
profecia autocomplerta de manual. Perquè tant d’anar el càntir a la font arriba
que es trenquen el càntir, la font, hi ha sequera i tots passem set. Ja n’hi ha
prou de demonitzar la cultura catalana, la seva llengua i el seu ús quotidià. No
se suposa que els catalans som espanyols? No és això el que ens repetiu dia sí
i dia també?
No
és el català una llengua espanyola? Estima-la!!!! Respecta-la!!!! Coneix-la!!!! I fomenta la pau
social, que és el mínim que s’ha d’exigir a un polític. A més, evita que algú
et gravi en vídeo demanant un Frappuccinotall
amb un sol shot de
cafè en un Starbucks,
un Whopper en
un Burger King o
parlant de futbol quan et
refereixes al balompié.
Àlex Ribes
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada