dimecres, 30 de gener del 2019

28/01/2019 Àlex Ribes. Inanició lingüística. Ja n'hi ha prou de supremacismes lingüístics. Ja n'hi ha prou de supremacismes, en general. Ja n'hi ha prou de convertir la llengua en una arma llancívola. Lamento que hagis hagut de demanar un rescat en helicòpter per por de morir d’inanició en un restaurant del centre de Barcelona. A Jordi Cañas li va succeir una cosa semblant en no poder sortir d’un Zara on tot estava retolat en català. Encara no sé per què Ana Rosa i Susanna no van connectar en directe amb aital tragèdia. Deixa’m, no obstant això, que mostri la meva perplexitat pel fet que sent eurodiputada no entenguis l’anglès o que, havent aprovat P3 amb bones notes, no sàpigues que un dibuix d’ous ferrats fa referència a uns ous ferrats. Una altra cosa és que, com a espanyola i molt espanyola, reclamis l’herència d’aquells que van bombardejar Barcelona en 1714 o el llegat del simpàtic feixista monotesticle que va prohibir parlar català, com tants i tants documents han demostrat. Perquè quan un és espanyol i molt espanyol, potser té la temptació d’asseure’s en una taula de la seva colònia i que el món giri al seu voltant.

Benvolguts (o no, tal com diu l’articulista Àlex Ribes),

Remenant per la xarxa he descobert aquest article, o sigui una carta oberta de l’Àlex Ribes a una tal Maite Pagarzaurtundúa, personatge que la Vikipedia en castellà explica en un pamflet trampós la seva trajectòria (La versión actual de este artículo o sección parece estar escrita a modo de publicidad.Para satisfacer los estándares de calidad de Wikipedia y procurar un punto de vista neutral, este artículo o sección puede requerir limpieza. Por favor discute este problema en la página de discusión.)

En l’apunt de la Vikipedia explica quin és el seu “clan”:

Otros destacados miembros de la incitativa fueron Fernando SavaterJoseba Pagazaurtundúa(asesinado por ETA en 2003), Consuelo OrdóñezArcadi EspadaCarmen Iglesias, Javier Urguizu, Mikel AzurmendiIñaki EzkerraAgustín IbarrolaMaría San Gil o Rosa Díez.

L’article de l’Àlex Ribes parla del numeret que la supremacista Pagarza va organitzar en un establiment de restauració a Barcelona, com a bona colonitzadora. És curiós perquè segons la Vikipedia és euskalduna, ha estat diputada al Parlament d’Euskadi, responsable d’Educació, etc.


Vegem l’article i opinem:



Ja n'hi ha prou de supremacismes lingüístics. Ja n'hi ha prou de supremacismes, en general. Ja n'hi ha prou de convertir la llengua en una arma llancívola.

És autor del blog Societat Anònima. El seu llibre 'Benvolgut, o no' (Viena Edicions) és un recull de respostes a la intolerància present a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. 

28/01/2019 

Lamento que hagis hagut de demanar un rescat en helicòpter per por de morir d’inanició en un restaurant del centre de Barcelona. A Jordi Cañas li va succeir una cosa semblant en no poder sortir d’un Zara on tot estava retolat en català. Encara no sé per què Ana Rosa i Susanna no van connectar en directe amb aital tragèdia.

Deixa’m, no obstant això, que mostri la meva perplexitat pel fet que sent eurodiputada no entenguis l’anglès o que, havent aprovat P3 amb bones notes, no sàpigues que un dibuix d’ous ferrats fa referència a uns ous ferrats. 

El perill per a la teva supervivència es podria haver solucionat demanant amablement la carta en castellà, ja que en aquest restaurant en disposen, havent-ne sol·licitat la traducció al cambrer, havent fet ús dels teus coneixements d’anglès, havent emprat els teus recursos intel·lectuals intentant relacionar una cosa tan complicada com “ous amb patates fregides” amb el dibuix del costat o havent teclejat al mòbil les paraules “ous amb patates fregides” en el traductor de Google. Queda clar que no has emprat cap d’aquestes vies. Hola, segle XXI.

Una altra cosa és que, com a espanyola i molt espanyola, reclamis l’herència d’aquells que van bombardejar Barcelona en 1714 o el llegat del simpàtic feixista monotesticle que va prohibir parlar català, com tants i tants documents han demostrat. Perquè quan un és espanyol i molt espanyol, potser té la temptació d’asseure’s en una taula de la seva colònia i que el món giri al seu voltant. Quant de mal que va fer Felip II! Per a un colon ha de ser frustrant que una carta estigui en català i en anglès. On anirem a parar?, deu pensar Miss Drets 2019. De què li ha de servir el català a un català que s’asseurà a la mateixa taula i llegirà la mateixa carta si amb el castellà pots viatjar a Kuala Lumpur i t’hi entenen perfectament?, deu pensar Miss Globalització 2019.

Vaig conèixer una persona que tenia una frase molt homòfoba i grollera, però que crec que defineix moltes situacions actuals: te la foten pel darrere [o sigui et sodomitzen] i s’emprenyen perquè els dónes l’esquena. Ja basta, no? N’hi ha prou de convertir anècdotes en categoria per intentar fer mal. Ja n’hi ha prou de supremacismes lingüístics. Ja n’hi ha prou de supremacismes, en general. Ja n’hi ha prou de convertir la llengua en una arma llancívola. Ja n’hi ha prou de menysprear la nostra cultura. Ja n’hi ha prou de menysprear tot un poble. Ja n’hi ha prou d’ADN colonitzadors. Ja n’hi ha prou d’arribar als espais que garanteixen drets i que s’han conquistat amb molt d’esforç per omplir-los de benzina i llançar el llumí. Ja n’hi ha prou, o no?

Hi ha certa insaciabilitat en l’espanyolització que no fa sinó promoure rebuig. És una profecia autocomplerta de manual. Perquè tant d’anar el càntir a la font arriba que es trenquen el càntir, la font, hi ha sequera i tots passem set. Ja n’hi ha prou de demonitzar la cultura catalana, la seva llengua i el seu ús quotidià. No se suposa que els catalans som espanyols? No és això el que ens repetiu dia sí i dia també? 

No és el català una llengua espanyola? Estima-la!!!! Respecta-la!!!! Coneix-la!!!! I fomenta la pau social, que és el mínim que s’ha d’exigir a un polític. A més, evita que algú et gravi en vídeo demanant un Frappuccinotall amb un sol shot de cafè en un Starbucks, un Whopper en un Burger King o parlant de futbol quan et refereixes al balompié.

Àlex Ribes

Joan A. Forès
Reflexions


supremacisme lingüístic

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada