21/09/2018. Pere Martí. El preocupant silenci de 4.985 jutges espanyols. La publicació dels correus electrònics d'un xat corporatiu de la magistratura ha estat un viatge sense anestèsia a les entranyes de la justícia espanyola. Judicialització. Com que el govern de Mariano Rajoy va decidir de ‘externalitzar’ la gestió del procés català i deixar-lo en mans dels jutges, ara és el poder judicial que té tot el poder de decisió sobre el futur dels dirigents independentistes empresonats i exiliats. El govern del PP va decidir de no abordar políticament el problema i judicialitzar-lo, entre altres coses, perquè mantenia una relació estreta i una clara sintonia ideològica amb el poder judicial. Són gent de confiança. El setembre del 2017, en l’acte d’inauguració del curs judicial, Carlos Lesmes, president del CGPJ va assegurar davant Felip VI, que ‘la indissoluble unitat de la nació espanyola’ esdevenia ‘un mandat jurídic directe’ que corresponia ‘garantir al poder judicial’ de manera ‘inexcusable’. I el que diuen els jutges en els seus xats delirants és la versió políticament incorrecta del que va dir Carlos Lesmes o de les interlocutòries del jutge Llarena.

Benvolguts,

Hem parlat en moltes ocasions del ”Lawfare” o sigui de la guerra judicial, el contuberni entre el poder judicial i el poder executiu. I com que ja és sabut que la corrupció estatal espanyola, ve de la corrupció franquista que existeix des de fa centenars d’anys, podem afegir a la guerra judicial les guerres dels altres poders, el legislatiu, el militar, l’econòmic, etc. Els partits d’ultradreta com els VoxPPSOECs, ja estan escampant que veuen la “guerra civil” a la cantonada...

Per tant el problema (el nostre problema) no és només un poder estatal, sinó tots!

Auxiliiiii

Vegeu, gaudiu i reflexioneu sobre les reflexions d’en Pere Martí:

El preocupant silenci de 4.985 jutges espanyols

La publicació dels correus electrònics d'un xat corporatiu de la magistratura ha estat un viatge sense anestèsia a les entranyes de la justícia espanyola 

Pere Martí

 21/09/2018  19:45

Judicialització. Com que el govern de Mariano Rajoy va decidir de ‘externalitzar’ la gestió del procés català i deixar-lo en mans dels jutges, ara és el poder judicial que té tot el poder de decisió sobre el futur dels dirigents independentistes empresonats i exiliats.

El govern del PP va decidir de no abordar políticament el problema i judicialitzar-lo, entre altres coses, perquè mantenia una relació estreta i una clara sintonia ideològica amb el poder judicial. Són gent de confiança. Això vol dir deixar la solució del problema català en mans d’un col·lectiu que manté, sobretot a la cúpula, uns tics clarament autoritaris. El seu president, Carlos Lesmes, ja va dir que la unitat d’Espanya està per sobre de la justícia. El setembre del 2017, en l’acte d’inauguració del curs judicial, va assegurar davant Felip VI, que ‘la indissoluble unitat de la nació espanyola’ esdevenia ‘un mandat jurídic directe’ que corresponia ‘garantir al poder judicial’ de manera ‘inexcusable’.

La publicació dels correus electrònics d’un xat corporatiu de la magistratura ha estat un viatge sense anestèsia a les entranyes de la justícia espanyola, que confirma cruament que l’autoritarisme està incrustat al poder judicial. Però això no ens hauria de sorprendre. El que diuen els jutges en els seus xats delirants és la versió políticament incorrecta del que va dir Carlos Lesmes o de les interlocutòries del jutge Llarena. Hi ha un clar biaix polític i una manca de veracitat que els hauria d’inhabilitar com a jutges. La justícia a Espanya no és ni independent ni neutral ni equànime quan es tracta de Catalunya. Allò que els tribunals de tot Europa han evidenciat, ara ho han exhibit impúdicament uns jutges, que són una minoria numèrica, però que reflecteixen el pensament majoritari com a mínim a la cúpula judicial, perquè no han estat ni desautoritzats i encara menys sancionats.

Per provar d’exculpar-los s’ha dit que són correus privats d’un xat corporatiu. És cert, però això no els treu cap gravetat. Si demostren la manca d’imparcialitat d’alguns jutges, el CGPJ ha d’actuar. El caràcter privat no va servir per a no sancionar el jutge Francesc Vidal amb 600 euros per haver criticat en el mateix xat la violència policial durant el referèndum de l’1-O. Vidal, titular del jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona, va qualificar de ‘terrorisme policial’ l’operatiu policial de l’1-O i el CGPJ el va sancionar per falta greu. 

El CGPJ va al·legar aleshores que Vidal sabia la repercussió que podia tenir el seu missatge perquè el correu intern el rebien més de 5.000 membres de la judicatura. El silenci actual del CGPJ davant acusacions molt més greus demostra que hi ha una doble vara de mesurar.

L’altre argument per a treure importància als fets és que només són quinze jutges els qui es manifesten. Pitjor encara, perquè aleshores la qüestió més preocupant és el silenci de la resta, els 4.985 que no rebaten aquestes tesis, per por o perquè hi estan d’acord.

·       No ho sabem, però tots dos motius són greus. Si comparteixen l’anticatalanisme, l’odi i els insults, no poden exercir com a jutges perquè no són equànimes.

·       I si callen per por, vol dir que dins el poder judicial hi ha un sistema de terror que fa que els jutges demòcrates hagin d’amagar les seves opinions.

Els silencis que hi ha hagut demostren l’aval a les tesis dels jutges, mentre que les crítiques han estat, ara com ara, menors o escasses. Fins i tot algunes associacions judicials, en lloc de criticar els insults i les amenaces dels jutges, han criticat el president de la Generalitat, Quim Torra, perquè ha demanat una investigació dels fets. És a dir, avalen allò que es diu i condemnen la crítica. Amb un poder judicial tan corcat, és impossible que hi hagi justícia. 

El problema és que el futur dels dirigents independentistes empresonats i exiliats és en mans d’uns jutges que ja han dictat sentència abans que es faci el judici.

Pere Martí