Des d’El Temps ens arriba una molt bona crònica d’en Sergi Sol, sobre l’estratègia franquista espanyola, del Regne de Castilla, hereva de 500 o 600 anys de despotisme.
Resulta que ara ja veu tothom que la trampa és intrínseca al caràcter, a l’ADN, dels espanyols, basada en aquests moments, en l’odi!
L’article porta un títol molt escaient L’estratègia de tarats i malalts d’odi que confirma aquestes afirmacions.
L’estratègia de tarats i malalts d’odi
Per Sergi Sol
Publicat el 20 d'agost de 2018
La crisi de Govern del juliol de 2017 va arribar tard. Però va arribar i
com se sol dir més val tard que mai. Un dels canvis, en una posició estratègica
i delicada, va ser la Conselleria d’Interior, amb l’entrada de Quim
Forn. Tot just feia un mes que havia estrenat el càrrec quan ens va colpir
el terror. El gihadisme
matava a la Rambla, al cor de la capital del país, un 17
d’agost.
Des del primer moment, el Govern espanyol va voler treure rèdit de
l’atemptat intentant aturar la votació. Els morts, la salvatjada, van esdevenir
instrumentals. Potser per això també, la desídia i potineries del Govern en la
gestió de l’atemptat. Les bones paraules, instant a la col·laboració
institucionals, contrastaven amb l’actitud hostil amb els Mossos. De seguida es va instigar una campanya contra el Govern
català i al final contra el mateix Cos de Policia de Catalunya. Les hores i els dies es van succeir amb la
intensitat dels moments més transcendents d’una vida.
A cada nou èxit dels Mossos contra els autors de l’atemptat, el Govern del PP i
la premsa afecta es mostraven cada cop més irritats i maldestres. El ministre
Zoido va arribar a anunciar la desarticulació complerta del
comando. L’endemà, els Mossos (alertats per un pagès) van abatre el darrer
fugit a Subirats, que era ni més ni menys que la persona que va conduir la
macabra furgoneta pel mig de la Rambla.
I aquí, enmig d’aquesta campanya sense escrúpols, va emergir la figura
del nounat conseller, Quim Forn, i el major Trapero, que van agafar
el toro per les banyes.
En
qualsevol altra circumstància, l’eficaç gestió dels Mossos i els seus
responsables polític i policial haurien merescut un reconeixement públic. Tal
vegada una condecoració. Però no només no va ser així, sinó que dos mesos més
tard Trapero va ser processat per l’Audiència Nacional, la mateixa que
instrueix tots els sumaris relacionats amb terrorisme. I el 2 de novembre, el
mateix tribunal va dictar ordre de presó contra Quim Forn i tots els consellers
del Govern. En el dia d’avui, de les malifetes de l’imam
de Ripoll i el CNI ningú no se’n fa càrrec. Les condecoracions i pagues extres, pels serveis de
porra prestats, se les van guardar totes per premiar els que van pegar
ciutadans, armats amb paperetes, davant les urnes. Així funciona la democràcia
espanyola.
Més enllà de la connivència
del CNI de Soraya Sáenz de Santamaría amb el cervell de la
barbàrie, l’imam de Ripoll, hi ha l’intent descarat i miserable d’aturar l’U d’Octubre
aprofitant la matança. Ha estat una idea
recurrent del nacionalisme d’estat: aturar al preu que fos la votació. El
7 de setembre de 2017, Rajoy ho deia i se li entenia tot:
“Haré
todo lo necesario, sin renunciar a nada” per aturar el referèndum.
I va arribar el 20 de setembre, és clar. Val la pena no oblidar mai el que ens van fer l’U d’Octubre. Però tampoc el que ens van fer el 17 d’agost i el 20
de setembre. Perquè
tot es fonamenta en la construcció d’un imaginari violent que no s’ha produït
pel capteniment i el civisme, sant i senya del moviment republicà.
L’atemptat
gihadista d’ara fa un any és una de les malifetes més atroces perpetrades amb
la connivència dels aparells de l’Estat. I la posterior utilització i intent
d’instrumentalització dels morts és un dels episodis mes sinistres i miserables
que hem viscut i patit a Catalunya.
Amb el rei Felip VI al
capdavant. El mateix monarca, hereu del règim franquista, que el 3 d’octubre va
decretar barra lliure per agredir al carrer, per pegar i perseguir tota
discrepància política. Felip VI és el monarca de l’odi i la
garrotada.
El
20 de setembre és el muntatge policial més esperpèntic que s’hagi pogut veure.
És la acció combinada d’una justícia corrupta i d’uns cossos policials sense
escrúpols que van parar una trampa a la ciutadania, deixant armes i munició dins
els vehicles de la Guàrdia Civil. Volien una desgràcia, volien provocar, volien
incendiar el carrer. No
se’n van sortir. Aquesta és l’estratègia de l’Estat i les seves elits
extractives i parasitàries. D’hereus de franquistes i falangistes amb pàtina moderna. Aquesta és l’estratègia de Ciudadanos i el PP de Casado, i de tots els tarats malalts d’odi. Aquesta és l’estratègia de sectors del PSOE, de
reaccionaris com Pepe Borrell. Aquells sectors de
l’independentisme que l’alimentin cauen en una trampa de la qual no en podrem
sortir mai airosos.
Sergi Sol
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada