22/09/2018. Editorial. José Antich. L'indult ni és justícia ni és el camí. Diguem-ho ras i curt: l'indult ni és justícia ni és una opció. És a dir, que els presos polítics catalans són els presoners d'una gran farsa muntada per l'Estat espanyol, seran condemnats en un judici del qual ja s'entreveu el veredicte malgrat que no es compleixen les normes més elementals perquè sigui equiparable amb el que hagués passat en qualsevol altre país europeu i, una vegada el Tribunal Suprem s'hagi pronunciat, el que han de fer és demanar l'indult al govern espanyol? L'únic escenari contemplable hauria de ser la posada en llibertat, la reformulació dels càrrecs per part de la fiscalia i l'abandonament de les acusacions de rebel·lió i sedició. També la retirada de l'acusació de malversació si no es pot provar, cosa que ara com ara és així. I que es jutgi tan sols la desobediència, l'únic càrrec que pot tenir potser una base sòlida. Mentre l'arquitectura institucional espanyola no entengui això, no pot plantejar nyaps com el de l'indult, que no és cap altra cosa que acceptar, d'entrada, que el judici tindrà unes penes que no seran justes

Benvolguts,

En José Antich explica clarament amb quatre frases molt ben posades el que presenta en el títol, que L'indult ni és justícia ni és el camí. I afegeix que L'Espanya política, judicial i mediàtica vol unes condemnes altes i exemplaritzants creient que això servirà de vacuna per a moviments futurs de l'independentisme. I acaba dient que Mentre l'arquitectura institucional espanyola no entengui això, no pot plantejar nyaps com el de l'indult, que no és cap altra cosa que acceptar, d'entrada, que el judici tindrà unes penes que no seran justes.

Vegem l’Editorial:

Editorial

L'indult ni és justícia ni és el camí

José Antich

Barcelona. Dissabte, 22 de setembre de 2018

Diguem-ho ras i curt: l'indult ni és justícia ni és una opció. És a dir, que els presos polítics catalans són els presoners d'una gran farsa muntada per l'Estat espanyol, seran condemnats en un judici del qual ja s'entreveu el veredicte malgrat que no es compleixen les normes més elementals perquè sigui equiparable amb el que hagués passat en qualsevol altre país europeu i, una vegada el Tribunal Suprem s'hagi pronunciat, el que han de fer és demanar l'indult al govern espanyol? 

És així com Espanya creu que salvarà la vergonya que en molts estats de la Unió significa un judici d'aquesta naturalesa? És així com el govern creu que es pot esquivar la bufetada de la justícia alemanya i belga al jutge Llarena? És així com l'executiu espanyol creu que sortirà del tràngol davant de l'opinió pública internacional en el qual es troba?

El més greu de tot és que, a més, el govern espanyol tan aviat com ha ensenyat mínimament la poteta i ha posat a sobre de la taula l'opció de l'indult, ha hagut de sortir corrent en direcció contrària. Fins a dues ministres de Pedro Sánchez han desautoritzat la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que fins i tot ha hagut de fer en molt poques hores un comunicat oficial desdient-se de la seva proposta.

L'Espanya política, judicial i mediàtica vol unes condemnes altes i exemplaritzants creient que això servirà de vacuna per a moviments futurs de l'independentisme. O no hi ha els correus de jutges en xats privats assenyalant això i l'eloqüent silenci de la gran majoria? I la premsa de paper que dia rere dia parla de cop d'estat independentista i que fins i tot ha arribat a travessar a Barcelona aquests dies la línia de justificar una condemna als Jordis per la seva actuació el 20-S que va ser de tot menys violenta?

L'únic escenari contemplable hauria de ser la posada en llibertat, la reformulació dels càrrecs per part de la fiscalia i l'abandonament de les acusacions de rebel·lió i sedició. També la retirada de l'acusació de malversació si no es pot provar, cosa que ara com ara és així.

I que es jutgi tan sols la desobediència, l'únic càrrec que pot tenir potser una base sòlida.

Mentre l'arquitectura institucional espanyola no entengui això, no pot plantejar nyaps com el de l'indult, que no és cap altra cosa que acceptar, d'entrada, que el judici tindrà unes penes que no seran justes.

José Antich

Joan A. Forès
Reflexions