Benvolguts,
Una bona anàlisi semàntica del titular de El Mundo. Molt bona
comparança (i amb molt mala bava) la de Chamberlain-Hitler amb la de
Sánchez-Torra.
Vegem l'article:
Vegem l'article:
PREMSA
ESPANYOLA
‘Apaivagar’ no és un verb innocent si
l’utilitza ‘El Mundo’
Jordi
Palmer
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 4 de setembre de 2018
3 minuts
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 4 de setembre de 2018
3 minuts
Imatge superior: La històrica salutació entre
Neville Chamberlain i Adolf Hitler a Munic l'any 1938 / Efe
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va oferir ahir que Catalunya resolgués les seves diferències amb un referèndum... d’autogovern. Sense acabar-ho d’aclarir, va oferir la possibilitat de pactar un nou Estatut i sotmetre’l a votació. Vaja, tornar a l’escenari de la primera dècada del segle XXI com si no haguessin passat ja dotze anys des de l’aprovació de l’Estatut vigent. Escapçat però vigent.
La proposta ha tingut curta volada, perquè
no l’han acceptat ni els independentistes -tant
Junts per Catalunya com ERC
es van afanyar a rebutjar-ho- ni l’unionisme recalcitrant -PP
i Cs acostumen a posar-se d’acord en això-. El socialisme s’ha quedat sol
en la proposta, però convé detenir-se en lectura que en fa El Mundo.
Aquest diari madrileny titula Sánchez
ofrece un “referèndum” para apaciguar a su socio Torra. La condensació d’idees en poques paraules és l’objectiu
bàsic d’un titular i en aquest aspecte, El Mundo aconsegueix pràcticament la perfecció, però
atenció a les idees subtils que ven en la segona part de la frase, apaciguar a su socio Torra. Anomenar al president de la Generalitat “soci”
de Pedro Sánchez ja té una intenció clara de vincular la sort d’uns i altres,
com porta fent la premsa espanyola de dretes des del dia que Rajoy va ser
desnonat de la Moncloa. La guerra contra el Govern del PSOE és
diària i l’independentisme sempre és un esquer funcional per a aquest objectiu.
Però
molt més subtil, i gens innocent, és el verb utilitzat, apaivagar. Es podrien haver utilitzat
molts altres verbs, com ara convèncer,
acontentar, seduir, persuadir, atreure, captaro fins i tot calmar. Tots ells, per cert, més
curts, un factor que en un titular, en especial a la premsa de paper, sempre
cal tenir en compte. Però no, el verb triat és apaivagar. Perquè? Probablement
per vendre la idea que Torra i el seu Govern estan desbocats i només amb una
política de concessions es podrà contenir la bèstia de l’independentisme. Però
el que és cert és que el verb emprat entronca directament amb una idea que
circula de fa dies per les xarxes socials i que relaciona Pedro Sánchez amb
Neville Chamberlain, el primer ministre britànic que va promoure la politica
d’apaivagament per
frenar, a la segona meitat dels anys trenta, l’ascens del feixisme. Chamberlain, en nom d'aquest apaivagament, va entregar
Txecoslovàquia a Hitler i va prometre "pau pel nostre temps". Una política fracassada que va comportar la Segona
Guerra Mundial i una de les més grans tragèdies de la humanitat.
Los que piensan que el apaciguamiento es la
solución, deberían aprender de la historia.
La Cataluña lazi.
Ante el totalitarismo no vale el apaciguamiento. Hay que intervenir la autonomía y destituir y procesar a todos los políticos sediciosos. Con el artículo de la Constitución que haga falta y con el código penal. No solo existe el artículo 155.
Ante el totalitarismo no vale el apaciguamiento. Hay que intervenir la autonomía y destituir y procesar a todos los políticos sediciosos. Con el artículo de la Constitución que haga falta y con el código penal. No solo existe el artículo 155.
No puede haber rendición y apaciguamiento más
vergonzante e indigno que el abandono a su suerte por el gobierno de un juez
del Tribunal Supremo acosado por pleitos absurdos en tribunales extranjeros por
los independentistas. Usted no tiene vergüenza ni dignidad, Sr. Sánchez.
Entenen la comparació?
Sí, anomenen nazis als independentistes, però ho fan sibil·linament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada