Benvolguts,
Vegem un cas d’exàmen:
Estem de vacances a Formentera i hem conversat sovint amb una assistent d’uns 20
anys i escaig, de Jaén, que col·labora amb l’empresa que lloga els apartaments.
És a Formentera, com altres de la seva família (i molts “jaeneros”) que hi
tenen establiments de restauració. En el seu poble no ha rebut cap informació a
través de diaris, televisió o internet de com la policia i la guàrdia civil va
apallissar els catalans (l’A por ellos) que volien votar en el referèndum de l’1-O de 2017. Va venir
per primer cop a Formentera quan tenia uns 20 anys. No sap que hi hagi cap
problema polític a Catalunya. Aquí se n’ha adonat que la gent parla català i ha
arribat a comprendre que a la part centre-nord d’aquests territoris de l’Espanya
mediterrània es parli català. Al seu poble ningú li va explicar, començant pels
mestres, que a la costa mediterrània es parlés una llengua diferent del
castellà. Ella ja entén el català encara que li fa vergonya de parlar-lo.
En Bassas explica
que:
I continua:
Sobre els mitjans espanyols, consideren que
Espanya està sota un atac i tanquen files amb la unitat, perquè quan un país està en guerra, és difícil criticar el govern. Tant és així que alguns es brinden a
filtrar les mentides del govern o
publicar-ne la propaganda.
Això és un peix que es mossega la cua: les televisions
criminalitzen l’independentisme (¿s’enrecorden
d’aquell titular que deia que els manifestants de Brussel·les passejaven el seu
odi a Espanya?), els balcons s’omplen de
banderes i els mitjans multipliquen la dosi
perquè han trobat una connexió emocional amb els lectors o espectadors i
no es volen quedar despenjats.
L’anticatalanisme ven.
Amb aquestes
premisses, 'Si amb el 20-S han mentit,
preparem-nos per a l’1-O.
Vegem l’article:
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Si amb el
20-S han mentit, preparem-nos per a l’1-O'
"Si han dit tot això del 20-S, ja es poden imaginar el que ens
haurem de sentir dir l’1 d’octubre. Hauran de fer molt de soroll per tapar
tanta violència d’estat"
21/09/2018 11:16
BONDIA
Ahir, 20-S, semblava el dia de la mentida. Parlaven
de la concentració davant Economia de fa un any i deia Casado: “violent setge”. Deia
Zoido: “actituds violentes”. Deia
Rivera: “van assetjar servidors públics, van
destruir cotxes”. Va dir Aznar aquesta setmana: “violència”. Menteixen, ho saben i els és
igual, perquè es tracta de tranquil·litzar la societat espanyola que
l’escarment a Catalunya està plenament justificat. Fa mal sentir-ho. Com vam
descobrir l’1 d’Octubre,
fan més mal les mentides que els cops.
De vegades, en actes amb públic, els
assistents ens pregunten als periodistes com és que els mitjans espanyols no
expliquen que no hi ha hagut violència i com és que, tenint en compte que
molts espanyols tenen família a Catalunya, no fan la senzilla comprovació de
saber si el que els expliquen és veritat.
Sobre els mitjans espanyols, consideren que
Espanya està sota un atac i tanquen files amb la unitat, perquè quan un país
està en guerra, és difícil criticar el govern. Tant és així que alguns es
brinden a filtrar les mentides del govern o publicar-ne la propaganda.
Això és un peix que es mossega la cua: les televisions criminalitzen
l’independentisme (¿s’enrecorden d’aquell titular que deia que els manifestants
de Brussel·les passejaven el seu odi a Espanya?), els balcons s’omplen de
banderes i els mitjans multipliquen la dosi perquè han trobat una connexió
emocional amb els lectors o espectadors i no es volen quedar despenjats.
L’anticatalanisme ven.
"La reacció irada davant una proposta
democràtica és capaç de treure el pitjor de l’estat espanyol, sobretot perquè
sap que a les urnes la independència podria guanyar"
I pel que fa a la gent, els hi posen difícil amb tanta
mentida i distorsió de la realitat, és cert, però lamento concloure que hi ha
un moment en què ja no és que no hi vegin o no hi sentin, sinó que, tractant-se
Catalunya, hi ha un moment en què ja no volen veure ni sentir. La reacció irada davant una proposta democràtica és
capaç de treure el pitjor de l’estat espanyol, sobretot perquè sap que a les
urnes la independència podria guanyar.
Ahir González i Aznar van participar en
un acte sobre els 40 anys de la Constitució i van
dir que reconeixement de la diversitat sí, a canvi de lleialtat.
Si entenem per lleialtat no qüestionar
l’ordre constitucional, el catalanisme va actuar sempre lleialment. Sense
violència, com per desgràcia va tenir el País Basc.
La sentència de l’Estatut, en canvi, va ser una gran deslleialtat del
PP.
Quan hi va haver els atemptats jihadistes fa
un any a Barcelona i Cambrils, tothom va admetre que la resposta dels Mossos
havia sigut molt eficaç. ¿No hauria sigut lògic
que Rajoy hagués presumit de Mossos? De dir: “¿Veuen com tenim un estat autonòmic que funciona, fins
al punt que la policia catalana s’ha encarregat eficaçment de la resposta?” ¿No creuen que el que hauria sigut intel·ligent és
una condecoració de l’Estat als Mossos que van participar en l’operació? ¿En
comptes d’això què tenim? Trapero
processat i els Mossos assenyalats.
Si han dit tot això del 20-S, ja es poden
imaginar el que ens haurem de sentir dir l’1 d’octubre.
Hauran de fer molt de soroll per tapar
tanta violència d’estat.
Llibertat per a tots els empresonats, per als
processats, per als exiliats.
Antoni Bassas
Joan A. Forès
Reflexions
Per saber-ne més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada