Benvolguts,
Hem parlat de corrupció, com un dels mals de la nostra societat ibèrica, però també cal parlar de morositat, vici nacional, estatal, provincial, comarcal, municipal i local. La morositat porta a la corrupció!
Vegem els antecedents
Dimecres 24.03.2010. El Congrés aprova la llei de morositat que fixa en trenta dies els pagaments de l'administració a les empreses
La Comissió d'Indústria, Turisme i Comerç del Congrés espanyol va aprovar ahir la reforma de la llei de morositat, que té el propòsit d'accelerar els pagaments a les empreses. La iniciativa, promoguda per CiU i aprovada per unanimitat en gran part de l'articulat, fixa en trenta dies el termini de pagament de les administracions a les empreses a partir del 2013. El termini per al sector privat serà de 60 dies a partir del moment en què els seus proveïdors lliurin els béns o prestin els serveis contractats.
La proposició suposa la modificació de la llei 3/2004 sobre morositat en les operacions comercials, que establia un règim general de pagament a 60 dies, amb excepcions a 90 dies i una limitació de 30 dies per als béns peribles. El PSOE va perdre la votació d'una clàusula que permetia que les empreses negociessin dates per sobre de la Llei en contractes amb companyies de facturació per sobre dels 100 milions d'euros.
Tots els grups de la comissió van oposar-se al que demanava el PSOE: que les empreses de més de 100 milions d’euros de facturació puguin agafar-se a aquesta clàusula. El diputat socialista que va intervenir, José Javier Lasarte, assegurava que és una 'pedra angular i un eix' del dret econòmic espanyol. En canvi, la resta de grups es va felicitar pel fet que no hagués prosperat. Pel portaveu d’ICV, Joan Herrera, el més contundent, va dir que d'aquesta manera s'evitaven 'els abusos' de les grans empreses a pimes i autònoms.
L'aplicació serà gradual. En concret les administracions públiques que paguen actualment a 154 dies vista, ho hauran de fer a 55 aquest any, 50 l'any vinent, 40 el 2012 i el 2013 a 30. En el cas de les empreses privades i exceptuant el sector alimentari, que hauran de pagar a 30 dies, el període transitori arrencarà amb 85 dies aquest any, 75 el 2012 i 60 el 2013.
CiU es va felicitar per l'aprovació però va admetre, amb tot, que aquesta llei té 'un punt feble', car aquests terminis de pagament són difícilment assolibles per als ajuntaments. Per CiU, cal que el govern espanyol prengui 'mesures urgents' per a millorar la situació financera dels ajuntaments.
CiU es va felicitar per l'aprovació però va admetre, amb tot, que aquesta llei té 'un punt feble', car aquests terminis de pagament són difícilment assolibles per als ajuntaments. Per CiU, cal que el govern espanyol prengui 'mesures urgents' per a millorar la situació financera dels ajuntaments.
Un any després d'haver-se aprovat la Llei, a l’ARA, Miquel Codolar el 14/03/2011 va explicar com havia funcionat l'aplicació a l’article “Les empreses paguen més ràpid i l'administració, més tard”
· “Les empreses paguen més ràpid i l'administració, més tard
· Un estudi indica que amb la llei de morositat el termini mitjà de cobrament de les empreses va millorar. Les empreses van cobrar en 93 dies el 2010, vuit dies menys que el 2009. L'administració, però, va tardar 157 dies a pagar, tres més que el 2009
L'estudi realitzat per la Plataforma Multsectorial Contra la Morositat (PMCM) a través de 800 enquestes indica que les dades han millorat en ambdós casos respecte al 2009”
A més de les administracions públiques, els segments que pitjor compleixen la llei de la morositat són la gran distribució i els sectors relacionats amb la construcció. Concretament, al sector públic els terminis mitjans pactats amb la indústria es van situar en 90 dies, i 82 dies per al sector de la construcció i dels serveis. Tot i això, els terminis mtijans reals van ser de 157, 163 i 145 dies, respectivament. En els mateixos sectors d'activitat al sector privat, els terminis mitjans pactats van ser de 80 dies en la indústria, 77 en la construcció i 65 en els serveis, mentre que els terminis mitjans reals es van situar en els 96, 97 i 86 dies, respectivament.
L'entitat ha denunciat l'incompliment de la llei de morositat per part de l'administració pública. La llei, que va entrar en vigor el juliol del 2010, no es compleix, però, en cap cas "perquè li falta un règim sancionador", ha denunciat Barón. Ha indicat que el 78% de les empreses no s'atreveixen ni a demanar els interessos que els correspondria cobrar.
A part de parlar de quantitats i tants per cent i millores o pitjores, el que cal és parlar del concepte en sí! Si admets la institucionalització del retard ja podem estripar les cartes! I aquí està plenament institucionalitzat. En castellà diuen: “Dame el pan i toma el real”. I així és com hauria de ser. El que fa fredor no és que es pagui a 157 dies sinó que estigui pactat, i per llei, pagar a qualsevol termini que no sigui al comptat.
Jo vaig treballar durant 10 anys, cap els anys 60, en una empresa que subministrava semàfors, sistemes de control de trànsit, serveis d’estudi, de muntatge, de pas de cablejat, als ajuntaments. Tenien un semi-monopoli i podrien haver viscut molt bé si no fos que els ajuntaments pagaven amb uns terminis indefinits, 1 any, 2 anys! Calia fer de banc sense tenir-ne vocació! La solució era multiplicar el preu de cada instal·lació pel coeficient adequat per tal que sortissin els números. Per 2, per 3, per 4? Ja es compren que aquest desori no podia continuar indefinidament, malgrat que la corrupció devia funcionar a tota màquina per fer que s’acceleressin els pagaments massa endarrerits. L’empresa, que havia iniciat activitats als anys 40, va petar el 1978.
Posteriorment, ja com a empresari importador, vaig patir aquests pagaments a terminis increïbles i no amb venda a ajuntaments sinó a indústries. Als anys 80-90 els importadors havien de pagar els materials d'importació per endavant i els clients pagaven a 120 dies. Calia fer de banc sense tenir-ne vocació! Calia descomptar lletres i els bancs cobraven els interessos al 22% anual. Era un desastre absolut! I si una lletra no tenia fons, el que patia era el venedor, no el comprador. Era el venedor que havia d’anar a trobar el comprador i renegociar nous terminis...
D’altra part sempre he sentit a dir que a França si emets un xec sense fons vas directament a la presó!
Als USA no hi havia el desgavell que hi havia i que continua havent-hi a Espanya. Quan als USA reps una factura hi ha una indicació que normalment diu: 2/10 net 30, que significa el següent: el comprador ha de pagar abans de 30 dies, però rebrà un descompte del 2% si es paga abans de 10 dies. I això és una meravella. El fabricant o distribuïdor ja no ha de fer de banc...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada