03/05/11. La Llei de partits espanyola, Sortu i Bildu. Proposta de Declaració institucional al Parlament de Catalunya

Benvolguts,

Avui cal parlar de l’esquerra abertzale del País Basc.

Antecedents:

El Congrés espanyol va aprovar el 2002 una Llei de partits amb efectes retroactius, votada entusiàsticament per PP, PSOE, CiU, Coalició Canària i el Partit Andalusista, que castigava i demonitzava Batasuna i tot l’entorn abertzale d’Euskadi. Gràcies a aquesta llei la policia espanyola va caçar i empresonar tota mena de personal abertzale, va tancar diaris com l’Egunkaria (únic diari escrit en euskera) i el govern socialista espanyol va fer unes eleccions a les que no es va poder presentar Batasuna ni ningú que remotament hagués estat relacionat amb l’esquerra abertzale. Gràcies a aquesta llei el PNB fou superat per una coalició del PSE i el PP d’Euskadi i va haver de passar a l’oposició. Ara a Euskadi governen PSE+PP. Quan el PSOE necessita el PNB per aprovar els pressupostos, hi pacta, fent un gol al titella del PSE Patxi López. També Zapatero va fer un gol a Catalunya quan va pactar d’amagat amb CiU per retallar encara més l’Estatut, que ara CiU ha de defensar (?).

Un acudit del Ferreres il·lustra la situació actual a Euskadi:

En les Reflexions dels 3 i 5 de març hi ha una extensa explicació de les conseqüències de la Llei de Partits. Una de les informacions citades:

“Para algunos sectores, como el nacionalismo vasco o Izquierda Unida, la existencia de esta ley supone privar de derechos civiles a una parte de la población y prolongar medidas propias de un estado de excepción.
Como resultado de esta ley el Tribunal Supremo notificó la ilegalización el 28 de marzo de 2003 de Herri Batasuna así como a Euskal Herritarrok y Batasuna alegando al apoyo a la banda terrorista ETA y al no rechazo de la violencia como forma de hacer política. Por su presunta vinculación con Batasuna, posteriormente fueron ilegalizados Acción Nacionalista Vasca y el Partido Comunista de las Tierras Vascas, por la misma razón se anularon las candidaturas de Herritarren Zerrenda, Autodeterminaziorako Bilgunea, Abertzale Sozialisten Batasuna, Aukera Guztiak, Demokrazia Hiru Milloi y Askatasuna, también se ordenó disolver los grupos parlamentarios Sozialista Abertzaleak y Nafarroako Sozialista Abertzaleak.”

Actualitat

Darrerament s’ha il·legalitzat el projecte Sortu i ara el projecte Bildu és al TC, ja que se l’acaba de carregar el TS. La coalició Bildu, formada per Eusko Alkartasuna (EA) i diverses formacions abertzales ha renegat del terrorisme com demanaven el PP i el PSOE des de sempre. Però endebades. El TS se l’ha carregat. Si com és previsible el TC anul·la la possibilitat de l’esquerra abertzale de presentar-se a les eleccions municipals del 22M (serà la primera vegada que els jutges espanyols demonitzen EA!), els abertzales quedaran apartats de tots els ajuntaments del País Basc i Navarra. Recordem que els abertzales havien sigut votats tradicionalment pel 12-15% de l’electorat basc.

Acció de Solidaritat

Davant d’aquesta situació Solidaritat presentarà una Declaració institucional al Parlament de Catalunya que exigeixi al Tribunal Constitucional que permeti la participació de Bildu a les eleccions.

“Solidaritat Catalana per la Independència ha denunciat avui la il·legalització de la coalició electoral Bildu per part del Tribunal Suprem espanyol. El diputat independentista, Uriel Bertran, ha qualificat aquesta acció de “cop d’estat a la democràcia” i ha avisat que tindrà unes conseqüències més enllà del País Basc”. Per SI, aquest fet referma “la necessitat de la independència política i sortir d’aquest Estat espanyol negador de la democràcia i de la política”. Bertran ha considerat que el PP i PSOE estan disposats a utilitzar totes els mitjans al seu abast i, en aquest cas, el poder judicial per imposar l’espanyolisme. Segons ell, és molt greu que hi hagi hagut pressions per part d’aquests dos partits i que s’hagi convertit en una “il·legalització política”.

Per tot això, Solidaritat Catalana per la Independència presentarà demà a la Junta de Portaveus una proposta de Declaració Institucional per exigir a les institucions espanyoles i al Poder Judicial que totes les forces polítiques, inclosa la formació independentista Bildu, puguin concórrer a les eleccions. Demà, per tant, serà el moment que els partits catalans s’hauran de posicionar envers aquesta situació. En el cas que aquesta declaració no volgués ser assumida de forma unànime per la totalitat dels partits polítics es podria fer aquesta declaració institucional amb el suport dels  partits catalanistes que hi tenen majoria. “Encara hi som a temps i hem d’utilitzar totes les formes de pressió que siguin necessàries”, ha dit.”

 “La proposta de declaració institucional presentada per SI diu que:

 El Parlament de Catalunya, coneixedor de la Sentència del Tribunal Suprem del Regne d’Espanya que il·legalitza  les candidatures presentades per la coalició Bildu a les eleccions municipals, manifesta:

 1.- Que és un principi cabdal i irrenunciable de la democràcia que totes les opcions polítiques puguin presentar-se a les eleccions, per tal que els ciutadans puguin exercir lliurement llurs drets de participació. L’única excepció admissible és la d’aquells que emprin o s’emparin en la violència per imposar-se, però en cap cas és legítim ni legal impedir que es presenti a les eleccions una opció política per motius ideològics o d’interès electoral.

2.-  Que espera que les instàncies judicials superiors a la del Tribunal Suprem susdit, tant al Regne d’Espanya com eventualment fora d’ell, dictin sentència que respongui als criteris expressats en el punt anterior.”

Joan A. Forès

Reflexions