Benvolguts,
Avui parlarem d’odis. Després d’una polèmica per si la UEFA prohibia (?) fer els anuncis de megafonia en català a l’Estadi Bernabeu en el partit d’anada de les semifinals de la Champions, es va demostrar que la UEFA no prohibia res i que la negativa era "por motivos de seguridad". I que “tanto la delegación del Gobierno en Madrid como las fuerzas de seguridad “habían desaconsejado” la utilización del catalán “para no generar tensión en el estadio””. I com que el govern i la policia es negaven a acceptar que la megafonia digués dues frases en català, el Barça va sol·licitar que aquests organismes els presentessin un certificat en el que constés que “no se podía utilizar el catalán en la megafonía “por motivos de seguridad”. Després d’aquesta demanda el conflicte es va diluir, però els missatges d’altaveu en català varen anar “acompañados de los pitos de la hinchada blanca.” La Policía va sol·licitar al club blanc “que espere sus instrucciones para activar la megafonía por si las palabras en catalán tuviesen reacciones demasiado enérgicas”. O sigui per odi cap als catalans i cap al català.
Els fem por o és que “són com són”? No els enerva sentir qualsevol llengua estrangera, però sí que els enerva el català? O sigui per odi cap als catalans i cap al català.
Van comentar per ràdio fa 2 o 3 anys que una senyora de la “meseta” s’havia anat a queixar a l’”autoridad competente” perquè les informacions del detergent que comprava estaven escrites en català! Quan li van explicar que no era català sinó portuguès va respondre: A, así no hay problema! O sigui per odi cap als catalans i cap al català.
Ara es pot recordar també com el senyor (?) Litzavesky, avui secretari d’estat d’esports del PSOE, va aconseguir a Fresno (California) desactivar la possibilitat que la Federació Catalana de Hoquei pogués re-entrar a la Federació Internacional, de la que n’havia sigut federació fundadora, usant el senzill mètode d’acollonir als delegats de les federacions sudamericanes que estaven prèviament disposades a recolzar la Federació Catalana, advertint los que si la federació Catalana entrava a la Federació Internacional aquests països serien castigats per Espanya no donant-los més subvencions ni crèdits de cap mena. I la Federació Catalana no hi va entrar! O sigui per odi cap als catalans i cap al català.
Crec que era el mateix individu o un subaltern seu que havia prohibit que en els partits de l’equip d’Espanya de hoquei patins, en el que l’entrenador i tots els jugadors eren catalans es poguessin comunicar en català entre ells i amb l’entrenador, tal com havien fet tota la vida! O sigui per odi cap als catalans i cap al català.
Lligat amb aquests temes hi ha un article, que sembla de tema completament diferent però que no ho és, que Manuel Cuyàs explica a l’Avui amb el títol Català a l’Acròpoli. Explica Cuyàs com:
“Tots els visitants que surten de l'Acròpoli d'Atenes pels propileus –un milió a l'any– han de passar des del 21 de març per davant d'una placa de marbre, amb les lletres picades a mà, que reprodueix un fragment de l'elogi que Pere el Cerimoniós va fer d'aquell lloc el 1380: “Lo castell de Cetines és la pus richa joya qui al mont sia”. Quan el rei En Pere deia “castell” volia dir el conjunt arquitectònic amb el Partenó inclòs que corona el turó, quan deia “Cetines” volia dir Atenes i “mont” era “món”. El text original català que encapçala la inscripció és traduït, a sota, al castellà, l'anglès i el grec. L'Instituto Cervantes i el Ministerio de Exteriores de España signen la placa, que la reina Sofia va inaugurar.”
L’anècdota és que al final de l’article:
“Visito la placa, i dues senyores que se'm situen al darrere exclamen: “¡Qué vergüenza, primero en catalán!”. Però aquesta és una altra història que els explicaré en l'article de dissabte.” O sigui per odi cap als catalans i cap al català.
Crec que finalment hem de recordar la Reflexió sobre la novel·la de Ciència Ficció de H. G. Wells de nom “El país dels cecs”, que vaig resumir i comentar el 26 de desembre del 2010:
i que acaba amb aquest paràgraf:
“L’analogia amb la mentalitat espanyola és evident: Tots som iguals (ho deu dir la Constitució), si algú es creu que és diferent (catalans, habitants d'Euskadi) no es valora ni es debat l’opinió d’aquest algú sinó que se’l fa igual que els altres, amb els mitjans que calgui per molt traumàtics que siguin (la guerra, la deportació, la mescla amb immigrants que ells mateixos envien, l’anorreament de la cultura). I ja som tots iguals (en la nostra estultícia). O sigui per odi cap als catalans i cap al català.
Si no la vareu llegir en el seu moment podeu fer-ho ara...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada