22/05/11. L'absència de banderes en les #Acampades a Madrid i a Barcelona

Benvolguts

Hi ha un detall que m’ha semblat extraordinàriament positiu en les #Acampades, segons s’ha vist a les televisions: No hi ha banderes! No hi ha banderes espanyoles ni de cap altra mena a la Puerta del Sol i no hi ha banderes catalanes ni de cap altra mena a la Plaça de Catalunya.

Aquest matí he anat personalment a la Plaça de Catalunya per comprovar-ho del tot. Ni una bandera.

I m’ha semblat positiu. Si surten banderes a Barcelona també en sortiran a Madrid. I viceversa. La millor solució és la que fins ara ha funcionat, ja que en cas contrari estaríem barrejant conceptes diferents.

Les Acampades són de gent “transversal” que demostren la seva indignació amb les concentracions, les casserolades i els manifestos. I contra qui estan indignats? Contra Catalunya? No! Contra Espanya? No!, Contra les dretes? No!, Contra les esquerres? No! Estan indignats contra el sistema (el neoliberalisme?) que ha dut el mon a la crisi actual! Estan indignats contra els polítics i els financers, no contra uns determinats polítics o uns determinats financers!

Les banderes espanyoles que llueixen els espanyols quan juga el Barça i les banderes estelades dels catalans quan juga el Madrid formen part d’una altra guerra: és l’independentisme català contra el franquisme sociològic espanyol.

Les xiulades a Mestalla no són contra les dretes ni les esquerres. Tenen un altre destí: la Corona. Són dels independentistes catalans i bascos contra el Borbó. Els Borbons, a qui donen suport les esquerres i les dretes i les ultradretes com a tals. Fins Carrillo i Felipe González varen acceptar la monarquia. A canvi de què?

Primera conclusió: Felicitats per haver-se mentalitzat que en el cas de les Acampades som en unes altres coordenades. Felicitats.

Un cop escrits, llegits i païts els paràgrafs anteriors llegeixo a Somnotícia.cat un article que m’ha desconcertat: Clam anticatalà a les acampades.

“Els pocs catalans que assisteixen amb banderes catalanes o estelades a l’acampada il·legal de la plaça de Catalunya de Barcelona són rebuts amb hostilitat i segons alguns comentaris de les xarxes socials al crit de “Yo soy español” per part dels participants”.

D’entrada caldria esbrinar qui són aquests de Somnotícia, ja que l’adjectiu il·legal que qualifica l’esdeveniment, fa olor de sofre.

S’ha de tenir en compte que és molt fàcil rebentar un esdeveniment, per exemple intentant fer entrar banderes catalanes o cridant “Yo soy español”!

Si llegiu l’article complet veureu com volen les piulades, a partir d’aquest suposat fet:

“-en toda Cataluña se cantó en las acampadas “YO SOY ESPAÑOL” para hacer frente al separatismo

-el pueblo lo dijo ayer muy alto #acampadabcn cantó “yo soy español” todos a favor de la #IIIRepublica, separatismo no. #spanishrevolution

-no no catalán no, queremos escuchar el español, español, para tener podernos entender

- llevemos muchas banderas tricolores que los nacionalistas no lleven esteladas, REVOLUCIÓN ESPAÑOLA

- este es el espiritu sin putos independentistas todo va mejor, Viva la Democracia Viva España!

-DEJAD DE HABLAR CATALÁN QUE LA GENTE NO OS ENTIENDE, malditos nacionalista”

Com que a les piulades no se’ls ha de donar crèdit, ja que són anònimes, no cal parlar-ne més.

Però sí que caldria saber si la situació es va produir i de quina manera es va produir i si hi havia cinquenes columnes agitant les masses. Si es va produir crec que caldria tallar d’arrel la presència de banderes catalanes a les Acampades, per evitar les respostes viscerals dels espanyols (o catalans?) que puguin ser a l’Acampada i que fins aquell moment no havien dit ni piu. I identificar les cinquenes columnes i fer que abandonin les places. Si els acampats es barallen entre ells s’equivoquen de guerra i la millor solució és no provocar, no fer que en un esdeveniment social el vernís nacional passi per sobre del vernís social.

En les acampades s’està qüestionant la bondat o maldat del sistema, no s’està qüestionant la repetida ocupació de Catalunya pels espanyols, o si Catalunya és Espanya o no, o si Espanya existeix i des de quan...

En castellà del Jueves es diu “Tate por la faena...”.

Que quedi clar que del vernís nacional en parlarem sempre! Fins que no calgui parlar-ne! Però en aquesta ocasió, crec que no és el moment!

Joan A. Forès

Reflexions