11/05/11. En campanya tot s’hi val. Portabella abusa d’Espot

Som en període d’eleccions i és hora de recordar com l’ex-diputada d’ERC Patrícia Gomà, en la darrera legislatura, agafada “amb les mans a la massa”, en flagrant exercici de trampa i mentida per unes simples eleccions a la secció local d’ERC del Poblenou va pronunciar la cèlebre frase “en campanya tot s’hi val”. I això no és una anècdota ja que les trampes normalment realitzades pels més forts contra dels més febles, continuen.

En les eleccions del 28N en els meus comentaris dels dies 25 i 23 de novembre vaig escriure respecte a les trampes que es fan en la col·locació dels cartells de propaganda electoral. El 25 de novembre citava l’escriptor Alfredo Conde, que en un article amb el títol “La moralitat a l'Espanya actual. Quan tot s'hi val, res no val res”,  es plantejava el nivell de moralitat acceptable en una societat. Començava dient la terrible frase:

“Vaig llegir fa uns dies que delinquir és superar els nivells de moralitat mitjana acceptada en una societat, i a més a més ser descobert.”

Així mateix en la Reflexió del dia 23 del meu Bloc jo havia escrit referint-me a la propaganda electoral:

“Aquests prismes triangulars permeten posar propaganda electoral a cada un dels tres costats. I els partits polítics es barallen per ocupar-los. El mètode és senzill: Una nit el partit A posa els 12 o 15 pòsters mida A2 i copa tots els prismes. Unes hores més tard el partit B, arrenca els del partit A i hi col·loca els seus o els col·loca a sobre. Al matí següent el partit C fa el mateix. Unes hores més tard el partit A o el B o el C o un altre tornen a començar.

En el cas dels partits pobres són els seus militants qui col·loquen els cartells. Els partits rics es fan col·locar els pòsters per empreses especialitzades, que no tenen cap mirament a treure o malmetre els anteriors. O que estan ensinistrats per col·locar-los a sobre d’uns i no a sobre dels altres.

Vegem ara la notícia del directe.cat de títol Portabella i Espot també es barallen que es refereix un cop més a aquestes trampes, i que de fet s’hauria de titular Portabella abusa d’Espot:

“Avui que denunciem les pràctiques d'abusananos del PSC de Sabadell tapant els cartells de la CUP, no podem deixar de referir-nos a un altra batalla pancartista, en aquest cas a Barcelona entre Solidaritat Catalana per la Independència i la coalició independentista Unitat per Barcelona.
Tot i la poca presència al carrer de Solidaritat Catalana, sembla que les pancartes d'Espot han estat les més buscades pels partidaris de Portabella, que s'haurien dedicat a tapar-les tan bon punt n'han tingut ocasió. Només així s'entén el cas dels cartells enganxats al cèntric carrer de Fontanella, a tocar de Plaça Catalunya, on les pancartes d'Espot han estat tapades per pòsters de Jordi Portabella enganxats a posteriori.

Recordem que la terrible frase “delinquir és superar els nivells de moralitat mitjana acceptada en una societat, i a més a més ser descobert.” Ens endinsa en els nivells de moralitat que no poden ser depassats si no volem perdre la nostra condició de persones i passar a la de voltors o coiots.

Com a curiositat, les trampes actuals denunciades per directe.cat són de la coalició liderada per ERC a Barcelona, que casualment coincideixen amb el partit i la ciutat de l’ex-diputada que citàvem al principi.

Joan A. Forès

Reflexions

Tant és que la lluita electoral entre SI i ERC sigui la batalla de David contra Goliat, i els 8.000 euros de despesa solidària no tingui res a fer amb el mig milió d'euros que abocaran els republicans per mantenir-se al consistori: en el cas d'Unitat per Barcelona, la superioritat econòmica va de la mà d'algunes pràctiques poc elegants. Tot i això, l'explicació oficial ve a derivar aquestes pràctiques als responsables d'encartellar que no són altres que les empreses a qui es delega aquesta tasca i que no n'entenen de color polític.”