Benvolguts,
Les concentracions a les places principals de moltes ciutats de la pell de brau aquesta setmana han sigut, a part del descontentament general, conseqüència del llibre Indigneu-vos de Stéphan Hessel. El llibre ha sigut comentat en les Reflexions d’ahir (La llibertat total dels llops...), del dia 19 (Les acampades i el concepte Indigneu-vos), del 9 d’abril (Indignem-nos...) i havia sigut citat per primer cop el divendres 1 d’abril en la Reflexió del bon amic Macià Mas (Dos comentaris...).
Com que els diaris parlen molt de Stéphan Hessel, avui comentarem el reportatge de Joan Serra a l’ARA d’ahir i demà comentarem també un article de redacció d’avui també a l’ARA.
La insurrecció pacífica proposada per Stéphane Hessel ha inspirat les manifestacions d'indignats:
“Hessel és l'home que ha verbalitzat el clam d'indignació. Convertit en un testament per a les noves generacions, el discurs de Stéphane Hessel ha servit de far per a una ciutadania que se sent desemparada en un escenari de dificultats econòmiques i desigualtats socials."
“Hessel és l'home que ha verbalitzat el clam d'indignació. Convertit en un testament per a les noves generacions, el discurs de Stéphane Hessel ha servit de far per a una ciutadania que se sent desemparada en un escenari de dificultats econòmiques i desigualtats socials."
“Si hi ha una obra inspiradora de les protestes de ciutadans indignats, aquest títol és el que firma Stéphane Hessel. Amb el llibre Indigneu-vos!, un al·legat breu però contundent que apel·la a la insurrecció pacífica davant de les injustícies, Hessel s'ha convertit en l'ideòleg dels joves que reclamen una altra democràcia. Condensat en 60 pàgines, el missatge d'aquest diplomàtic de 93 anys -l'únic redactor viu de la Declaració Universal dels Drets Humans i heroi de la Resistència francesa- s'ha traduït a una trentena d'idiomes. A l'Estat, distribuït en castellà per l'editorial Destino i en català per Columna, se n'han venut més de 300.000 exemplars. Aquestes són les claus d'un discurs que no genera indiferència.”
L’article és un Missatge optimista per recuperar els valors de la democràcia. Diu:
"Tots junts hem de vetllar perquè la nostra societat sigui una societat de la qual puguem estar orgullosos: no aquesta societat de sensepapers, d'expulsions, de recel cap als immigrants; no aquesta societat que posa en dubte la jubilació, el dret a la Seguretat Social; no aquesta societat en la qual els mitjans de comunicació estan en mans de la gent benestant". L'autor afirma que la primera dècada del segle XXI ha estat "un període de retrocés" democràtic.”
També diu que la indignació és el motor per combatre la 'dictadura dels diners':
"Els responsables polítics, econòmics, intel·lectuals i el conjunt de la societat no poden claudicar ni deixar-se impressionar per la dictadura actual del mercats financers que amenaça la pau i la democràcia". Hessel recorda que el poder financer, culpable de la crisi, ha superat el sotrac mentre que les víctimes no han recuperat la feina ni el nivell d'ingressos. "Els bancs, privatitzats, es preocupen en primer lloc dels seus dividends i dels altíssims sous dels seus dirigents, però no de l'interès general", sentencia l'autor, que subratlla que els mercats tenen més poder que els governs.”
Considera que “La indiferència no és el camí per afrontar els nous desafiaments i identifica dos grans reptes que haurien de motivar l'acció de les noves generacions:
La distància que hi ha entre els molt pobres i els molt rics, i la preservació dels drets humans. "Als joves els dic: mireu al vostre voltant, trobareu els fets que justifiquin la vostra indignació", escriu el diplomàtic francès. "Ja és hora que la preocupació per l'ètica, per la justícia, per l'equilibri durador prevalguin", insisteix Hessel.
Es manifesta decididament no-violent, amb exemples com Mandela i Luther King:
"Estic convençut que el futur pertany a la no-violència, a la conciliació de les diferents cultures. És per aquesta via que la humanitat haurà de superar la pròxima etapa", reflexiona Hessel. Fa una crida a la insurrecció pacífica i rebutja altres camins perquè entén que "la violència gira l'esquena a l'esperança".
I la insurrecció pacífica és justament el camí que han seguit les multituds d’edat diferent, de cultura diferent, de mitjans de vida diferent, de sexe diferent, amb treball o aturats, jubilats, mestresses de casa, que sota el lema Moviment del 15M o del 19M han fet les magnífiques acampades de rebuig de la societat actual, del neoliberalisme portat a les darreres conseqüències. Tal com deia en Bru de Sala, el mon és, fins ara, dels ximpanzés, dels financers, executius, professors de Harward, banquers, que s’han tret la careta en el gran reportatge “Inside job” (vegi’s ressenya en la Reflexió del 3 de maig). I aquests professors i financers fan impúdicament de polítics, actualment en el govern Obama, però segur que ho han fet amb els altres presidents dels EEUU, Cheney i Kissinger en són uns terribles exemples. Les #Acampades van contra tot aquest muntatge.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada