24/05/11. Espoliació i retallades socials

Benvolguts,

Passades les eleccions m’arriben dos articles d’en Victor Alexandre. L’un del dia 21 explica una conferència de l’Alfons López Tena i de l’Urien Bertran, diputats de Solidaritat al Parlament de Catalunya, a Sant Cugat en recolzament de Solidaritat a Sant Cugat. L’altre parla de les Acampades de la Plaça de Catalunya i el comentaré demà.

En el primer Alexandre comença parlant amb optimisme de la societat civil organitzada per les Consultes:

“Les consultes per la independència, per exemple, no haurien estat possibles sense la societat civil, que les ha promogudes, ni sense els ajuntaments que els han donat suport. I Sant Cugat, en aquest sentit, amb un 25% de participació, hi ha tingut un paper destacat.”

A continuació Alexandre parla de polítiques socials i entra en el gruix del seu missatge:

“Tanmateix, és obvi que les polítiques socials, ja sigui en matèria d'equipaments escolars, sanitaris, culturals o esportius, així com les àrees de medi ambient, habitatge, atur, ajut a la gent gran i tantes altres coses, depenen de la situació econòmica en què es troba Catalunya. I la situació, com sabem, és gravíssima. És tan greu, que les retallades del govern, malgrat certa demagògia electoralista, són dolorosament necessàries perquè no hi ha diners. No hi ha diners. Catalunya es troba a la vora del col·lapse perquè cada any pateix una espoliació de 22.000 milions d'euros que se'n van a Madrid i que no tornen. És a dir, gairebé l'11% del seu Producte Interior Brut. I aquest robatori no hi ha cap economia que el resisteixi. Per tant, aquells professors santcugatencs que el passat 11 de maig es van manifestar davant l'Ajuntament de Sant Cugat contra la reducció preventiva d'entre el 20% i el 30% del pressupost del 2011, haurien de canalitzar millor les seves queixes i elevar-les al veritable culpable de la situació: l'escandalosa i insuportable subordinació de Catalunya a Espanya.”
“Hem de tenir present que, sense diners, tota reclamació de polítiques socials està abocada al fracàs. I Catalunya no té diners perquè els seus diners se'ls queda un altre. Així de clar. A partir d'aquí, podem fer dues coses: o manifestar-nos davant l'Ajuntament, que és com fer-ho al passadís de casa, o manifestar-nos per tenir un Estat propi i fer de Catalunya el quart Estat de la Unió Europea, que és el lloc que ocuparíem si fóssim independents. Això és el que defensa Solidaritat Catalana, i jo hi estic d'acord per una simple qüestió de sentit comú, de racionalitat i de maduresa.”

Per cert, el dia següent Solidaritat va fer un trist paper i no va entrar a l’Ajuntament de Sant Cugat ja que va treure l’1,54% dels vots, amb el 46% de CiU, el 12% del PP i el 9% del PSC(PSC-PSOE). El vot independentista a Sant Cugat fou del 14% entre les CUP, ERC, RCat, independents i Solidaritat, en aquest ordre.

I un hom s’ha de preguntar on són els independentistes? On ha anat el 25% de vot independentista? Doncs sembla que el 14% als partits independentistes i la resta a CiU!

Tot això és anècdota. El fons del missatge és que:

·         La situació és gravíssima.

·         No hi ha diners.

·         Catalunya es troba a la vora del col·lapse perquè cada any pateix una espoliació de 22.000 milions d'euros que se'n van a Madrid i que no tornen.

Quan tots els catalans, o una majoria suficient, siguem conscients d’aquests tres punts, podrem independitzar-nos i per tant capgirar l’actual situació. Què esperem? Ens queda molt poc temps abans del col·lapse total!

Joan A. Forès

Reflexions