Benvolguts,
El dimarts 3 havíem fet una Reflexió sobre la semblança entre els Mossos i els grisos explicant el cas del judici que els mossos havien perdut en acusar sense proves un jove, Jonathan Ivorra (Jona), que segons els arxius secrets dels mossos era independentista, que no era al lloc dels fets que se li imputaven quan els fets s’havien esdevingut, que no es podia identificar en el vídeo dels fets aportats per l’acusació dels propis mossos, i negant-li la presumpció d’innocència, tot trepitjant els drets més bàsics d'una societat democràtica.
Tristament avui llegeixo un cas paral·lel al del jove Jona, però de final infinitament més trist. La noia del comentari d’avui no va tenir tanta sort com en Jona, malgrat que sembla que els fets imputats són semblants i els procediments de la policia gairebé idèntics. Aquí el pretext per engarjolar una noia no era de ser independentista sinó de ser okupa. I hi intervenen policies municipals i mossos. I presó. I maltractes. El cas l’explicava Vicent Partal en l’editorial de Vilaweb del 28 d’abril. El títol: La mort de Patrícia.
Comença així:
“Demane als lectors que llegesquen amb calma aquest text del bloc de Patricia Heras. L'autora és morta. Se suïcidà despús-ahir, després de sis mesos de presó, acusada d'uns fets esdevinguts fa cinc anys i dels quals sempre s'havia declarat innocent.”
El bloc de patrícia Heras està molt ben escrit i muntat. Et fa avinent la seva vida i els problemes amb la policia amb riquesa de detalls. Comissaries, mals tractes, Wad Ras...
Patrícia, sembla que formava part del col·lectiu okupa quan es van esdevenir els fets, fou detinguda cinc anys més tard quan era en un hospital per un accident de bicicleta. No havia sigut vista en el lloc dels fets i la policia li imputà d’haver tirat una tanca contra un agent, sense que la tanca hagi aparegut i sabent que la ferida de l’agent fou poca cosa. Però fou acusada i maltractada per la policia segons Amnistia Internacional.
Partal continua:
“Patricia fou detinguda en la coneguda operació de Sant Pere Més Alt, en què un agent de la guàrdia urbana fou atacat, no sé sap gaire bé amb què, però que el deixà tetraplègic per tota la vida –un fet gravíssim, doncs. Però he dit que no se sabia gaire bé com va passar el fet, perquè el batlle Clos va donar-ne, en un primer moment, una versió que va canviar de seguida i que els experts mèdics dubten que puga ser real.”
Partal continua:
“Sembla mentida que encara calga dir que per a enviar una persona a la presó caldrien unes proves impossibles de rebatre, proves que no existeixen en aquest cas.
Per això el repàs del cas i aquest final ens encara amb moltes preguntes que no hauríem de defugir. Sobretot aquesta: es fa valer sempre a fons la presumpció d'innocència? O, quan ets segons com, vesteixes segons com i vas segons on, la presumpció d'innocència és un luxe inabastable?”
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada