diumenge, 1 de maig del 2011

01/05/11. El davantal de RAC1 i La Vanguardia

Benvolguts,
Acabo de rebre aquest correu del bon amic Guillem Latorre.
M’inclou un àudio de l’Editorial de les 8 del matí del dijous 14 d’abril de RAC1 en el programa anomenat El Davantal d’en Jordi Basté. Us incloc l'enllaç a RAC1, aneu al 14 d'abril a les 8 del matí i el trobareu. En aquest Davantal en Jordi Basté parla de salut, retallades, deute comparat Catalunya-Madrid-Andalusia, angoixa aquí i cap angoixa detectada a les Espanyes i sobretot de dependència!

“Bon dia Joan Anton:
Es probable que coneguis aquesta presentació... A mi m'ha semblat interessant a pesar de ser d'un determinat grup periodístic.”
M’ha sorprès que en Guillem digués “a pesar de ser d'un determinat grup periodístic” (el Grup Godó), i jo justament hi trobo la gràcia en aquesta pertinença ja que aquest Davantal connecta molt amb el poble, més que no amb els grups de poder i de pressió i de la Santa Aliança, representats amb tots els honors pel Grup Godó. Hem de recordar que RAC1 a l’igual que RAC105, emissores hereves de la mítica Radio Associació de Catalunya, pertanyen actualment al Grup Godó.
I aquí em ve el dilema: En Jordi Basté té prou força com per fer un editorial que pugui ferir la sensibilitat del Sr. Godó o el Sr. Godó amb això de l’edició en català de l’altra mític referent que és La Vanguardia, es prepara el terreny pel dia de demà?
Com que jo no havia escoltat mai RAC1 a les 8 del matí (potser hauré de canviar d’hàbits), he estat escoltant per internet aquest mateix matí altres Davantals i els he trobat molt valents, en la línia del que us envio. Per tant em queda el dubte de quina incidència hi té l’amo en els editorials de RAC1!
I en el dilema hi trobo una excusa per parlar de La Vanguardia.
Recordo la notícia que va córrer per internet al voltant de la data de la proclamació de la independència d’Eslovènia de Iugoslàvia el 25 de juny de 1991. La notícia explicava que el diari pro Iugoslàvia equivalent a La Vanguardia editat a Eslovènia va estar fins al dia abans de les eleccions dient mal de la possible secessió i apostant fort per continuar la unió amb Iugoslàvia (per entendre’ns i buscant similituds podríem dir que pertanyia a un grup “unionista”). Fins l’endemà de la secessió que a tota plana saludava els vencedors i s’hi posava incondicionalment al costat...
I això m’ha recordat, i ho he buscat, com La Vanguardia que fou requisada i col·lectivitzada el 1936, quan els amos ja havien fugit, va continuar sent publicada, i la maquinària mantinguda perfectament, suposo que per un comitè de gestió fins el 25 de gener del 1939 quan les tropes faccioses estaven a punt d’entrar a Barcelona.
Com a detall penós val la pena de saber que els Godó, amb el Pla i els Galinsoga varen tornar el mateix dia de l’entrada de les tropes faccioses a Barcelona i varen decidir que l’exemplar del dia següent, 27 de gener, portaria com a número d’ordre el següent al del 19 de juliol del 1936. Els 30 mesos de guerra i de col·lectivització no havien existit! La pàgina 2 del 25 de gener, darrer dia de La Vanguardia gestionada pel poble, diu “El pueblo y el ejército en defensa del país contra la invasión italogermanofacciosa”. I el del dia 27 de gener, primer dia publicat un altre cop pels antics propietaris es posava incondicionalment al costat dels facciosos i de les forces d’ocupació i extermini diu: “Barcelona para la España invicta de Franco. Presente!”


Ara podeu mirar l’hemeroteca de La Vanguardia, per internet i trobareu l’exemplar del 19 de juliol del 36 amb el número 22574, el del 22 de juliol amb el número 22575 i els correlatius fins el 25 de gener del 39 amb el número 23357. Però el del 27 de gener del 39, de la Nueva España,  torna a portar el 22575!
No sé si hi veieu una semblança amb Eslovènia i Iugoslàvia
Respecte a RAC1 i en Basté trieu la resposta o espereu esdeveniments...

Joan A. Forès
Reflexions


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada