Benvolguts,
Estem fent un repàs
d’articles recents no comentats sobre corrupció a l’Estat espanyol, sobre la relació
actual Catalunya-Espanya, sobre la separació de poders, sobre la Guàrdia Civil i
la Policia Armada, sobre la corrupció institucionalitzada, sobre l’España Una,
Grande y Libre, sobre el pervers contuberni Poder Judicial-Fiscals-Jutges-Poder
Executiu-Ministeris, Interior, Hisenda, Exteriors, 155, Tribunal Suprem-Audiència Nacional (TOP)-Tribunal Constitucional…
I n'hi ha més que un foc no en cremaria. Intentarem mostrar-ne tants com puguem!
I les preguntes del milió són:
- Tenim majoria independentista al Parlament de Catalunya?
- Tenim majoria pel dret a decidir al Parlament de Catalunya?
- Per què no hem fet anular el 155?
- Per què ens ho deixem fer tot?
- Per què la societat franquista espanyola permet que es faci?
- Per què el règim borbofranquista actua amb la tranquil·litat que actua?
- Per què Europa ho permet (o ho fomenta)?
- Què estem organitzant a Europa per sortir d'aquest atzucac?
- Quan deixarem de barallar-nos entre nosaltres els tres partits independentistes?
Vegem l’Editorial del PuntAvui:
13 desembre 2017
2.00 h
Persecució contra el discrepant
La perversió més greu del principi
de separació de poders que caracteritza qualsevol democràcia
real –no nominal– es produeix quan un dels braços de l’Estat
adopta competències que són pròpies dels altres.
Això és el que passa a Espanya, on la
justícia s’utilitza amb finalitats polítiques amb
l’objectiu, disfressat de compliment de les lleis, de fer un escarment contra
el discrepant.
Llavors es persegueix un objectiu, en aquest cas, el
càstig als que han desafiat la manera única d’entendre les relacions de
Catalunya amb Espanya, i a continuació es reinterpreten els
fets perquè diguin allò que es vol que diguin.
El Tribunal Suprem vol estendre la causa,
mitjançant un informe de la Guàrdia
Civil, a altres persones, com Marta Rovira i Anna Gabriel, que fins ara no estan imputades pels fets
en els dies decisius de setembre, octubre i novembre. Van ser dies difícils
i només hi va haver episodis de clara violència en un d’ells: durant les
votacions del primer d’octubre.
El jutge està interessat que es demostri que en
aquells dies hi va haver molts episodis de violència. Però dels votants pacífics. No pregunta si la repressió de les policies espanyoles va ser
proporcionada o no.
Només s’interessa per les persones que van plantar cara per la democràcia i qui les va organitzar.
Només s’interessa per les persones que van plantar cara per la democràcia i qui les va organitzar.
La pregunta i la
posterior investigació serien hilarants si no fos perquè al darrere hi ha la
intenció, ja prou visible per altres fets, que l’Estat espanyol vol obrir una causageneral contra tothom que tingui una ideologia contrària a la unitat d’Espanya.
Una manera d’actuar que és pròpia dels règims autoritaris, però no de les democràcies que es vanten de ser avançades i exemplars.
Una manera d’actuar que és pròpia dels règims autoritaris, però no de les democràcies que es vanten de ser avançades i exemplars.
Editorial PuntAvui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada